Nuestra mejor seguidora, Maite Burjados
 Idioma Castellano

Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria







Bo-Rox Wetter Topsites List

Ajuda'ns a seguir endavant:

Sígueix-nos a:
 
 
SECCIONS
 
Inici
 Avis legal
 Pàgina principal

QUI SOM? 

 Coneix Badalona, la nostra ciutat
 Estadístiques de la nostra web
 Activitats 
 Mitjans de comunicació

 TEMPS ACTUAL I PREVISIONS 

 Situació actual
 Previsions meteorològiques
 Dades meteorològiques
 El pronòstic de l'aficionat
 Previsió marítima
 La nostra Estació Meteorològica
 
Dades actuals del día
 Gràfiques
 Webcams
 La finestra astronòmica

PER APRENDRE METEOROLOGIA

 La frase meteorològica del día
 Per a què serveix?
 Aprenent a llegir: NÚVOLS
 El meravellós món dels fenòmens
 òptics
 Tempesta! Què he de fer?
 Dites infalibles
 Diccionari de termes meteorològics
 Simbols meteorològics
 Rècords meterorològics
 Meteo-Música
 Jocs de Meteorologia
  El Racó dels Satèl·lits
 La Pinacoteca de Divulgameteo

FOTOS  I VIDEOS

 Galerías fotogràfiques
 Foto d'impacte
 Concurs Calendari
 Videos i PPS

Nuevo canal de Naturaleza y Medio Ambiente NATURALESA I MEDI AMBIENT

Associació Ecometta
Concurs Ecometta
La finestra de la naturalesa
La finestra submarina
Coneixent Món

 AMICS DE LA WEB































































  







EL RACÓ DELS SATÈL·LITS

Volem dedicar aquest espai als amants del món dels radioaficionats i la seva important aportació a la Meteorologia i a la seva extraordinària importància en la comunicació davant desastres naturals, entre d'altres.



Jordi Mas - EA3AGY -
és la persona que ens ha proposat aquesta secció


Satèl·lits. La tecnología que ens envolta




ÍNDEX DE TEMES TRACTATS EN AQUESTA SECCIÓ
Introducció i història dels satèl · lits
Satèl · lits polars 1a Part
Fotos de satèl · lit d'alta resolució
Arxiu d'imatges EXCLUSIVES

Veure la Terra des de l'espai és un veritable privilegi i un tresor per a la vista. Anem a viatjar des de la ISS (Estació Espacial Internacional), que igual que els satèl·lits, orbita en l'espai com a plataforma d'investigació. És la casa dels científics que hi viuen. Les imatges estan a càmera ràpida i en elles podrem veure els llums de les ciutats, les llampeguejants tempestes, aurores boreals, etc.



Trio de tempestes
Tempestes tropicals Peipah, Ita i de curta durada Ivanoe (00:00 UTC 2014.04.01 - 07:00 UTC 2014.07.04) preses des dels satèl · lits meteorològics geoestacionaris de EUMETSAT (Meteosat-7) i l'Agència Meteorològica del Japó (MTSAT-2)
Pols del Sàhara transportat per Europa des 06:15 UTC de l'1 d'abril a 08:15 UCT el 2 d'abril de 2014.



Espectacular animació de les imatges del satèl · lit GOES dels tornados els EUAels dies 27 i 28 abril 2014
Aquesta magnífica visualització dels vols dels avions, es crea a partir de les dades de vol reals que van ser preses en 1 sol dia de juliol de 2013. Queda clara la intensitat de vols a Europa des del Regne Unit. Cada punt en moviment són centenars de persones solcant els nostres cels cada dia.



Fes clic sobre el nom dels mesos de l'any 2017 per anar al vídeo del temps global des del satèl·lit

Gener Febrer
Març
Abril
Maig
Juny

LA TERRA. WEBCAM EN DIRECTE DES DE LA ISS - (Estació Espacial Internacional)
Pots seguir la posició del satèl·lit clicant AQUÍ


Broadcast live streaming video on Ustream



 

Satèl · lits polars 2a part:

Per Jordi Mas

Històricament, els fabricants de satèl·lits meteorològics en orbita polar havien estat les dues grans potències Estats Units i Rússia, posteriorment es va afegir també Japò. Europa, gestionada per la agencia ESA, es va encarregar del desenvolupament del sistema geoestacionari que “observaria” el seu propi territori; va crear la famosa serie METEOSAT dels que tants cops hem contemplat les seves imatges en la TV, durant els noticiaris,  i des de fa ja un grapat d’anys, concretament es va iniciar a l'any 1977. 

