![]() ![]() |
![]() ![]() |
![]() |
Aquesta
obra està sota una llicència Creative Common |
Estació Meteorològica de Tiana - La Conreria ![]() |
![]() ![]() |
Sígueix-nos
a:![]() ![]() |
![]() MAIG |
|||||||||
Día 31 Sabies que... "A
Espanya, totes les elevacions oficials prenen com a referència el
nivell mitjà del mar a Alacant. Aquest "nivell zero" el fixa en
realitat una petita placa situada a l'escalinata del vestíbul principal
de l'edifici de l'Ajuntament de l'esmentada ciutat"
Anirem apropant-nos
al lloc on està aquesta claca. Primer un plànol general
![]() Apropem-nos a aquesta placa daurada que està a la columna de les escales ![]() Posteriorment van col·locar un cartell. ![]() ![]() I a terra trobem la placa amb la inscripció NP-1 ![]() Bé,
bé ... molt boniques fotos ... però per què es va triar aquest lloc per
calcular l'altura oficial de la resta d'Espanya? i què és això del
nivell mig del mar?
La resposta la trobem en un interessantíssim article de la revista Soitu.es del 28 d'octubre de 2008. Us posem aquí part de l'article que podreu llegir complet clicant Aquí: Alacant
té un paper pioner en l'observació científica del nivell del mar, que
es remunta a 1870 quan el seu port va ser pres com el "nivell zero" en
la referència nacional d'altitud, amb motiu dels actes previs a la
sortida de la Volta al Món de Vela.
Al segle XIX el port d'Alacant, que històricament ha estat considerat com el "port de Castella", era la sortida natural de Madrid a la Mediterrània a causa de la línia ferroviària, que acaba de complir els 150 anys, i probablement això va motivar que els seus aigües fossin les escollides com a punt de referència altimètrica o "nivell zero", que segueix vigent. Aquesta referència, necessària per realitzar el mapa topogràfic espanyol i senyalitzar les altituds, es va obtenir després que, entre juliol de 1870 i febrer de 1874, un funcionari observés quatre vegades al dia (a les 9, 12, 15 i 18 hores) el nivell del mar sobre una regla de marees que descansava en un senyal metàl · lica en forma de "Z", situada en una escala del moll de Llevant. Calculant les mitjanes dels registres sobre la regla de marees, es va adoptar el valor de 0,430 metres com "nivell mitjà del mar" a Alacant sobre el senyal, i es va crear un disc de bronze amb la inscripció "NP-1" (Nivell de precisió número 1), que va ser col · locat en el primer esglaó de l'entrada principal de l'Ajuntament de la capital. L'actual responsable dels mareògrafs de l'IGN a Alacant, Ángel García, i Ricardo Pastor, que ha exercit aquest càrrec durant 25 anys fins a la seva recent jubilació, han explicat a Efe que, des d'aleshores, aquest disc de bronze, que reflecteix que el graó està a 3,407 metres sobre el "nivell zero" del port, ha estat usat com la referència altimètrica nacional per la Xarxa Geodèsica per elaborar tota la cartografia d'Espanya. Resumint:
Es va triar com a punt de partida la badia d'Alacant, per la seva magnífica estabilitat geològica, la poca diferència entre la plenamar i la baixamar, i per la seva relativa proximitat i bona comunicació amb Madrid, on s'havia situat com a centre d'observacions geodèsiques l'Observatori Astronòmic Nacional. No us oblideu de visitar també el blog "A topa Tolondro", l'autor va realitzar la mateixa investigació i aporta unes dades que són també molt interessants, com aquesta foto que mostra l'exactitud mil · limètrica de l'altura, en una època en què no existien els gps ni les tecnologies actuals. Clica sobre la imatge per anar al seu blog. |
|||||||||
Día 30 Sabies que... "El
so del tro és causa de l'expansió generada en l'aire al pas del llamp.
