Podeu veure més instruments al Museo Virtual

 






Psicròmetre

Instrument que serveix igual que el higrómetre per a determinar el grau d'humitat existent a l'atmosfera. Està constituït per dos termòmetres ordinaris, un dels quals amb el dipòsit recobert amb una muselina xopada d'aigua. Com l'aire no sol estar completament saturat de vapor d'aigua, la temperatura del termòmetre humit serà inferior a la del termòmetre sec i la diferència augmentarà al disminuir la humitat relativa del mitjà. Mitjançant una taules psicromètricas podem saber la humitat relativa de l'aire tenint en compte la diferència entre el termòmetre sec i l'humit. Per a veure aquesta taula prémer el link: Taula psicromètrica 





Higròmetre

Instrument que seveix per  determinar el grau d'humitat existent a la atmosfera. Quan tenim boira l'higròmetre marcarà pràcticament el 100% d'humitat (ambient humit). Quan tenim vent del nort, sense recorregut marítim, la humitat estará al voltant del 15% (ambiente sec).





Proveta que va dins del pluviòmetre Hellmann. 20 cms3. equivalen a 1 mm. (1litre)


 
Nuestra mejor seguidora, Maite Burjados
 Idioma Castellano
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria




Bo-Rox Wetter Topsites List

Sígueix-nos a:
 
 
SECCIONS
 
Inici
 Avis legal
 Pàgina principal

QUI SOM? 

 Coneix Badalona, la nostra ciutat
 Estadístiques de la nostra web
 Activitats 
 Mitjans de comunicació

 TEMPS ACTUAL I PREVISIONS 

 La frase meteorològica del día
 Situació actual
 Previsions meteorològiques
 Dades meteorològiques
 El pronòstic de l'aficionat
 Previsió marítima
 La nostra Estació Meteorològica
 
Dades actuals del día
 Gràfiques
 Webcams
 La finestra astronòmica

PER APRENDRE METEOROLOGIA

 Per a què serveix?
 Aprenent a llegir: NÚVOLS
 El meravellós món dels fenòmens
 òptics
 Tempesta! Què he de fer?
 Dites infalibles
 Diccionari de termes  meteorològics
 Simbols meteorològics
 Rècords meterorològics
 Meteo-Música
 Jocs de Meteorologia
 El Racó dels Satèl·lits
 La Pinacoteca de Divulgameteo

FOTOS  I VIDEOS

 Galerías fotogràfiques
 Foto d'impacte
 Concurs Calendari
 Videos i PPS

Nuevo canal de Naturaleza y Medio Ambiente NATURALESA I MEDI AMBIENT

Associació Ecometta
Concurs Ecometta
La finestra de la naturalesa
La finestra submarina
Coneixent Món

 AMICS DE LA WEB

Heliògraf

Instrument que seveix per mesurar el temps d'insolació. El més sencill, l'heliògraf de Campbell-Stokes, consisteix en una esfera de vidre que es comporta com una lent convergent. El sol, quan travessa la lent, crema una cartolina registradora i ens diu quantes hores de sol hem tingut al dia. Si clickeu a la foto podreu veure un exemple. La cartolina de tardor el sol l'ha cremat efectivament durant unes 6,8 hores.





Pluviòmetre

Instrument que serveix per mesurar la quantitat d'aigua de pluja que cau a un indret determinat. Alguns models (foto dreta) permeten mesurar la duració, el ritme i la intensitat de les precipitacions de forma automàtica (gracies al sensor de balancí que porta a dins). El Pluviòmetre de l'esquerra és el anomenat Hellmann i és el més tradicional i usat. Està afavorit i homologat com instrument prototip per l'Institut Nacional de Meteorologia (Actual AEMET Agencia Estatal de Meteorologia).

Penell

Instrument que serveix per assenyalar la direcció del vent. Alguns penells incorporen el anemómetre a la part davantera com es veu a la foto de l'esquerra. A sota podem veure el nom dels vents predominants i locals més importants d' Espanya.