El coneixement dels resultats i conseqüències meteorològiques s’han convertit, ja fa anys, en un factor de capital importància per les humans i, perquè no dir-ho, per la economia mundial. En la dècada dels anys 90, diferents canvis politics, econòmics i tecnològics van propiciar el que Europa decidís construir i tenir en òrbita el seu propi sistema de satèl·lits en orbites polars. La mateixa necessitat de adquirir dades, i com més millor, va fer desenvolupar una nova família de satèl·lits, abandonant la idea continuista que al principi es pensava. Es va crear la nova família dels anomenats METOP, el primer va ser llençat en 2006 i el segon el 2012, els dos estan plenament operatius, un tercer serà llençat en el 2018.

Naturalment, el repte de poder rebre i veure les seves imatges va aparèixer des de el primer dia però els problemes tècnics van néixer al mateix moment. La banda de radiofreqüència utilitzada era la mateixa que feien servir els americans NOAA, rusos METEOR i japonesos Fengyun, per tant el sistema bàsic primari de antena, seguiment, amplificador, etc era compatible però el sistema de descodificació i processat de les dades era totalment diferent. Com ja he comentat, la necessitat de aprofitar al màxim aquestos “ocells” i la quantitat de dades que es poden arribar a mesurar avui en dia es tant gran, que el sistema per poder emetre’ls va ser modernitzat arribant a la important tassa de enviament de dades de 666 Kilobits/seg del sistema antic HRPT,  fins a 3,5 Megabits/seg de aquestos nous Metop. Aquesta nova modalitat es va anomenar AHRPT (Advanced High Resolution Picture Transmission). La solució tecnològica va ser el passar de un sistema de emissió Bi Phase a un de Quadratura de Phase.

Seqüència durant el seguiment, recepció i visualització, en temps real,  de un satèl·lit en alta resolució digital HRPT, en aquest cas es tracta del METEOR N-1, a la dreta en el oscil·loscopi es veu clarament el senyal digital Bi Phase que estic rebent.

L’altre important diferencia entre els dos sistemes digitals es que en aquest nou sistema, dins de la enorme riuada de dades que es reben (3,5 Mb/s) i tenim nombroses altres dades tècniques junt amb les de les imatges. Va ser una feixuga i llarga tasca del meu amic Oleg Gerashchenko el trobar, amb instrumental, la seqüència repetida periòdicament en un mar immens de dades digitals 0 i 1, que permetia conèixer en quin punt començaven i on acabaven les dades que ens interessaven per compondre la imatge i desestimar la resta. Ja no podríem, amb aquestes noves tecnologies, rebre i visualitzar al mateix temps les imatges a mida que es rebien, en canvi ara necessitaríem un desmodulador professional amb aquesta tecnologia QPSK (Quadratura de Phase), fer unes modificacions interiors importants, desprès desar primer en un banc de memòria tot el enorme paquet de dades ja desmodulades, desprès processar-les per separar les dades de les imatges de la del resta, processar-les de nou per composar la imatge en brut i finalment passar el paquet resultant per un Reader i per acabar fer les correccions pantogràfiques ja que la Terra no es plana i la imatge si.



Seqüència durant la recepció i primera desmodulació utilitzant un modem professional de segona ma. En pantalla tenim el nivell de senyal rebut.

Ha estat també molt pesat i llarg el trobar un de aquestos desmoduladors QPSK de segona ma, els nous son impossibles, feliçment a Ebay es troba de tot. Com ja he comentat, tota la part de RF es la mateixa que en el sistema utilitzat fins ara. En total des de que es reb tot el senyal fins que puc tenir la imatge complerta passen uns 25 minuts amb un únic ordinador de darrera generació treballen sense parar.