La calor produït per la descàrrega elèctrica és extraordinari,
aconseguint fins als 50.000 º C en mil · lèsimes de segon. El raig
literalment trenca les molècules dels gasos que formen l'aire"
Vegem un impactant vídeo per comprovar la llum encegadora del llamp (per cert, massa a prop dels que estàven gravant) i el poderós tro. Ara farem un fantàstic viatge a un núvol de tempesta. Descobrirem el curiós mecanisme de la formació dels llamps. I com ens agrada experimentar, aquí teniu al físic Vicente López amb un de molt curiós |
|||||||||
Día 29 Sabies que... "Els
cels que apareixen en els quadres reflecteixen el dia a dia de
l'atmosfera retratat pels diferents artistes. En els cels de Velázquez
dominen els núvols tipus stratus, mentre que altres pintors com Goya,
Rubens o Tiziano van optar per les formes nuvoloses cumuliformes"
Els estrats en el quadre de "La Rendició de Breda o Les llances" de Velázquez ![]() Els estrats en el quadre de "Príncep Baltasar Carlos" de Velázquez ![]() "La Gallina cega de Goya", ja es veuen els cumulonimbus ![]() "La Cometa" de Goya, cumulonimbus al fons ![]() "Retrat eqüestre del duc de Lerma" de Rubens ![]() A "El judici de París" de Rubens apareixen potenes cúmuls en el fons ![]() "Baco i Ariadna" de Tiziano ![]() "Venus i Adonis" de Tiziano. Belles formacions de núvols de formació vertical ![]() Les tres edats de l'home (entre età dell'uomo) Tiziano. Impressionant pintura amb cúmuls poc desenvolupats de fons. ![]() |
|||||||||
Día 28 Sabies que... "Les
zones d'Espanya amb major precipitació mitjana anual (superior a 2.000
mm) es localitza a Galícia, la Serralada Cantàbrica, el Pirineu Navarro
i zones limítrofes de Guipúscoa, el massís de Gredos i les serres que
envolten la localitat gaditana de Grazalema"
Cliqueu sobre les imatges per anar a la font de la informació |
|||||||||
Día 27 Sabies que... "Durant
la Dust Bowl, ocorreguda als EUA en la dècada de 1930, es van generar
gegantines tempestes de pols que van arrossegar tot al seu pas, donant
lloc a les anomenades "torbs negres", que enfosquien el cel, de vegades
durant diversos dies seguits"
Hem trobat aquest extraordinari document històric d'aquell moment El Dust Bowl
(literalment, 'Bol de
Pols') va ser un dels pitjors desastres ecològics del segle XX. La
sequera va afectar a les planes i praderies que s'estenen des del Golf
de Mèxic fins a Canadà. La sequera es va perllongar almenys entre 1932
i 1939, i va ser precedida per un llarg període de precipitacions per
sobre de la mitjana. L'efecte dust bowl va ser provocat per condicions
persistents de sequera, afavorides per anys de pràctiques de maneig del
terra que van deixar al mateix susceptible a l'acció de les forces del
vent. El sòl, despullat d'humitat, era aixecat pel vent en grans núvols
de pols i sorra tan espesses que amagaven el sol. Aquests dies rebien
la denominació de «ventades negres» o «vent negre». El Dust Bowl
multiplicar els efectes de la Gran Depressió a la regió i va provocar
el desplaçament de població hagut en un curt espai de temps en la
història dels Estats Units. Tres milions d'habitants van deixar les
seves granges durant la dècada de 1930, i més de mig milió va emigrar a
altres estats, especialment cap a l'oest
Aquí teniu algunes fotos de les que no cal comentar molt: Actualment les tempestes de sorra es continuen formant, però hem après la lliçó i no solen causar grans danys, encara que la seva espectacularitat segueix sent igual de impatante. Aquest és de l'11 de gener de 2013 Que passa si et cases en aquest dia en el qual una tempesta de sorra s'ha de produir? |
|||||||||
Día 26 Sabies que... "En
les carreres de 100 metres llisos, el vent es mesura de forma contínua
durant uns 10 segons a partir del tret de sortida. A l'efecte
d'homologació del rècord, el vent màxim permès és de 2 m/s (uns 13 km/h)"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET El
velocista jamaicà Usain Bolt és l'actual rècord del món en 100 metres
llisos. Va polvoritzar el seu propi rècord el 16 d'Agost a Berlín amb
un temps de 9,58. En la categoria femenina el rècord ho té Florence
Griffith Joyner amb una marca de 10,49 s. Si cliqueu sobre
les imatges podreu veure el vídeo del moment en el qual van fer
història.