Anemòmetre

Instrument que serveix per mesurar la velocitat del vent. La escala que ens numera de calma a huracà s'anomena escala de Beaufort. La conseqüència al mar són les ones. La escala de Douglas numera de mar plana a mar enorme.

Escala de Beaufort  Escala Douglas

Efectes del vent, seguint la escala de Beaufort, sobre els objectes a terra

 Escala de huracans de Saffir-Simpson  Escala Fujita de Tornados










     
Unitats de mesura de la temperatura


                            FUSIÓ             EBULLICIÓ

CELSIUS (ºC)              0                       100

FARENHEITH (ºF)         32                      212

KELVIN (ºK)                    ºC = ºK - 273

RANKINE                    sumar 459,67 a la escala farenheith

RÉAMUR                      0                        80



Si quereis convertir una mesura de temperatura a qualsevol altra unitat de de les citades anteriorment, descarregar i guardar l'arxiu: polsa aquí.


Temes relacionats amb la sensació de calor i fret:

Índex de fret

Índex de xafogor


Termòmetre de màximes i mínimes

El termòmetre serveix per mesurar la temperatura de l'aire que ens envolta. Però si volem saber a quina temperatura hem arribat durant el dia i fins quant ha baixat durant la nit haurem d'adquirir aquest aparell. El mercuri empeny unes barretes de ferro que quedan suspeses al lloc on hem tingut la màxima (a l'esquerra) i la mínima (a la dreta). Després mitjançant un imam baixarem les barretes de ferro fins el nivell del mercuri per a una nova medició.

Altímetre

Baròmetre aneroide amb la escala graduada en metros. Serveix  per saber la altitud a la qual ens trobem quan, per exemple, pugem una muntanya. La presió atmosfèrica baixa quan pugem i puja quan baixem. Interesant saber que cada 8 metros la presió varia 1 mil·libar i que tindrem que ajustar l'altímetre ajudant-nos dels cartells que tobem per la ruta, ja que, com és un baròmetre, també varia per les condicions meteorològiques (Borrasca o Anticicló).

Baròmetre de mercuri

Aparell ideat i construït per 
Torricelli l'any 1.643. Aquest instrument va demostrar la existència de la presió atmosfèrica i serveix per el mateix que el baròmetre aneroide. Torricelli va trobar el valor d'aquesta presió al verificar que equivalia al pes d'una columna de mercuri de 760 mm d'altitud en estat d'equili bri. 760 mm de mercuri equival a 1.013 hectopascals. Vídeo de l'experiment

Curiositat:

L'atmosfera exerceix sobre tots els cosos de la terra una presió que es diu presió atmosfèrica. Qualsevol persona soporta, doncs, aproximadament, una presió de 17.000 kg que no l'aixafen per estar compensada en tots els sentits i estar contrarrestada per la presió dels fluids que formen l'organisme.


Baròmetre aneroide















El conversor de Dan:

Converteix de celsius a farengeith o viceversa amb el convertidor creat per DAN. Descàrrega i guarda l'arxiu clickant sobre la imatge:













Termòmetres de maxima i mínmima que es posen dintre de la garita meteorològica.
















Termòmetres de subsòl. Molt útils per a saber si hauran gelades negres molt perjudicials per a l'agricultura.
Així són els termòmetres de subsòl













































Aspiropsicròmetre

Quina paraula tan rara!. Però és molt facil...El Psicrómetre funciona bé però quan el vent està en calma algunes vegades dóna valors erronis. Per això es va inventar aquest aparell que, de fet és un psicrómetre però duu incorporat un ventilador que fa que es generi un corrent d'aire artificial. Curiositat: el ventilador ho acciona un mecanisme de corda que funciona durant 10 minuts com a màxim...suficient per a prendre un mesurament correcte.