Imatge ja processada del METOP-B. Està en format de tres colors RGB. Clica per veure-la a gran format




Sembla que va ser ahir, però aquí teniu una mostra de com ha evolucionat la tecnologia, aquesta és una imatge d'un satèl · lit rus tal com ho rebia a casa fa 30 anys!


************************************************************************

Fotos de satèl·lit en alta resolució

El 28 octubre 2011 vam tenir moviment meteorològic. El nostre amic Jordi Mas ens va fer arribar aquesta meravellosa imatge del moment en què el centre de la Borrasca es dirigia a la Mediterrània passant per Bilbao. També ens comenta una curiositat. Primer vegem la foto:



Si us fixeu bé en la preciosa imatge, podreu comprovar que en l'hemisferi nord hi ha fins a 3 Borrasques girant en sentit contrari a les agulles del rellotge, No obstant això en l'hemisferi sud hi ha unes altres però giren en sentit contrari. 







És l'efecte físic que afecta a les Borrasques i als Anticiclons. És el denominat efecte de Coriolis




Aquí podem veure un interessantíssim experiment pràctic de com afecta aquesta força a la forma de girar l'aigua en caure per qualsevol desguàs.



Per acabar us deixem una animació d'imatges de com s'han mogut els núvols en el món en els últims 3 dies, facilitada per Intellicast
A veure si descobriu els girs de les Borrasques i Anticiclons:

 

****************************************************************************************************************

El 30 d'agost de 2011 · 
USGS ens mostra un nou mosaic de la Badia Chesapeake. Usant sis Landsat 5 es van aconseguir imatges pràcticament sense núvols entre juliol de 2009 i 2011. És un mosaic bell, sense costures de la regió de Badia Chesapeake. Sens dubte una imatge per quedar-nos amb la boca oberta durant una bona estona.


Font: NASA

1ª imatge rebuda per Jordi Mas del satèl·lit Meteosat de segona generació, el MSG


Seguint amb la llarga trajectòria que Jordi s'ha proposat, li faltava poder rebre el sistema del Meteosat de segona generació, el MSG, totalment digital. L'antic analògic va ser desconnectat i eliminat. Va poder rebre les seves imatges durant 15 anys.

MSG

El "paquet" d'imatges que rep diàriament són dels satèl·lits geoestacionaris;
Els americans del centre i oest "GEO";  l'europeu Meteosat 9; sobre l'Índic el Meteosat 7 (que estava antigament sobre Europa i que va ser traslladat), el FY2 sobre Japó i finalment el MTSAT que està sobre Austràlia.

Estan en òrbita equatorial, a 36.000 km d'altura, la qual cosa permet tenir la imatge completa de tota la Terra i pràcticament de tots els continents. Les imatges rebudes en diferents franges horàries permeten visions en banda visible, vapor d'aigua i llum infraroja.

Jordi té un únic ordinador d'última generació dedicat a aquesta labor, a més d'una altra antena en el terrat.

Després de l'obtenció de l'autorització i permisos pertinents, Jordi ens envia la primera imatge rebuda amb el nou satèl·lit que és d'una qualitat impressionant i demostra lo petita que és la Terra. Ens mostra tota Europa i Àfrica en plena foscor (és de nit) i el reflex del sol sobre Amèrica (per a ells llum de tarda). L'altura del reflex sobre la línia imaginària de l'Equador ens dóna una idea que és estiu en l'hemisferi nord i hivern en l'hemisferi sud. Va ser pressa el passat 18 de juny de 2011 a les 21:00 hores UTC

************************************************************************

Introducció

Els satèl·lits són uns artilugis creats per l'home que llancem a l'espai carregats de sofisticats sistemes per poder captar tot tipus d'imatges i dades del nostre planeta des de l'exterior. Ens vam adonar que la lluna donava voltes cada dia al voltant de la Terra sense caure i sempre girant al voltant nostre, com posada en una corda imaginària. Diem que la lluna orbita (gira al voltant de...) a la Terra. Així que si la lluna ho feia, perquè no intentar-ho amb els satèl·lits?...i així va ser. No puc imaginar-me la cara de les persones que l'1 d'abril de 1960 van poder veure la nostra benvolguda Terra des de l'espai per primera vegada:, una fita històrica que va donar una bolcada als sistemes de predicció del temps atmosfèric..



