Aquests 3 ingredients combinats expliquen que aquesta regió no rebi masses d'aire humit de l'Atlàntic ni de l'Amazònia, i que la poca humitat que s'evapora del Pacífic (corrent fred) quedi bloquejada en forma de "camanchaca" (boira) en una estreta franja per la "tapadora" de l'anticicló, i es resolgui només en costenera.

Veurem si ho podem explicar millor. Per a això hem de comptar amb la inestimable ajuda de la persona que ens va inspirar per realitzar aquest article.

Vaig tenir la sort d'assistir a una xerrada que va donar, en el CosmoCaixa de Barcelona amb motiu de la XIII Setmana Catalana de Meteorologia Meteocat 2010, el Dr. Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, llicenciat en Ciències Matemàtiques i doctor en Geografia i Història (secció Geografia) per la mateixa universitat, amb premi extraordinari...tota una autoritat al món de la Meteorologia. La veritat és que vaig quedar impressionat amb les seves didàctiques explicacions que va abordar, entre altres temes, sobre el desert d'Atacama. Tant és així que vaig decidir fer aquest article especial.

Doncs bé, en la seva explicació va parlar de l'origen d'aquest desert com a conseqüència d'un fenomen climàtic global en el qual es demostra la bona amistat entre l'oceà i la que atmosfera, creant deserts a les costes del nord de Xile i del Perú, i, de tant en tant, anomalies meteorològiques, allà i a moltes regions del planeta. El normal és que un gran sistema estable d'alta pressió, conegut com l'anticicló tropical del Pacífic sud afecti a la costa sud-americana, impulsant els vents alisis cap a l'oest, mar endins, el que allunya l'aire humit de les costes xilenes i peruanes.

En aquest gràfic extret de la presentació del Dr. Javier podem veure de forma senzilla la circulació dels vents en una condició normal. És la denominada cèl·lula de Walker, (circulació atmosfèrica). Si cliquem sobre el gràfic podrem veure la mateixa gràfica quan es produeix l'anomalia, el fenomen del "Nen", durant el qual pot ploure, fins i tot fort, en alguns llocs del desert. Això és possible perquè l'anticicló es debilita i les aigües fredes del corrent d'Humboldt són substituïdes de manera episòdica per aigües càlides equatorials procedents del nord.

D'altra banda, el Corrent d'Humboldt, recolzada en l'ascens d'aigües profundes, i per tant molt fredes, que es produeix a les costes occidentals d'Amèrica del Sud) transporta aigua freda des de prop de l'Antàrtida cap al nord al llarg de la costa xilena, aigua que refreda l'aire, redueix l'evaporació i crea una inversió tèrmica (aire fred immobilitzat sota d'una capa d'aire tebi), impedint la formació de núvols grans, productors de pluges.

L'últim factor que contribueix a la formació del desert és la Serralada dels Andes, que al nord forma una planícia volcànica elevada i ampla coneguda com a altiplà. Però així com en el sud la Serralada dels Andes contribueix a capturar la humitat provinent del Pacífic, al nord l'Altiplà impedeix l'entrada a Xile de les tempestes carregades d'humitat provinents de la Conca Amazònica, que es troba el nord-est. Aquesta és la raó de perquè és tan sec.

La sorpresa del desert...

"El desert florit"

Clica sobre les fotos per anar a les pàgines dels seus autors