Resums mensuals de l'Observatori Fabra de Barcelona
Imatges facilitades per la Universitat Jaime I de Castelló


  Idioma Castellano   Automatic translation/Traducción automatica



Aquesta obra está sota una
llicència Creative Common





Page Rank


     SECCIONS

  Inici
  Avis legal
  Pàgina principal
  Qui som?
     Qui som? i coneix la nostra ciutat (Badalona)
  Coneix Badalona, la nostra ciutat
  Estadístiques de la nostra web
  Mitjans de Comunicació
  La frase meteorológica del día
  Jocs de Meteorología
     Estat actual del temps i Previsions 
  Situació actual
  Previsions meteorològiques
  Dades meteorològiques
  Pronòstic de l'aficionat
  Previsions marítimes
  La nostra Estació Meteorològica
     Dades actuals
     Dades del mes i any
     Gràfiques
  Webcams
  Noticies de ecología i medi ambient
  La finestra astronòmica
     Didactic. Per aprendre de Meteorologìa.
  Per a què serveix ?
  Aprenent a llegir: NÚVOLS
  El meravellós món dels fenòmens
     òptics
  Tempesta! Què he de fer?
  Dites infalibles
  Diccionari de termes meteorològics
  Símbols meteorològics
  Rècords meterorològics
  Rècords del món animal
     Galeries fotogràfiques i videos
  Galeríes fotogràfiques
  La finestra de la naturaleza
     Especial sobre Colombia
     Especial sobre Àfrica
  La finestra submarina
  Foto d'impacte
  Reportatges
  Concurs Calendari
     Concurs ECOMETTA  
  Videos i PPS
      Amiscs de la nostra web.
  Llibre de visites
  Enllaços favorits

       Estem anunciats a:
     Institucions Associacions i Museus
     Altres webs o blogs interessants




























Dades de la Xarxa d'Observadors meteorògics
ESTACIONS METEOROLÒGIQUES A BADALONA
Mapa de ubicació de las estacions
Dades de les estacions automàtiques de la (EMA)



Estación meteorológica del Museo.






Dades de les Illes Canàries




ALGUNES ESTACIONS A BARCELONA



El nostre amic Roberto Sáez ens actualitza diàriament les dades dels seus termòmetres de subsòl a la zona de Bufalà de Badalona.
 I per a què "dimonis" vull jo saber la temperatura del terra?...
Aquest termòmetres són molt útils per a saber si hauran gelades negres (gelades seques que congelen les arrels de les plantes) molt perjudicials per a l'agricultura.

* Termòmetre de mínima junt al terra
La temperatura registrada a la nit per un termòmetre situat horitzontalment sobre la gespa a 15 cm del sòl i exposat a la intempèrie s'utilitza com índex del refredament que poden sofrir les plantes per irradiació.

* Termòmetre de subsòl a 15 cm de
    profunditat.



Estació meteorològica del Pont del petroli












Dadess de l'Observatori Fabra





















Dades d'altres zones de Catalunya:


Els models numèrics de predicció que exposem a continuació estan confeccionats gràcies a la informació que ens donen els satèl·lits. Serveixen per a elaborar juntament amb les dades dels observadors meteorològics, les xarxa d'estacions automàtiques i les imatges del satèl·lit un pronòstic a diversos dies. Com més llunyà sigui aquest pronòstic en el temps menys fiabilitat té. Els pronòstics a 3 o 4 dies solen ser molt encertats però hem de manejar aquestes dades sol com informació per a estar previnguts i NO com una cosa que succeirà segur al 100%. S'ha de seguir dia a dia. De models hi ha molts (podeu veure quins són els principals a: http://ontimet.es/c/modelos.htm d'on hem extret aquesta informació) però aquí us exposem el més utilitzat pels aficionats i que sol sortir en els mitjans de comunicació. Model GFS. La gamma de colors va des dels tons vermellosos (temperatures càlides fins als colors foscs, blau, negre) temperatures fredes. Al mapa de precipitacions les pluges febles comencen en el verd i les més importants en rosa i violeta. Si voleu consultar GFS i d'altres models d'avui i d'altres dies, mesos o anys: wetterzentrale


FENOLOGÍA


La fenología és un pont d'unió entre la Meteorologia i la Biologia. La podem definir de forma entendible com la ciència que estudia la relació entre els factors climàtics i els cicles dels éssers vius. El nostre amic Alfons Puertas de l'Observatori Fabra de Barcelona realitza aquest tipus d'observacions que són molt interessants i poden ajudar-nos a veure els canvis que es produïxen en la floració, per exemple, o en els éssers vius que circulen pel nostre entorn:

Floració del pruner

Taules d'observacions fenològiques vegetals 2009 de l'Observatori Fabra

Recentement el nostre amic Roberto Sáez també ha incorporat aquestes observacions a Badalona

Fenología vegetal de MeteoBadalona
Fenología animal de MeteoBadalola

Tortuga de Florida




















© 2005-2010 eltiempodelosaficionados.com





DADES DE LES DIFERENTS ESTACIONS OFERTS PER METEOCLIMATIC
Previsió de pluges avui i els pròxims 8 dies



