  |
 
|
 |
| Aquesta
obra està sota una llicència Creative Common |
|
Estació Meteorològica de Tiana - La Conreria  |
 
|
Sígueix-nos
a:  |
|
|
|
| |
| Aquesta
obra està sota una llicència Creative Common |
|
Estació Meteorològica de Tiana - La Conreria |
|
|
| Sígueix-nos
a: |
 NOVEMBRE |
| Día 30 Sabies que... "L'efecte
foehn provoca en les valls situades a sotavent de les muntanyes unes
pujades espectaculars de temperatura. Els augments màxims ronden, de
mitjana, els 10 º C a les serralades europees i els 15 º C a les
Montñas Rocoses, superant els 30 º C en algun cas extrem"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas L'efecte foehn
Explicació més senzilla oposada en internet: z L'efecte Foehn (o Föhn) es produeix, en pràcticament totes les zones muntanyenques, quan una massa d'aire temperat i humit és forçada a ascendir per sobrepassar sistemes muntanyencs. Consisteix bàsicament en la condensació de la humitat en el vessant de sobrevent i en el corresponent escalfament en sotavent. La nostra explicació: L'aire temperat i humit es troba amb un obstacle que és la muntanya, per la qual cosa no té més remei que pujar per arribar a l'altre costat. En pujar, la temperatura baixa i els núvols que es formen poden donar pluges. Una vegada a dalt el vent cau bruscament pel pendent perdent la humitat i augmentant la seva temperatura. En ser aire sec es pot escalfar més ràpid, al que cal sumar-li al fregament produït en descendir amb tanta força (el vent es rescalfa) donant lloc a temperatures molt altes.  Aquí ho podeu veure amb tota claredat gràcies als núvols. Fixeu-vos com augmenta la velocitat quan cau per sotavent. Documenrtació: Meteored Wikipedia Secundaria (pdf) Anton Uriarte |
| Día 29 Sabies que... "Si
la densitat del gel fos major que la de l'aigua líquida, el gel en la
superfície dels mars polars s'enfonsaria fins al fons, i allí s'haurien
anat acumulant capes i més capes de gel fins a congelar-se per complet
els oceans terrestres"
|
| Día 28 Sabies que... "El primer científic que va
deduir que Tità - una de les llunes de Saturn - té atmosfera, va ser
l'astrònom Josep Comas i Solà (1868-1937), després d'una sèrie
d'acurades observacions que va dur a terme el 1908 des de l'Observatori
Fabra, a Barcelona"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET   TITÀ  Qui va ser Josep
Comas i Solà?
En un article del diari de La Vanguardia ens ho expliquen bé: L'astrònom barceloní Josep Comas i Solà va dur a terme una important activitat investigadora i una intensa tasca divulgativa durant els primers decennis del segle XX publicant més 1.200 articles a la premsa de Barcelona, sobretot a La Vanguardia on va començar a publicar una columna sobre astronomia en 1883. De reconegut prestigi internacional, va descobrir dos cometes i onze petits planetes entre ells Barcelona, Hispània i Sadeya (nomenat així en honor a la Societat Astronòmica d'Espanya, entitat que va contribuir a fundar i de la qual va ser primer president el 1911). Les seves observacions sobre els planetes, especialment sobre Mart i l'existència de canals en la seva superfície, li van atorgar un ampli reconeixement. --- Primer president de l'Observatori Fabra (1904), va ser un apassionat de la cultura i la ciència. A la seva mort, al desembre de 1937, va cedir la seva casa-observatori Vila Urània, al carrer Saragossa número 29, a la ciutat de Barcelona. - Podeu seguir llegint l'article clicant sobre la foto.  Les observacions
realitzades en 1908 de Tità, van demostrar l'existència d'atmosfera en
aquest satèl · lit. Comas Solà va poder observar una propietat de les
atmosferes planetàries denominada "limb darkening" (enfosquiment cap al
limbe). La llum difosa i reflectida pel limbe travessa un camí més
llarg a través de l'atmosfera, sent així més atenuada que la radiació
difosa per la resta del disc. L'efecte de limb darkening de Tità i per
tant l'existència d'una atmosfera en el satèl · lit de Saturn, només va
poder ser confirmat el 1944 per Gerard Kuiper, qui ho va corroborar
espectroscópicamente en trobar metà. Aquests treballs van ser publicats
a la prestigiosa revista Astronomische Nachrichten. 179 (4290). p.
