Un cop traspassem la porta ens trobem amb una escala que puja a les dues plantes següents. A l'esquerra podem veure els mecanismes elèctrics i mecànics que feien funcionar les agulles que mostraven la quantitat de pluja recollida de l'any (a dalt) i la dels 7 dies de la setmana (a sota).
			Només pujar a la primera planta ens vam quedar sorpresos amb una espectacular màquina actualment en funcionament. Aquesta màquina, extrordinàriament ben conservada, tenia la funció de, mitjançant un complex mecanisme de rellotgeria combinat amb un enginyós sistema de politges, canviar automàticament les fases lunars. Tot i això, el canvi del dia de la setmana, del mes i de l'any es feia de forma manual. Actualment les fases lunars funcionen correctament, així com el rellotge gràcies als sistemes instal·lats i supervisats per l'Ajuntament de Badalona. A la sala també podem trobar una vitrina on s'allotjava un sistema elèctric que permetia donar la informació de la pluja que queia al pluviòmetre a través d'uns cables als indicadors que veiem des de l'exterior.
I arribem a la darrera planta. La primera sorpresa és el pluviòmetre. Un tub provinent d'una cubeta instal·lada a la teulada portava l'aigua de la pluja fins a les cassoletes i les feien girar. Un sistema elèctric associat al seu gir generava una electricitat que mitjançant els cables era portada fins a la 1a planta i finalment als indicadors de l'exterior que donaven la informació. L'aigua de la pluja, un cop havia passat pel cicuit, era canalitzada cap a l'exterior. Finalment veiem la campana que antigament no estava sola. Si us fixeu en la foto antiga que teniu a la secció de la història, veureu que n'hi havia unes quantes. No se sap del cert el perquè però podria haver estat a causa del trasllat de l'estació de Barcelona a Badalona.