Crea un tornado pas a pas











Anemòmetre d'ultrasons

Instrument que serveix per a amidar la velocitat i la direcció del vent. Fa de anemòmetre i penell alhora i és molt utilitzat en climes freds.




















































Com és per dintre el sensor de balancí d'un pluviòmetre automàtic





Pluviòmetre automàtic






Pluviòmetre Hellmann

Curiositats:


Tots els aparells el nom dels quals acaba en GRAF serveixen per a registrar sobre uns papers les gràfiques de les diferents dades que van prenent els aparells constantment al llarg dels dies.

Calamarsòmetre

Qui no s'ha preguntat alguna vegada com s'amida la grandària de la calamarsa?...Doncs amb el calamarsòmetre...així de facil. Aquest aparell serveix per a saber, entre altres dades la grandària de la calamarsa que ha caigut en una zona determinada.

El desenvolupament i primer ús del calamarsòmetre es va produir a Schleusener and Jenings (1960), quan es va dissenyar una placa de styrofoam coberta amb una làmina d'alumini (per a evitar la seva exposició en la intempèrie). A partir d'ella es poden amidar els impactes realitzats per la calamarsa, dels quals és possible extreure, després de ser analitzada la placa, informació de la grandària de la calamarsa, la seva energia cinètica (profunditat de l'impacte), el nombre d'impactes, la massa total de calamarsa precipitada, l'àrea de la pedregada, entre unes altres
.
















Barògraf

Aparell que serveix per a visualitzar en forma de diagrama (Barograma) les variacions de la pressió atmosfèrica.







Recol·lector de boira

Aquí no es menysprea res...Ens sorprendríem de comprovar la quantitat de litres d'aigua que recullen aquestes xarxes capturadores de l'aigua de la boira. (El 14 d'agost de 2000, una pantalla atrapaboires (recol·lectors de boira) d'un metre quadrat de superfície, localitzada a la península d'Anaga, al NE de la illa de Tenerife, va permetre la recollida de 62,5 l/m2 d'aigua procedent exclusivament de la boira) Serveixen per a aprofitar aquestes partícules minúscules d'aigua que suren en l'aire saturat d'humitat. Les gotes d'aquesta boira queden atrapades per la malla i, a poc a poc, van augmentant la seva grandària fins que adquireixen el suficient com per a caure per acció de la gravetat a un recol·lector d'aigua. A través d'un canaló aquesta aigua arriba a un dipòsit. En moltes zones de Lleida ja han instal·lat moltes d'aquestes xarxes. Altra forma d'aconseguir aigua per a moments de sequera.
Fa 30 anys, el meteoròleg canadenc Robert Schemenauer es va parar a pensar en com era possible que sobrevisqués la vegetació selvática d'algunes zones del món on amb prou feines plovia. I es va adonar que ho feia gràcies als bancs de boira. A imatge i semblança de la naturalesa, va dissenyar unes malles de fil capaços de recollir l'aigua de la boira i proveir a poblacions senceres. En l'actualitat, hi ha pobles en l'altiplà sud-americà l'única aportació del qual d'aigua procedeix de la recollida de la boira gràcies a aquestes malles fetes amb fils de polipropilè   Font de la informació     Gràfica de Funcionament
 
© Derechos de autor Todos los derechos reservados por Rapmax
Termohigrògraf

El termohigrgraf serveix per a registrar en una gràfica les variacions de la temperatura i la humitat relativa de l'aire. És important saber les màximes i les mínimes i que hora es produïxen.


Nefobasímetre

El nefobasímetre - conegut en el món aeronàutic com "punxanúvols" - és l'aparell que utilitzen en els aeroports per conèixer l'altura de l'anomenat "sostre de núvols"; una dada de gran importància per a les operacions d'enlairament i aterratge.



















Anemocinemògraf

Només pronunciar-lo sembla un embarbussament ..anemo què...?. Però aquest aparell serveix per al mateix que el anemòmetre i el penell, amb la diferència que duu un aparell més que registra en forma de gràfica en un paper les variacions de la velocitat i direcció del vent. Ho fa mitjançant dos tremps, una blava i una vermella entintades que dibuixen en el paper.