289-290. (1908).
La sonda espacial
Cassini va visitar Tità. Aquest és un complet documental que relata el
seu viatge per l'espai
|
| Día 27 Sabies que... "Això
de "pelar-se de fred" és una cosa que es diu i que passa en realitat.
Quan el fred és intens, normalment en presència de vent, l'aire sol ser
bastant sec. Aquest aire resseca la nostra pell i, al deshidratar-se,
s'escata i s'esquerda"
|
| Día 26 Sabies que... "El
lloc més sec de la Terra, d'entre tots els que tenen observatori
meteorològic, és la població xilena de Quillagua, en Atacama,
amb una mitjana anual de 0,5 l/m2. Li segueix molt d'a prop la ciutat -
també xilena - de Arica, amb 0,8"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET I aquí tenim una
breu mirada a la bellesa de Arica, un altre
lloc on quan plou es pot fer una gran celebració:
NO ET
PERDIS L'ESPECIAL DE DESERT DE ATACAMA AMN LA INESTIMABLE COL.LABORACIÓ
DE JAVIER MARTÍN VIDE.
|
|
Día 25
Sabies que... La
primera obra monogràfica sobre les finalitats terapèutiques de la neu
va ser del metge valencià Francisco Franco. El seu llibre portava per
títol: "Tractat de la neu i de l'ús Della", i va ser publicat
a
Sevilla en 1569"
A l'esquerra la portada del llibre. Si cliqueu sobre la imatge podreu veure un interessant article. A la dreta un curiós riu enmig de la neu la imatge del qual s'utilitza com a fons de pantalla. 
 Pues vamos a ver una aplicación de esta terapia en el mundo actual con los más pequeños de la casa. ¡No os lo perdáis!...¡No apto para frioleros! :) |
| Día 24 Sabies que... "La
cruesa dels hiverns que van esdevenir a Anglaterra des de finals del
segle XVII fins a principis del XIX, va permetre la celebració de les
Fires de Gel del Tàmesi. Tots els hiverns es formava una gruixuda capa
de gel sobre el riu al seu pas per Londres"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET El riu Tàmesi en el
sud d'Anglaterra en l'actualitat
Si cliques sobre la foto inferior, aniràs al magnífic article elaborat per José Miguel Viñas sobre aquest tema.  Policies londinencs patinant sobre el Tàmesi congelat, cap a l'any 1900. Crèdit: Getty Images. En 1625 el
Tàmesi..también tenim constància que es va congelar.
Pintura: Escena en el Hielo, Hendrick Barentsz,  Evidentment
el fred i el gel van ser protagonistes de l'època i així ho van
retratar els artistes (no tenien càmera fotogràfica, és clar). Podeu
veure un interessant article en pdf del nostre amic José Miguel
Viñas sobre la relació de les pintures antigues i la Meteorologia
clicant aquí
i en la seva pinacoteca.