|
|||||||||
Día 25 Sabies que... "L'interior
d'un vehicle és un lloc bastant segur per protegir-se de l'impacte per
un llamp durant una tempesta, ja que actua com una "gàbia
de faraday". No obstant això, els cotxes d'abans eren més
segurs
que els de ara, en ser les seves carrosseries totalment metàl·liques"
|
|||||||||
Día 24 Sabies que... "En
un aire lliure de partícules, serien necessàries humitats relatives del
300% perquè de forma espontània es formessin microgotes. Si
l'aire
comença a saturar-se en aconseguir una humitat relativa del 100%, és
per la presència en ell de nuclis higroscòpics"
L'estudi acurat de
les
gotetes d'aigua que formen els núvols ha demostrat que no estan
formades per aigua pura. La humitat que es condensa en l'aire recull
petites partícules, anomenats nuclis de condensació o nuclis
higroscòpics que suren en l'atmosfera. El vapor d'aigua és invisible
als nostres ulls. La grandària de les gotetes és massa petiat per
veure-les a simple vista. És just quan les gotes s'ajunten amb
partícules de pols, fum, pol·len o partícules de sals dels nostres mars
o oceans (nuclis higroscòpics o de condensació) quan es fan visibles en
forma de boira o de pluja. Per això, quan presenciem una boira,
d'aquestes que diem que es poden tallar amb un ganivet, respirem un
aire amb humitat relativa del 100%.
I com una imatge val més que mil paraules, vegem aquest fragment de documental que a més d'explicar-nos de forma gràfica la formació de les gotes, en aquest cas de la pluja, ens explicarà perquè ens sentim bé quan plou. |
|||||||||
Día 23
Sabies que... "Els
primers espais del temps en televisió van aparèixer en EUA, el 1941. El
14 d'octubre d'aquell any va aparèixer un personatge de dibuixos
animats-el xai Wolly Lamb - cantussejant la previsió del temps a la
cadena nord-americana WNBT-precursora de la NBC"
Autor
de la
curiositat
meteorològica: José
Miguel Viñas
Font: AEMET ![]() Clica aquí per anar a la pàgina on es troba la informació original Gràcies al programa "l'aventura del saber" de RTVE amb José Miguel Viñas, emès el 22 de Maig de 2019, hem aconseguit aquestes precioses imatges de Wolly Lamb del 1941. Clica sobre la imatge per veure-la a gran tamany.
I
com hem llegit el 14 d'octubre de 1941 l'televisió comença de forma
tímida a parlar de previsions meteorològiques a través de les cançons
cantades per un llanós xaiet. Hem estat moltes hores buscant imatges
d'aquest xai i no hem trobat cap material, ni a internet ni en
nombroses fonts consultades. Actualment el domini de Wooly Lamb pertany
a una botiga a Pernnintong de la qual hem extret la imatge del xai que
figura a l'encapçalament d'aquest article.
Ja tenim una imatge del xai. Ha estat gràcies a John Laurent des de Massachusetts EUA, al qual li estem molt agraïts. Ens ha enviat la següent captura de pantalla al costat d'un enllaç d'un document de l'època. Clica sobre la imatge per anar al document en pdf. Almenys ara ja li veiem la cara. Si algun dels que llegiu aquest article, troba algun vídeo d'aquest simpàtic xai o més informació, li estaríem molt agraïts, ja que pretenem que aquesta secció segueixi durant molts anys donant la millor i fiable informació. Mentrestant ens conformarem amb veure un vídeo del 10è aniversari de la cadena WNBT, en la qual esperàvem trobar al desaparegut xai. |
|||||||||
Día 22 Sabies que... "Per
cada gram d'aigua líquida que s'evapora en l'atmosfera s'absorbeixen de
l'aire de l'ordre de 600 calories, amb el consegüent refredament del
mateix. Aquesta és l'energia calorífica requerida perquè aquest gram
d'aigua es transformi en vapor"
Autor
de la
curiosidad
meteorológica: José
Miguel Viñas
Fuente: AEMET Per entendre millor aquesta afirmació que cal llegir dues vegades almenys, anem a veure gràficament primer els estats en els quals podem trobar l'aigua, aquest líquid tan particular i que és la font de la vida. Sabent això, ens
adonem que això que
veiem sortir de l'olla quan s'està fent el saborós brou no és vapor
sinó diminutes gotes d'aigua perquè el vapor NO ES VEU. Anem a veure
que processos són els que fan que l'aigua es transformi i canviï
d'estat.
![]() Gràfics extrets del interesatíssim pdf de la Facultat de Ciències i elaborat per la Dra. Madeleine Renom Així
que en alguns casos s'absorbeix i en uns altres s'allibera calor. Doncs
això que sembla una ximpleria, és de vital importància en els processos
atmosfèrics i el seu coneixement un deure per a tot bon
meteoròleg. Us
deixem un magnífic document que ens explica amb extraordinària
senzillesa els processos de l'aigua i la seva importància.