HUMITAT RELATIVA A CATALUÑA de la red d'estacions Meteoclimatic



Mapa Isobárico actual. La "L" es Borrasca y la "H" Anticiclón
Mapa de temperatures i pressió atmosfèrica a 500 hPa (5.500 Metres d'altura)
Evolució de la humitat relativa al llarg del día
PRECIPITACIÓ A CATALUNYA de la red d'estacions Meteoclimatic
Dades meteorològics i de carreteres del MON

Evolució de les temperatures al llarg del díaPRESIÓ ATMOSFERICA A ESPANYA de la red d'estacions Meteoclimatic

Animació del satel·lit les darreres 24 horesRADIACIÓ SOLAR A CATALUNYA de la red d'estacions Meteoclimatic


VENT A CATALUNYA de la red de estacions Meteoclimatic


TEMPERATURES A CATALUNYA de la red d'estacions Meteoclimatic



Mapa de temperatures de superficie (2 metres d'altura)
Mapa de temperatures a 850 hPa (1.500 metres d'altura)





ISO 0 A ESPANYA de la red d'estacions Meteoclimatic

Mapa de riesgo de incendios










Radiosondatge visrtual de Badalona












Radiosondatges
El nostre amic Roberto Sáez des de MeteoBadalona ens porta una nova eina per a poder saber que tenim A les capes baixes, mitjanes i altes de l'atmosfera. La idea és que com no tenim instruments de mesurament penjats per l'aire, Com podem saber la temperatura, humitat, pressió, vent, etc. que tenim en les diferents capes del nostre cel? Doncs amb el Radiosondatge...que sona a conya però no és el mateix. El radiosondatge serveix per a poder inspeccionar les diferents capes de l'aire de la mateixa manera que si tinguéssim estacions meteorològiques mòbils per l'atmosfera. Això es pot fer gràcies a la radiosonda:
Instrument meteorològic destinat a l'estudi de les propietats de l'aire en altura. Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide (Bariocap), un termòmetre bimetàlic i un higròmetre d'absorció. Tot això es col·loca en una caixa protectora que permet el pas de l'aire. La caixa conté també un petit transmissor de ràdio. Aquest conjunt se subjecta a un globus meteorològic (baló sonda) ple de gas heli, que s'eleva i és transportat pel vent. Amb un receptor situat en el terra és possible conèixer la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica. El vent en altura pot determinar-se observant el moviment del globus amb un teodolito. Alguns models duen acoblat un GPS i es pot saber en tot moment la seva situació i, per tant, el vent dominant. Com pregunta realitzada al nostre equip direm que el globus sonda ascendeix fins a 25 Km d'altura on explota donant dades constantment des que és llançat. (Preguntes més freqüents)
 La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov en 1928 i va representar una revolució de gran importància en el sistema de sondeig de l'aire en altura.
El nostre amic Roberto ens mostra un radiosondeo de Badalona no real si no virtual, és a dir, generat a partir de dades numèriques. Sens dubte una eina més per a analitzar el temps que podem tenir: Podeu veure'ls clickant aquí. I si voleu també podeu aprendre a interpretar-los. No us perdeu aquesta magnífica presentació on podeu veure tots i cadascun dels símbols i numeracions i el seu significat clickant aquí.














Radiosondatge REAL de Barcelona per Meteocat













Dades meteorològiques dels Aeroports espanyols

























































El CAPE (Convective Available Potencial Energy)

 
Mapa que mostra l'índex Cape

És un dels índexs més populars obtingut a partir de dades de sondejos o mapes previstos de models numèrics de predicció, molt usat per a l'estimació de la inestabilitat convectiva (Traduint: per a saber on potencialment tenim més probabilitats que es formin tempestes o núvols de formació vertical). Definició: És l'energia disponible per a una bombolla d'aire que ascendeixi verticalment en una atmosfera inicialment estable..

CAPE < 0:                         Estable. Possibilitat nul·la de tempestes
CAPE entre 0 i 1000:         Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades
CAPE entre 1000 i 2500:   Moderadament inestable. Fortes tempestes
CAPE entre 2500 i 3500:   Notablement inestable. Tempestes severes. Calamarsa
CAPE > 3500:                   Extremadament inestable. Possibilitat de Supercélulas i tornats.

Lifted index:


Mesura comuna de la inestabilitat atmosfèrica. El seu valor s'obté pel càlcul de la temperatura que l'aire prop del terra tindria si fos elevat a algun nivell més alt (al voltant de 18,000 peus = 5.486.4 metres, normalment) i comparant aquesta temperatura amb l'actual a aquest nivell. Valors negatius indiquen inestabilitat - com més negatiu, més inestable és l'aire, i més forts podrien ser els raigs ascendents amb qualsevol desenvolupament de tempestes. No obstant això no hi ha nombres màgics o valors LI llindar sota els quals el temps sever es faci imminent.

LI > 0:                                Estable. Possibilitat nul·la de tempestes
LI entre 0 y -3:                   Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades
LI entre -3 y -6:                  Moderadament inestable. Fortes tempestes
LI entre -6 y -9:                  Notablement inestable. Tempestes severes. Calamarsa
LI < -9:                              Extremadament inestable. Possibilitat de Supercélulas i tornats.

Aquestes dades han de ser preses com orientatius per a ajudar-nos a estar alerta davant situacions de risc però no han de prendre's com definitius a l'hora de prendre decisions



















































































































DADES METEOROLÒGIQUES