|
| Día 23 Sabies que... "Les
majors marees de la Terra tenen lloc al fons de la Badia de Fundy, que
localitzem en territori canadenc. Allí la profunditat de les marees
altes arriba a assolir els 16 metres, amb diferències de fins a 21
metres entre la plenamar i la baixamar"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET No hi ha res més gràfic que un vídeo gravat a càmera ràpida (time-lapse) per visualitzar aquest fenomen natural tan curiós i que jo he pogut veure, menys acusat que en aquest lloc, a Galícia. Era molt divertit quan jo era petit, veure com podies estar jugant al costat d'unes roques a la sorra i poc a poc havies de traslladar-te perquè l'aigua començava a cobrir les roques, encara que per a la gent que desconeix el fenomen pot causar un problema si no s'adona de la crescuda. És també important el seu coneixement i periodicitat per a la gent de mar. |
| Día 22 Sabies que... "Les
10 plagues d'Egipte vénen descrites en el llibre de l'Èxode i tres
d'elles estan relacionades directament amb fenòmens meteorològics. En
la segona es descriu una pluja de granotes, en la setena cau calamarsa
barrejada amb foc, i en la novena Egipte es veu sumit en les tenebres"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET  Imatge de pluja de calamarsa barrejada amb foc de Wikipedia   Imatges: a la dreta pluja de granotes de El armario trastero. A la esquerra les tenebres de Una estrella amarilla |
| Día 21 Sabies que... "Segons
una crònica antiga, publicada al seu dia a la revista Nature, en 1800
es van produir unes pedregades a la localitat indú de Serigapatam, que
van donar lloc a un parell de pedres de gel de la mida d'un elefant
petit cadascuna"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET  (Foto
AP/Zoológico de San Diego, Ken Bohn)
Molt interessant i curiosa nformació. Primer donarem una volta per aquesta ciutat. Ara des de l'aire... Quan
parlem dels "pedregades" que suposadament van caure en aquesta ciutat,
per l'enorme tamany a què es fa refereixen a la informació, podrien ser
en realitat els anomenats "MEGACRIOMETEORS". Clica sobre la imatge per
saber de què es tracta.
 |
| Día 20 Sabies que... "Quan
comença a bufar Ponent en la Costa del Sol, l'aigua del mar comença a
refredar-se de forma apreciable, malgrat ser un vent càlid. La raó és
deguda a l'aflorament d'aigua més freda del fons que es produeix quan
incideix aquest vent sobre la superfície marina"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Per entendre una mica millor el tema important dels corrents marins, us aconsello que veieu aquest magnífic vídeo.
|
| Día 19 Sabies que... "L'astrònom
anglès Edmund Halley (1656-1742), famós per predir l'aparició del
cometa que des de llavors porta el seu nom, va publicar una primera
teoria sobre els vents alisis i els monsons en 1686, basada en els
ascensos d'aire calent que tenen lloc en la zona equatorial"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET  Anem a conèixer una mica millor a Edmund Halley gràcies a aquest vídeo, un dels pocs en castellà. Hem trobat aquesta magnífica explicació sobre la primera teoria sobre els vents alisis a la pàgina de Repsol. Al voltant de l' any 1680 , Edmond Halley - més conegut pel cometa que porta el seu nom -, va descobrir l'element clau de la circulació global del planeta: l'aire càlid prop de l'Equador s'eleva, flueix cap als pols en els nivells alts, i és reemplaçat en els nivells inferiors per vents superficials que flueixen cap a l'Equador . Aquests vents es diuen vents alisis, i bufen des del nord-est a l'hemisferi nord i des del sud- a l'hemisferi sud. Són vents que predominen en les latituds mitjanes, a causa de la Força de Coriolis. No obstant això , l'enunciat d'Halley tenia un problema: no explicava per què els vents bufaven tan des de l'est, com demostra l'observació. Ell no va explicar què és el que fa que els vents alisis no vagin directament a la zona de convergència en l' Equador . La resposta a aquesta pregunta la va trobar George Hadley (1685-1768) -per això parlem de " Cel · la de Hadley " i no de Halley . Hadley va notar que les partícules de vent en moviment cap a l'Equador , provenien d'una regió on la seva velocitat cap a l'est era menor i entraven en una regió en la qual la velocitat de les partícules cap a l'est era més gran, a mesura que s'anaven acostant a l'Equador. Per aquesta raó, el vent havia de tenir un moviment cap a l'oest, com ho confirmava l'observació. |