En aquest documental pots veure la història dels satèl·lits de forma molt didàctica i amb importants imatges.


Historia del satelite artificial por raulespert

El nostre gran amic Jordi Mas ens explica de forma senzilla i entenedora com rep les espectaculars imatges dels satèl·lits des de les seves instal·lacions en el centre de Barcelona. A més de l'excel·lent explicació també tindrem en exclusiva i per primera vegada a internet un arxiu d'imatges satel·litals de dies històrics o curiosos dins de la meteorologia que Jordi ens anirà enviant en exclusiva per a aquesta web que visites i que nosaltres publiquem en aquesta secció de forma periòdica.

************************************************************************

ELS SATÈL·LITS POLARS

per Jordi Mas

Els satèl·lits artificials poden orbitar a un planeta de quatre maneres diferents:

1- Òrbita equatorial
2- Òrbita el·líptica
3- Òrbita geosincrònica
4- Òrbita polar



A causa de la funció específica de poder observar el màxim de temps possible la superfície terrestre i amb això els núvols i la seva evolució, les òrbites polars poden oferir passades dues vegades diàries sobre un mateix lloc geogràfic i de tot el globus complet, és a dir, un únic satèl·lit pot observar en unes 12 hores, tota la superfície terrestre completa, o sigui, dues vegades en 24 hores. L'altura habitual de la òrbita està situada al voltant dels 800 Km, i per a un observador des de la Terra, una passada, en una òrbita de màxima altura, dura uns 10 minuts.

L'òrbita geosincrònica, permet observar permanentment una part de l'esfera terrestre, en canvi, ja que està situada en l'equador, no té bona visió sobre els pols i es necessiten almenys, tres d'aquests satèl·lits per poder observar tota l'esfera completa. També, a causa de la distància en la qual es troba aquesta òrbita, 36.000 Km, necessiten sistemes d'observació de moltíssima més complexitat i cost.

Actualment, podem disposar de pocs d'aquests satèl·lits per poder rebre'ls directament amb equips d'afeccionat. Cal distingir els dos sistemes de transmissió que empren, el primer, ja clàssic, en transmissió analògica i dins de la freqüència de 137 Mhz denominat APT (Automatic Picture Transmission), permet, amb un equip molt assequible, Fig 1, imatges amb resolucions de 4 Km.

La figura 2, mostra un exemple d'una passada rebuda directament des de la meva casa en el centre de Barcelona. El sistema APT envia dues imatges en blanc i negre línia a línia, el total és de 240, una en l'espectre visible i una altra en l'infraroig. Aprofitant els moderns programes informàtics i barrejant aquestes imatges podem generar una imatge en fals color però d'un gran realisme.

Fig.2


El segon i moltíssim més potent, és el denominat HRPT (High Resolution Picture Transmission), engegat amb el satèl·lit americà TIRS N l'any 1978, permet, en sistema totalment digital, l'enviament de 5 canals i amb una resolució d'1 Km. A causa de l'amplària de banda necessària per poder transmetre tota aquesta informació, la freqüència emprada va passar a 1,7 Ghz. Ni que dir té que en aquells anys, 1978, parlar de tecnologia i memòria digitals, microones, ordinadors per al seguiment de les antenes i actualitzacions keplerianes, era autentica ciència ficció. Les fotos podien ser vistes, en comptades ocasions, en alguna visita a algun museu de l'estranger o algun organisme. Amb el pas dels anys la tecnologia informàtica va anar evolucionant ràpidament i el que semblaven pel·lícules de James Bond, pot estar avui a l'abast d'afeccionats. Veure Fig 3.

Nota aclaridora: les dades keplerianes són: nombres que ens permeten calcular les òrbites dels satèl·lits. Es necessiten 7 nombres per definir l'òrbita d'un satèl·lit. Aquest conjunt de nombres es denomina elements orbitals o "Keplerians" (per Johann Kepler [1571-1630]), o simplement elements. Aquests nombres defineixen una el·lipse, l'orienten pel que fa a la Terra, i situen al satèl·lit a l'el·lipse a un cert temps determinat. En el model Keplerià, les òrbites satel·litals són models de forma i orientació constants.