Pluviògraf

És un pluviòmetre que gràcies a un mecanisme serveix per registrar la quantitat de precipitació que ha caigut, a quina hora i dia ho ha fet i la intensitat de la precipitació, és a dir, en quant temps ha caigut. 














Piranòmetre

També anomenat radiòmetre és un instrument que serveix per a amidar l'energia que ens arriba del sol en forma de radiació electromagnètica (Watios/m2). Normalment hi han dos aparells. Un recull la radiació global i un altre la difusa però en el cas de l'aparell de la foto (de l'estació de Meteosort de Ramón Baylina) recullen les dues gràcies al parasol que impedeix que el sol doni directament sobre la cèl·lula captora captant solament la que entra pels costats. Tant el Heliògraf com el Piranòmetre s'han tornat indispenables des que s'estan utilitzant les energies renovables.










Tanc d'evaporació

Es tracta d'un tanc ple d'aigua. Serveix per a saber, en absència de pluges, quanta aigua s'ha evaporat. I això es pot saber gràcies a que a l'evaporar-se baixa el nivell de l'aigua del tanc. Amidant aquest descens podem dissenyar plans de reg i determinar el balanç hídric d'una regió, per exemple. Per això aquests tancs solen estar en observatoris agrometeorològics i són de vital importància en climes amb els recursos hídrics limitats.



















Evaporímetre de Piché

Actualment desaconsellat per l'Organització Meteorològica Mundial ja que no amida de forma real i fiable l'evaporació. És com un tub de assaig graduat penjat del revés i tapat amb un paper assecant en el seu extrem. Igual que el tanc d'evaporació amida quanta aigua s'ha evaporat al descendir el nivell de l'aigua . Aquest instrument s'ha de col·locar a la garita meteorològica i no es pot utilitzar a l'hivern a causa de les baixes temperatures.

























Garita meteorològica

Garita meteorològica Podem tenir molts aparells però si no els tenim bé situats ens donaran dades incorrectes. Per això es va inventar la garita meteorològica. Tots aquells instruments que no hàgin d'estar a la intempèrie han de col·locar-se aquí.

L'organització meteorològica mundial (OMM) recomana que les garitas han de ser:
- De fusta, pintada de blanc i esmaltada per a reflectir bé la radiació.
- Amb bona ventilació.
- El sostre sol ser doble, amb circulació de l'aire entre les dues teulades per a evitar l'escalfament de l'aire quan la radiació és molt intensa.
- La porta ha d'estar orientada al Nord en el nostre hemisferi, per a evitar que al realitzar les observacions els raigs solars incideixin sobre els instruments.
- Amb teulada inclinada per a deixar escórrer l'aigua de pluja i neu.
-Les potes ademas de servir de suport deuen estar subjectes al sòl i a una altura de 1.20 metres de la seva base interna.

• Una llum freda a l'interior és molt convenient.










Data-logger


Estació meteorològica automàtica
Boia oceano-meteorlógica. Oferix dades meteorològiques automàticament de forma constant gràcies a plaques solars.
Altre exemple: estació meteorològica automàtica (EMA) a la Antàrtida


Estació meteorològica automàtica

Actualment existeixen molts models d'estacions meteorològiques automàtiques que registren dades constantment i elaboren gràfiques i estadístiques amb gran quantitat d'informació. La proliferació d'estacions i la facilitat de transmetre dades per internet ha facilitat l'ampliació de forma exponencial de la presa de dades. Les estacions meteorològiques automàtiques serveixen per a registrar de forma automàtica i constant les diferents variables de temperatura, humitat relativa, pressió atmosfèrica , velocitat i direcció del vent, radiació solar, etc. Gràcies a aquestes dades s'elaboren prediccions meteorològiques i models numèrics per a estudis climàtics.

















