| Día 18 Sabies que... "L'observatori
de Molina d'Aragó (Guadalajara) té una llarga sèrie d'efemèrides
relacionades amb el fred. Per exemple, l'any 1973 es van registrar 156
dies de gelada. Al gener de 1953, 1975, 1967 i 1989, i al febrer de
1956 va gelar tots els dies sense excepció"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Anem a conèixer una
mica millor aquest preciós i fred lloc
En aquest Observatori, al llarg de la seva història han passat curiositats com la succeïda el 23 de Gener de 1952, quan José Antonio Martín Corral, l'observador meteorològic, va enviar, com tots els dies, a la seu central del Servei Meteorològic Nacional, el parte amb les temperatures registrades ...; li van cridar des d'aquest organisme per preguntar-li "si s'havia tornat boig o estava de broma", i és que la nit del 28 de gener de 1952, el termòmetre havia registrat en ple nucli urbà de Molina d'Aragó 28,2ºC sota zero; José Antonio els va dir que ni bogeria ni broma; la gràfica ho deixava molt clar, aquella nit la temperatura havia caigut per sota dels -28 º C Clica sobre la imatge per anar a la font d'aquesta informació, el Bloc d'Oscar Pardo de la Salut i coneixeràs molt més sobre aquest tema  |
| Día 17 Sabies que... "La
fase més freda de la anomenada "Petita Edat de Gel" va tenir lloc
durant
el període 1550-1700, i va consistir, en línies generals, en la
successió de 150 anys gairebé ininterromputs amb hiverns llargs i molt
freds i estius curts i frescs"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET El riu Tàmesi en el sud d'Anglaterra en l'actualitat
En 1625 el
Tàmesi..va arribar a congelar-se!.
Pintura: Escena en el Hielo, Hendrick Barentsz, Evidentment el fred i el gel van ser protagonistes de l'època i així ho van retratar els artistes (no tenien càmera fotogràfica, és clar). Podeu veure un interessant article en pdf del nostre amic José Miguel Viñas sobre la relació de les pintures antigues i la Meteorologia clicant aquí i en la seva pinacoteca. Aquí teniu una
reconstrucció de les temperatures elaborades a partir de nombrosos
estudis.
 Font e imatges: Wikipedia
A la dreta tenim un nombre que és el resultat de la diferència de temperatura mitjana respecte a la qual considerem normal "0". Així resulta que a l'Edat de Gel hem estat a gairebé un grau menys del que és normal...Doncs quina ximpleria!...un sol grau de diferència sembla ridícul... però recorda que és una mitjana (s'elabora a partir de centenars de dades anuals) i qualsevol desena per damunt o per sota és important. Fixa't en la línia que ascendeix sense control cap al 2004...heus aquí del que tant es parla...l'Escalfament global. Ara mateix, mentre ens estàs llegint, hi ha una desviació de la mitjana de +0,35ºC. Pots seguir aquesta anomalia en directe clickant aquí. |
| Día 16 Sabies que... "Si veiem en les rodalies d'una
muntanya núvols lenticularis estacionàries, amb una típica forma
aixafada i contorns ben definits, podem donar per segur que el vent a
la cimera estarà bufant amb força i no serà un bon dia per practicar
muntanyisme"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Es tracta d'uns
núvols molt
fotogènics ja que estan molt de temps estacionades a la mateixa zona,
modelades pel fort vent. En els propers vídeos podrem veure l'evolució
a càmera ràpida d'altocúmuls lenticulars en les rodalies de la Muntanya
Reiner a Washintong, EUA. És un veritable cartell en el cel que ens
indica el fort vent en alçada i que sol notar-se també en les capes
baixes.
En alguns casos s'han confós amb OVNIS ... i no és per menys! ...  |
| Día 15 Sabies que... "En
algunes valls suïsses, l'efecte foehn és senzillament
espectacular, aconseguint-se temperatures de més de 30ºC en ple hivern.