Extraordinari documental de la BBC que fa un magnífic viatge per explicar aquests processos de l'aigua. |
|||||||||
Día 21
Sabies que... "L'escala
de Linke permet estimar, per comparació, quina és la tonalitat que
presenta el cel serè. Està formada per 9 tonalitats normalitzades que
van des del blanc fins al blau marí"
Encara que ens
sembla que cada dia el
cel té un mateix blau, aquest color, té innombrables tonalitats
presents segons la posició del sol.
![]() La desconeguda escala de Linke, de la qual hi ha molt poca informació a internet, els classifica en aquestes nou tonalitats. És molt difícil trobar una imatge del cel que mostri aquesta classificació, tot i que hem trobat aquesta que ho il · lustra prou bé. Arxiu sonor en què José Miguel Viñas ens parla de les diferents escales meteorològiques, entre les qual es nomena la de Linke Para aprender más... En nuestra sección "el maravilloso mundo de los fenómenos ópticos" te hablamos del denominado "CIANÓMETRO" un instrumento que permite medir el color azul del cielo hasta en 53 tonalidades...¿Cómo?... CLICA AQUÍ |
|||||||||
Día 20
Sabies que... "Quan
un avió depassa els 1.200 km/h, supera la barrera del so, la qual cosa
es coneix com Mach 1. El soroll ensordidor que té lloc, és el
resultat d'una ona de xoc, al solapar-se en la part davantera
de
l'avió els fronts d'ona del soroll provocat per la pròpia
aeronau"
Clicant sobre el gràfic explicatiu podreu visitar el blog "parlem de..." que dóna interessant informació sobre aquest curiós fenomen. Una de les coses que comenta: L'explosió sònica (també anomenada així) arriba als 200 decibels, més que el so d'un motor a reacció al costat de la teva orella. Però amic, què li ocorre al pilot quan travessa la barrera del so?. Doncs que no sent res, no sent ni el soroll del seu motor, ja que el soroll que fa el motor ja ho ha deixat enrere abans d'escoltar-ho. ![]() ![]() Vídeo d'avions trencant la barrera del so |
|||||||||
Día 19
Sabíes que... "Les
tonalitats que adopten les aurores polars depenen del tipus de
molècules interceptades pel flux solar de partícules. El nitrogen - gas
atmosfèric abundant - dóna lloc a resplendors en tons vermellosos,
rosats i porpres. L'oxigen és el responsable de la color verd"
Per començar, l'explicació més divertida que he trobat sobre com es forma una aurora i el tema dels colors. Aurora polar (o aurora polaris) és un
fenomen en forma de brillantor o luminescència que es presenta en el
cel nocturn, generalment en zones polars, encara que pot aparèixer en
altres zones del món durant breus períodes. A l'hemisferi sud és
coneguda com aurora austral, i en l'hemisferi nord com aurora boreal,
el nom prové d'Aurora, la deessa romana de l'alba, i de la paraula
grega Bòreas, que significa nord. A Europa comunament apareix en
l'horitzó amb un to vermellós, com si el sol emergís d'una direcció
inusual.
Els millors moments per observar-la són entre setembre i març en l'hemisferi nord (aurora boreal), i entre març i setembre en l'hemisferi sud (aurora austral). Lluny dels muntatges que es fan a càmera ràpida, Lluis Quevedo, ens mostra una Aurora Boreal tal com es veu realment. Per als que no siguin de Ciència i vulguin visualitzar que se sent quan veus una aurora boreal, hem trobat a internet a Clara Lorca que ens explica d'una manera divertidíssima la seva experiència. Fes clic sobre la foto per veure més espectaculars imatges d'aurores ![]() ![]() EXCLUSIVA Fa uns anys vam poder publicar en exclusiva una fotos que ens va enviar el nostre amic i col·laborador, David Fluxà, del fotògraf Pau Agraz. He aqui les precioses imatges que podeu clicar per veure-les en gran. ![]() ![]() ![]() ![]() Ens anem a el Pol Sud per gaudir de les aurores. Recomanable posar el vídeo a pantalla completa. |
|||||||||
Día 18
Sabies que... ![]() "Cada any es formen en cada tronc d'arbre un parell d'anells, un més fosc i estret, de fusta més densa, corresponent a l'hivern (en haver-hi menys llum es redueix l'activitat fotosintètica i es frena el creixement), i un altre una mica més ample i de color clar" Clicar sobre la foto per anar a una interessant explicació ![]() Amb
un arbre tallat és molt fàcil, com hem vist, comptar els anys del
mateix però ¿Què passa si vull saber el mateix amb un arbre viu sense
tallar-lo?
