El desert d'Atacama, malgrat els quals, com a mi, no ens agrada la calor, és un lloc de pelegrinatge per als amants de la Meteorologia i la Naturalesa extrema.

Pertany a Xile, de la Regió II, i és prelitoral, encara que la costa, on es localizala la població d'Iquique, és també un desert absolut. És conegut per la seva extrema aridesa. Aquí tenim els ingredients del cocktail perquè es formi un desert amb aquestes característiques tan increïbles i peculiars:

        1- Efecte barrera de l'alta Serralada dels Andes,

        2- Permanència de l'Anticicló del Pacífic Sud-Oriental

        3- Existència del corrent costaner fred d'Humboldt

Aquests 3 ingredients combinats expliquen que aquesta regió no rebi masses d'aire humit de l'Atlàntic ni de l'Amazònia, i que la poca humitat que s'evapora del Pacífic (corrent fred) quedi bloquejada forma de "camanchaca" (boira) en una estreta franja per la "tapadora" de l'anticicló, i es resolgui només en costenera.

Veurem si ho podem explicar millor. Per a això hem de comptar amb la inestimable ajuda de la persona que ens va inspirar per realitzar aquest article.

Origen d'aquest fenomen

Fa uns dies vaig tenir la sort d'assistir a una xerrada que va donar, en el CosmoCaixa de Barcelona amb motiu de la XIII Setmana Catalana de Meteorologia Meteocat 2010, el Dr. Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, llicenciat en Ciències Matemàtiques i doctor en Geografia i Història (secció Geografia) per la mateixa universitat, amb premi extraordinario...toda una autoritat al món de la Meteorologia. La veritat és que vaig quedar impressionat amb les seves didàctiques explicacions que va abordar, entre altres temes, sobre el desert d'Atacama. Tant és així que vaig decidir fer aquest article especial.

Doncs bé, en la seva explicació va parlar de l'origen d'aquest desert com a conseqüència d'un fenomen climàtic global en el qual es demostra la bona amistat entre l'oceà i la que atmosfera, creant deserts a les costes del nord de Xile i del Perú, i, de tant en tant, anomalies meteorològiques allà i a moltes regions del planeta. El normal és que un gran sistema estable d'alta pressió, conegut com l'anticicló tropical del Pacífic sud afecti a la costa sud-americana, impulsant els vents alisis cap a l'oest, mar endins, el que allunya l'aire humit de les costes xilenes i peruanes.

En aquest gràfic extret de la presentació del Dr. Javier podem veure de forma senzilla la circulació dels vents en una condició normal. És la denominada cèl·lula de Walker, (circulació atmosfèrica). Si clickem sobre el gràfic podrem veure la mateixa gràfica quan es produeix l'anomalia, el fenomen del "Nen", durant el qual pot ploure, fins i tot fort, en alguns llocs del desert. Això és possible perquè l'anticicló es debilita i les aigües fredes del corrent d'Humboldt són substituïdes de manera episòdica per aigües càlides equatorials procedents del nord.

D'altra banda, el Corrent d'Humboldt, recolzada en l'ascens d'aigües profundes, i per tant molt fredes, que es produeix a les costes occidentals d'Amèrica del Sud) transporta aigua freda des de prop de l'Antàrtida cap al nord al llarg de la costa xilena, aigua que refreda l'aire, redueix l'evaporació i crea una inversió tèrmica (aire fred immobilitzat sota d'una capa d'aire tebi), impedint la formació de núvols grans, productors de pluges.

La humitat de les capes en contacte amb l'oceà es condensa en forma de "camanchaca" (boira) al llarg dels escarpats pendents de la Serralada de la Costa que donen cap al Pacífic, creant ecosistemes costaners (conjunt d'organismes vius i el medi físic on es relacionen) altament singulars i endèmics (éssers vius que només es troben en aquesta regió) compostos per cactus, suculentes i altres exemplars de flora xerofítica (vegetals que adapta la seva estructura als medis secs).

L'últim factor que contribueix a la formació del desert és la Serralada dels Andes, que al nord forma una planícia volcànica elevada i ampla coneguda com a altiplà. Però així com en el sud la Serralada dels Andes contribueix a capturar la humitat provinent del Pacífic, al nord l'Altiplà impedeix l'entrada a Xile de les tempestes carregades d'humitat provinents de la Conca Amazònica, que es troba el nord-est. Aquesta és la raó de perquè és tan sec.

La sorpresa del desert...

Quan en aquest àrid lloc cau alguna gota de pluja es produeix un miracle....unas llavors que estan enterrades sota la terra desèrtica, comencen a despertar d'un llarg somni (estat latent) i el desert comença a florir de forma ràpida i massiva. Aquestes llavors poden estar més de 20 anys en estat latent esperant la pluja per florir (la Canna compacta de la família de les Cannacedae va poder estar 600 anys fins que unes pluges la van fer germinar). Tot ser viu tendeix a reproduir-se per persistir, i les flors del desert deixen caure en un curt període de temps les seves llavors per tancar el cicle i que en el futur torni a succeir el miracle.

Important saber que moltes de les flors són úniques del lloc, un verdader tresor del desert. Després de buscar per Internet he trobat Gerhard  Hüdepohl un dels fotògrafs privilegiats que ha tingut la sort de viure aquell moment. Us recomanem que a més de veure les fotos que us he seleccionat, entreu a la seva extensa galeria perquè pugueu admirar aquest extraordinari fenomen de la Naturalesa:

Encara que sigui difícil d'imaginar aquest desert no ha estat sempre igual; fa més de cent milions d'anys, gran part d'aquestes terres estaven sota el mar i sobre elles vivien cents d'espècies marines, des de peixos fins a mol·luscs...

Un lloc per estudiar, admirar i deixar-se sorprendre, un lloc en el qual la Naturalesa ha fet excepcions i a la seva manera ha creat bellesa extrema..

www.eltiempodelosaficionados.com