A més, la seva presència es considera
una prova eximent en
els judicis per assassinat a Suïssa, en estar demostrada la seva
influència en les conductes humanes"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas L'efecte foehn
Explicació més senzilla oposada en internet: z L'efecte Foehn (o Föhn) es produeix, en pràcticament totes les zones muntanyenques, quan una massa d'aire temperat i humit és forçada a ascendir per sobrepassar sistemes muntanyencs. Consisteix bàsicament en la condensació de la humitat en el vessant de sobrevent i en el corresponent escalfament en sotavent. La nostra explicació: L'aire temperat i humit es troba amb un obstacle que és la muntanya, per la qual cosa no té més remei que pujar per arribar a l'altre costat. En pujar, la temperatura baixa i els núvols que es formen poden donar pluges. Una vegada a dalt el vent cau bruscament pel pendent, perdent la humitat i augmentant la seva temperatura. En ser aire sec es pot escalfar més ràpid, al que cal sumar-li al fregament produït en descendir amb tanta força (el vent es rescalfa) donant lloc a temperatures molt altes. Aquí ho podeu veure amb tota claredat gràcies als núvols. Fixeu-vos com augmenta la velocitat quan cau per sotavent.
Cloud Timelaps: The Nordkette from Ondrej Prochazka on Vimeo.
|
| Día 14 Sabies que... "Arran
dels estralls causats per una forta tempesta durant la Guerra de Crimea
(1853-1856), l'astrònom francès Urbain Leverrier va rebre l'encàrrec,
per part de Napoleó III, de confeccionar un sistema capaç de predir
l'arribada de temporals"
La següent informació ha estat extreta de la RAM (Revista del Aficionado a la Meteorología)  Carta d'observació realitzada el 25 de desembre de 1857, en el temps de Urbain Le Verrier, director de l'Observatori de París, primer servei meteorològic francès (copyright Meteo France / Arxius nacionals) Urbain
Leverrier organitza una xarxa d'estacions que comuniquen les seves
mesures pel telègraf elèctric. A partir de 1863, l'Observatori de París
difon regularment telegrames d'advertència als ports i comença la
publicació diària de targetes meteorològiques al Butlletí de
l'Observatori.
 Urbain Le Verrier (1811-1877) |
| Día 13 Sabies que... "Els refranys del temps estan
basats en l'observació atenta de la Naturalesa que van anar fent els
nostres avantpassats. Si molts d'ells han guardat el pas del temps és
perquè sovint es compleixen."
Aquí tenim uns quants divertits i curiosos relacionats, com no, amb la Meteorologia ... La universitat de Barcelona realitza una àmplia tasca de recopilació de refranys populars perquè no es perdin en l'oblit. Clica aquí i pots accedir a aquesta llista de més de 2000 refranys seleccionant per llengües i per diferents variables. |
| Día 12 Sabies que... "A mitjan 1923 van donar
començament les emissions de Ràdio Ibèrica, i des de juliol d'aquest
any van començar a transmetre, a les 11 de la nit, al costat de les
senyals horaris, els pronòstics del temps per a tot Espanya, d'acord al
Butlletí diari de l'Observatori Central meteorològic"
Aquest era l'emissor de Ràdio Ibèrica (EAJ-6) 
A mitjan del 1923 van donar començament a Madrid les emissions experimentals de Ràdio Ibèrica amb un transmissor de 500 watts dissenyat i construït pels Germans de la Riva en els propis tallers Ràdio Ibérica, SA Programes musicals , culturals i missatges comercials sobre els mateixos receptors que fabricaven conformaven la seva graella de programació . Les seves emissions, generalment els dijous i diumenges entre 7 i 9 del vespre, eren de contingut imprevisible: música de gramòfon, contes per a nens, lectures, recitals poètics i algunes conferències sobre temes diversos. El 22 de desembre Ràdio Ibèrica va aconseguir un enorme èxit entre els madrilenys radiant el sorteig de la Loteria de Nadal des de la Casa de la Moneda. El senyal de Ràdio Ibèrica, en una longitud d'ona de 392 m., es rebia sense problema en els receptors de galena madrilenys, arribant fins i tot a captar a Barcelona, València, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià, Sevilla i altres capitals . A partir del 30 de juny de 1924 la programació de Ràdio Ibèrica incloïa una transmissió de l'hora oficial (comprovada amb l'Observatori Central Meteorològic i la Torre Eiffel), notícies meteorològiques i previsió del temps per a tot Espanya. Font de la informació i on pots seguir llegint : Bloc Atrévete con audiovisual Podem conèixer una mica més sobre la història de la ràdio en aquest vídeo en què, mitjançant un col · loqui, es repassa la vida de la ràdio a Espanya. A partir del minut 08:00 parlen de Ràdio Ibèrica |
| Día 11 Sabies que... "El nefobasímetre - conegut en el món aeronàutic com "punxanúvols" - és l'aparell que utilitzen als aeroports per conèixer l'alçada de l'anomenat "sostre de núvols"; una dada de gran importància per a les operacions d'enlairament i aterratge"
Hem seleccionat les següents imatges de
nefobasímetres. Encara que tenen formes diferents, segons les marques
que els fabriquen, la seva funció és la mateixa.