El satèl·lit emet amb una taxa d'informació de 666 Kb/seg, la qual cosa genera en un pas llarg, arxius de l'ordre de 60 Mb. A causa d'aquesta velocitat, tot l'equip ha d'estar molt bé ajustat i sincronitzat. És imprescindible actualitzar, cada setmana aproximadament, les dades keplerianes dels satèl·lits, aquesta informació es rep directament del NORAD. També és fonamental, l'exacta posició tant de l'antena com del rellotge de l'ordinador, d'això s'encarrega el receptor GPS. Finalment, l'arxiu rebut en format RAW ha de ser processat per un programa de visualització específic per poder compondre les imatges dels cinc canals, també en blanc i negre, o en color, amb la qualitat que es pot comprovar en les mostres. També, i amb un altre programa, podem obtenir les imatges ja tractades però amb l'error d'astigmatisme lateral corregit, a causa de la forma del mirall que utilitza el radiòmetre del satèl·lit, o deixar la imatge ja “plana” sense errors i també efectuar projeccions de la imatge en format pancromàtic, fer mosaics amb dues o tres imatges, etc. Veure Fig 4, 5 i 6. La potència del sistema permet totes aquestes meravelles per a un afeccionat.
.

   

El següent pas, que ja estic preparant, és el sistema de resolució de 250 Mts però això és, actualment, un altre projecte.
 

Jordi Mas

EA3AGY

Així es veu el pas del temps en el nostre Planeta gràcies als satèl · lits
1 any resumit en 15 imatges on es pot veure el pas de les estacions. Sembla que el Planeta respiri!! ...


ARXIU
ANY 2014: ANY 2014: ANY 2013:
9/11/2013 - 6:00 h.
Tifó Haiyan. Observeu que és gairebé tan gran com l'Índia


(detail-mt7-vis) És de l'antic Meteosat-7 que es troba ara fixa sobre el golf Pèrsic. Si amplies la imatge veuràs com totalment a la dreta s’adivina aquest tifó, però més que res, és clarament com està actuant com un immens aspirador, totes les nubositats estan sent absorbides cap a ell. (detail-MT1-vis) És del satèl · lit estacionari MTSAT, que és Troba Fixa sobre Austràlia. S'està Fent de nit allà i ens deixa a la vista a l'esquerra el tifó al punt de la penombra. 31/10/2012 13.50 hores
NOAA Espectacular imatge de la Borrasca que va produir un temporal de pluja, neu, vent i temporal marítim.
Enviada per Jordi Mas En EXCLUSIVA per a la nostra web
2013.11.16 16:30 (UTC)
ANY 2012: ANY 2011:






31/10/2012 13:50 hores
NOAA 18 Doble depresió
3/04/2011 11:00 horas
Pertenece al Satélite ruso M-N1 sobre parte de Europa y África

9/11/2010
Impressionant Imatge del satèl·lit NOAA-18 de la NASA. El 9 de Novembre de 2010 una profunda Borrasca va provocar forts vents i les enormes ones que van causar víctimes mortals i quantioses destrosses a Galícia i Catabria.
ANY 2010:


8/03/2010 a la tarda
Satèl·lit NOAA 15
Nevada a la costa catalana a cota 0 
6/07/2010
Satèl·lit NOAA 18 en sistema HRPT
8/07/2010
Bonics reflexos de sol sobre Itàlia captats pel satèl·lit Fengjund 1D 
Any 2016
La siguiente animación muestra el clima de 2016, como se ve por el satélite meteorológico geoestacionario de EUMETSAT, Meteosat-10. El satélite proporciona imágenes cada 15 minutos conjuntamente del canal visible e infrarrojos, de los sistemas meteorológicos sobre el Océano Atlántico y el Reino Unido,



Moltes gràcies Jordi Mas per aquesta magnífica secció que anirem ampliant.
































































































.