Flowcapt

I això que cosa és?.... En algunes estacions meteorològiques de muntanya podrem observar una barra vertical que sembla que sigui per a aguantar una estació meteorològica. Es tracta d'un sensor que serveix per a amidar el transport horitzontal de la neu en superfície, entre altres variables. Tenen 2 sensors, un entre 0 i 1 metre d'altura i altre de 1 a 2 metres que fan una aproximació de la quantitat de neu que el vent transporta en aquestes dues altures. Aquesta dada s'amida en grams per metre quadrat i segon (g/m2s), per tant, ens donarà una idea aproximada de la quantitat de neu que el vent mou (en grams), i que travessa cada segon per una superfice de 1 metre quadrat. Les dades es poden consultar en: www.nivometeo.com

Els Flowcapts serveixen de suport, juntament amb altres instruments, per a poder predir millor el risc d'allaus i la intensitat de les nevades i del vent.
Relacionat amb la neu una bona utilitat: Taula per al càlcul de la cota de neu



Penell i anemòmetre
Termògraf


Termòmetre de Mínima
Anemòmetre

Anemòmetre
Nefoscopi




Altres instruments meteorologics de Museo facilitats per l'Institut Geogràfic Nacional



Anemoscopi







Estación de monitoreo de Tsunamis. Mide las variaciones del nivel del mar u océano






































Mareòmetre o mareògraf 

Mareòmetre o mareògraf és l'aparell que serveix per mesurar o registrar les marees (pujades i baixades del nivell del mar), se sol situar en les entrades dels ports per orientar i informar als vaixells de la disposició de calat existent (quants metres de profunditat). Formen part de les xarxes de meteorologia i oceanografia per a l'ajuda a la navegació marítima. (Com són per dins)

Tipus de mareògrafs:

Mareògraf Aanderaa, anomenats també mareògrafs de pressió, obtenen el nivell del mar a partir de la mesura de la pressió hidrostàtica. Aquesta mesura aquesta influenciada per la pressió atmosfèrica i és necessari, tret que el propi mesurador ho realitzi, efectuar la correcció corresponent.

Mareògraf Sonar, anomenat també acústic SONAR usa el principi de mesurament de distància pel ressò d'un so. Sol estar compost per un emissor - receptor d'ultrasons col·locat a una distància de la superfície de l'aigua i mitjançant el mesurament del temps que triga a arribar el ressò d'un senyal que ha manat determina el nivell de la marea. Aquesta dada, juntament amb la data i l'hora és guardat o enviat a un sistema d'anàlisi.

Ejemplos: mareògraf de la Plaça de Sant Marcos -
mareòmetre de Portugalete - Radar Miros  - Radar Vega - Acústic SRD

També serveix per generar alertes de tsunamis. Sens dubte un aparell molt important.




Data-logger

Aparell que serveix per a emmagatzemar dades (valors de mesurament). És molt utilitzat a les estacions automàtiques per a poder enviar les dades dels sensors encara que tanquem el nostre ordinador. 
Aparell que serveix per mesurar el pes de l'aire que ens envolta. Aquest pes s'anomena presió atmosfèrica i no és uniforme ja que hi ha llocs de presió més elevats que d'altres. Per regla general es diu que la presió normal, és a dir, que no és ni alta ni baixa, és de 1.013 hectopascals (mesura internacional equivalent als mil·libars). Quan la presió està per sobre d'aquesta quantitat diem que tenim ANTICICLÓ, és a dir, altes presions i això, normalment, és simptoma de temps estable (sol, vents en calma, boires,inversions tèrmiques, mar de núvols, etc.). En canvi, quan la presió està per sota diem BORRASCA o baixa presió, que és simptoma de temps inestable (possibilitat de pluges, tempestes, vents forts,etc.) El més important per els excursionistes i els aficionats és la velocitat de les variacions. Si el baròmetre cau de forma brusca (uns quants graus en un sol dia o en poques hores) tindrem fortes tempestes, xàfecs i vent fort (marejada a la mar) en un curt període de temps. En canvi, si ho fa a poc a poc tindrem pluges continuades durant uns quants dies. Si el baròmetre roman  diversos dies sense moviment és senyal de bon temps. Aquest aparell va començar a utilitzar-se el segle XVI.
PER A QUÈ SERVEIX?