Foto
esquerra: http://www.flickr.com/photos/armgov
Foto de la dreta: ©
Drets d'autor Tots els drets reservats per Rapmax
Un nefobasímetre o projector de sostre de núvols (també anomenat ceilómetro o cielómetro per influència de l'anglès ceilometer) és un aparell que utilitza un làser o una altra font lluminosa per determinar l'altura de la base de núvols. Els nefobasímetres també tenen aplicació per mesurar concentracions d'aerosols dins de l'atmosfera tals com matèries sòlides fines contaminants.  © Derechos de autor Todos los derechos reservados por Rapmax |
| Día 10 Sabies que... "L'auge i la caiguda d'algunes dinasties xineses com la Ming, sembla estar relacionat amb el comportament del monsó asiàtic. L'anàlisi química d'una estalagmita de 1.810 anys d'antiguitat, situada a la cova de Wanxiang, ha permès arribar a aquesta conclusió" Aquesta és la cova
on es va fer l'estudi de l'estalagmita
 Hem aconseguit una informació detallada sobre aquest tema gràcias al diari El Mundo. Les fotos i l'extracte que mostrem a continuació són d'aquest prestigiós diari. Dos punts essencials: * La investigació ha identificat els períodes de més pluges analitzant la roca * La cronologia de les crisis de l'imperi coincideix amb la meteorologia adversa Una estalagmita és una roca que creix a poc a poc en dipositar l'aigua carregada de minerals a l'interior d'una cova . I es converteix per tant en un registre del temps i la pluviositat de cada època . Aquesta ha estat la base de partida que ha servit a un equip d'investigadors xinesos per arribar a conclusions sobre la influència del clima en la història . ...
Durant
els períodes més forts del monsó, les dinasties com la Song del Nord
van gaudir de majors cultius d'arròs i d'un augment de la població.
Però els següents períodes amb monsons febles i per tant de poques
pluges i clima més sec, van coincidir amb la desaparició de les
dinasties Tang, Yuan i Ming .L'estudi no es queda en això , sinó que a més assenyala que el registre de 1.810 anys del monsó asiàtic , revela que la seva força ha estat relacionada amb les temperatures de l' hemisferi nord, els cicles glacials i les fluctuacions solars . Els investigadors assenyalen que la correlació entre la temperatura i el monsó asiàtic va canviar al voltant de l'any 1960, el que fa pensar que els gasos d'efecte hivernacle i les partícules aerosol de l'atmosfera han de ser ara les influències dominants en el règim monsònic Em sembla realment extraordinari que una estalagmita pugui ser com un llibre d'història i ens parli del clima i les seves conseqüències per a la gent que va viure en altres èpoques.  Hi ha molt pocs vídeos d'aquesta cova, però hem trobat a un excursionista que, en part del seu vídeo, ens mostra la seva espectacular experiència. |
| Día 9 Sabies que... "El 10% de l'ozó que es produeix en tota la Terra es genera en una zona pantanosa situada al sud i l'oest del llac de Maracaibo. La generació de fins a 280 descàrregues elèctriques per hora manté els cels encesos en plena nit, el que es coneix com "el llampec del Catatumbo"" Publicat al mes de
juny del 2013, aquí tens un vídeo que ens parla d'aquest espectacular
fenomen i corrobora el Sabies que ... d'avui.
Així es veu: |
| Día 8 Sabies que... "La successió de diversos anys extraordinàriament plujosos a mitjan segle XIX, va provocar a Irlanda la Gran Fam, a causa que en inundar-se els camps es van podrir les patates, que aleshores eren el manteniment bàsic de la població" El
tema ens ha impressionat perquè estem acostumats a parlar de gana quan
hi ha sequeres i no quan hi ha un excés de precipitacions. Ja sabem que
tots els excessos són dolents però per donar-nos una idea del veritable
abast d'aquesta tremenda catàstrofe direm que, encara que no es van
comptabilitzar, es calcula que van morir al voltant
d'1.000.000 de
persones en els anys següents al 1846. A més, la fam va motivar dos
milions de desplaçaments i altres tants van emigrar a Gran Bretanya,
Estats Units, Canadà, Argentina i Austràlia en el que es va conèixer
com la Diàspora Irlandesa. Es calcula que la fam va reduir la població
irlandesa, a causa de morts i emigració, de 8 milions d'habitants amb
que l'illa explicava a principis de 1845 a 4,5 milions a la fi de 1849.
La Gran Fam va ser una catàstrofe social, biològica, política i econòmica. A Dublin es poden contemplar aquestes escultures a manera de tribut a aquelles ànimes que van morir per la gana produïda per l'absència d'alguna cosa que a nosaltres ens sembla tan senzill i habitual com unes patates. Si cliques sobre la imatge podràs veure un vídeo en anglès amb il·lustracions de l'època.  foto: FlatRock.org Per a conèixer tota l'història clica aquí per veure un impressionant documental  |
| Día 7 Sabies que...  "El famós personatge literari Phileas Fogg, protagonista de "La volta al món en 80 dies", amaga sota el seu nom el seu origen londinenc, ja que desxifrant el joc de paraules usat per Verne, descobrim que es tracta de "fill (filius) de la boira (fog)" Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Aquest és el mapa del famós viatge que va realitzar Phileas Fogg incloent la informació dels mitjans de transport utilitzats i el temps que va trigar a cada un dels llocs que va visitar. Clica sobre la imatge per veure-la a gran tamany.  Escoltem a Mario Vargas Llosa comentar la magnífica obra de Verne |
| Día 6 Sabies que... "Els
primers segells dedicats a la Meteorologia van ser emesos per Suïssa el
1956. Es tracta d'una sèrie de 6 segells que tenen als núvols i el vent
- més concretament als anemòmetres - com a motius principals"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Primera sèrie de
segells amb motius meteorològics
A Espanya el primer segell dedicat a la Meteorologia té un valor postal de 43 cèntims d'euro i forma part d'una sèrie de dos segells dedicada a la Ciència, que va ser emesa el 17 de gener 2008.  Però això no s'acaba aquí. El món de la filatèlia, tal i com s'anomena al col · leccionisme de segells, és molt més extens, fins i tot parlant de Meteorologia. Així, per exemple, podem gaudir (com podeu veure en la nostra secció educativa sobre la identificació de núvols), de la seguent sèrie de segells dedicats precisament als núvols. Va ser publicada pel Servei Postal dels EUA l'octubre de 2004.  Si aquest tema
t'apassiona, pots obtenir més informació gràcies al
nostre amic i autor d'aquesta curiositat meteorològica, José Miguel
Viñas, clicant i descarregant el Pdf "La
Meteorología en los sellos de Correos"
També pots conèixer a Juan Paredes gràcies a un article publicat a la revista RAM. Aquest senyor és un excepcional col · leccionista de segells meteorològics |
| Día 5 Sabies que... "La
Plana de Vic, a la comarca d'Osona, té de mitjana 100 dies de boira a
l'any, el que converteix a aquesta zona geogràfica en el lloc d'Espanya
on apareix amb més freqüència aquest hidrometeor; gairebé un de cada 3
dies"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET  Plana de Vic sin niebla Foto: SBA73  Plana de Vic i el seu freqüent mar de núvols Foto: Josep Martínez Castro  Plana de Vic i el seu freqüent mar de núvols Foto: Josep Martínez Castro  Vic des de l'interior de la boira Foto: Francesc Montero |
| Día 4 Sabies que... "El
color blau del cel és a causa de la forma en què les molècules de
l'aire - en la seva majoria nitrogen i oxigen - s'encarreguen de
dispersar la llum del sol, absorbint totes les longituds d'ona menys la
corresponent al blau celeste que observem"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Fes clic sobre la composició d'imatges per engrandir-les. La primera foto correspon al Lago Namtso (lago celeste)  Aquí tens una bona explicació del perquè el cel el veiem de color blau i al capvespre el veiem de colors vermellosos |
| Día 3 Sabies que... "El
terme "moderat" empleat en les prediccions meteorològiques és mal
interpretat per la majoria de la gent, que té la idea, per exemple, que
un vent moderat és un vent poc important. Objectivament no és així, ja
que aconseguiria entre els 21 i els 40 Km/h"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Aquesta persona experimenta un vent d'uns 35 km / h, per tant, no és un vent fort sinó moderat, encara que aquest terme ja no s'utilitza com veurem en la següent actualització d'aquest article. ACTUALITZACIÓ D'AQUEST ARTICLE El 2015 l'Agència Estatal de Meteorologia, va eliminar aquest terme en la seva classificació, i el deixa fora d'adjectivació. Extret
del Manual d'ús de termes meteorològics que utilitza en les seves
prediccions.
Adjectivació i quantificació L'adjectivació es refereix només a velocitat amb els següents intervals: - "Calma": Velocitat mitjana menor o igual a 5 km / h. - "Fluixos": velocitat mitjana entre 6 km / h i 20 km / h. - (Sense adjectivar): Velocitat mitjana entre 21 km / h i 40 km / h. - "Fortes": Velocitat mitjana entre 41 km / h i 70 km / h. - "Molt fortes": Velocitat mitjana entre 71 km / h i 120 km / h. - "Huracanats": Velocitat mitjana major que 120 km / h. Cal insistir que es tracta de velocitats mitjanes en 10 minuts. Les ratxes d'un vent enquadrat en qualsevol dels intervals anteriors pertànyer a l'interval següent, en la majoria dels casos. Però del que es tracta aquí és d'adjectivar la velocitat mitjana. Les ratxes de vent només es citaran explícitament quan superin els 70 km / h i es podran adjectivar com: - "Molt forts": Quan superin o vagin a superar els 70 km / h. - "huracanades": Per a més de 120 km / h. Encara que això significa un major esforç del predictor, en aquest cas sembla justificat a causa de la forta demanda social d'aquestes prediccions.  Foto: Dani Miquel Bufa vent "moderat"(Sense adjectivar) del sud-oest a Pozo Izquierdo a la illa de Gran Canaria (España) |
| Día 2 Sabies que... "La
normativa europea que impedeix comercialitzar instruments que
continguin mercuri, no prohibeix l'adquisició de baròmetres
de Torricelli de segona mà, sempre que estiguin
classificats
com a
antiguitats, per a això han de tenir almenys 60 anys"
|
|
Día 1
Sabies que... "Lord Kelvin (1824-1907), el nom
original era Willian Thomson, va ingressar als 17 anys a la Universitat
de Cambridge, destacant amb brillantor en el camp de la Física. Va
publicar més de 60 articles, molts d'ells importants en el posterior
desenvolupament de la Meteorologia"
 El kelvin (abans anomenat grau Kelvin), simbolitzat com K, és la unitat de temperatura de l'escala creada per William Thomson, Lord Kelvin, l'any 1848, sobre la base de l'grau Celsius, establint el punt zero en el zero absolut ( -273,15 ° C) i conservant la mateixa dimensió.  |
 |