Utilitzarem l'anomenada barrina Presster, un instrument que s'utilitza per obtenir mostres de fusta en arbres vius i estudiar la seva evolució i desenvolupament. Les seves aplicacions són; la Dendrocronologia (edat de l'arbre), estudis de plagues en l'arbre, clima de la zona, inventaris forestals, etc. També s'utilitza per a control de fusta manufacturada en edificació, arqueologia, nàutica, infraestructures (esteses telefòniques i altres), per a control de la densitat i qualitat de la fusta, fusta en descomposició etc. |
|||||||||
Día 17 Sabies que... "L'efecte
foehn influeix de manera important en l'estat anímic de les persones i
està relacionat amb certes patologies i transtorns de la salut, com els
mals de cap, les nàusees, l'insomni o els estats depressius"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Alguns estudis
afirmen que, quan bufa aquest vent, augmenta l'índex de suïcidis,
assassinats i accidents de trànsit.
Qué és l'efecte foehn? Explicació més senzilla oposada en internet: z L'efecte Foehn (o Föhn) es produeix, en pràcticament totes les zones muntanyenques, quan una massa d'aire temperat i humit és forçada a ascendir per sobrepassar sistemes muntanyencs. Consisteix bàsicament en la condensació de la humitat en el vessant de sobrevent i en el corresponent escalfament en sotavent. La nostra explicació: L'aire temperat i humit es troba amb un obstacle que és la muntanya, per la qual cosa no té més remei que pujar per arribar a l'altre costat. En pujar, la temperatura baixa i els núvols que es formen poden donar pluges. Una vegada a dalt el vent cau bruscament pel pendent perdent la humitat i augmentant la seva temperatura. En ser aire sec es pot escalfar més ràpid, al que cal sumar-li al fregament produït en descendir amb tanta força (el vent es rescalfa) donant lloc a temperatures molt altes. ![]() Aquí ho podeu veure amb tota claredat gràcies als núvols. Fixeu-vos com augmenta la velocitat quan cau per sotavent. Documenrtació: Meteored Wikipedia Secundaria (pdf) Anton Uriarte |
|||||||||
Día 16 Sabies que... "L'aire conté una quantitat extraordinària de partícules de pols, sals marines i pòl·lens, que actuen com a nuclis higroscòpics. De no existir aquest microcosmos, l'aire no se saturaria mai de vapor d'aigua, per la qual cosa no hi hauria núvols ni plouria" Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET El vapor d'aigua és invisible, però al ajuntar-se amb partícules de pols o altres nuclis higroscòpics, es fa visible davant nostre. Anem a veure dos curiosos experiments. En el primer la sal actuarà de nucli higroscòpic. En el segon fabricarem un núvol ... |
|||||||||
Día 15 Sabies que... "El
clima de les Canàries està condicionat per 4 factors clau com són el
règim gairebé permanent de vents alisis, la presència d'un corrent marí
fred, un excepcional relleu i la proximitat al continent africà"
El
"Sabies que ..." d'avui ens convida a comprovar aquest magnífic relleu
i aquest magnífic cel de les Illes Canàries. Hem trobat un resum en
alta definició que visualitza 3 dels 4 factors enumerats a la cita.
Només ens quedaria la seva proximitat al continent africà. Gaudiu de
les imatges i deixar-vos portar de la mà dels vents alísis i de les
blavoses aigües de l'Oceà Atlàntic ...
|
|||||||||
Día 14 Sabies que... "La
tendència baromètrica és una bona eina de predicció a curt termini. Les
baixades brusques de pressió vénen gairebé sempre acompanyades d'un
canvi important de les condicions meteorològiques. Tenen lloc en
apropar una borrasca o en els moments previs a la tempesta"
Aquest
és el nostre baròmetre aneroide en plena caiguda brusca de la pressió
atmosfèrica. L'agulla daurada ens marca on era l'agulla negra feia tan
sols uns minuts. Aquesta agulla daurada la podem moure i superposar-la
amb la negra per a visualitzar les variacions de la pressió atmosfèrica.
![]() Així funciona aquest instrument meteorològic: Aquesta és una magnífica explicació de la pressió atmosfèrica tenint en compte l'altre tipus de baròmetre, el de mercuri, inventat per Torricelli. No te la perdis (per cert, està en gallec però s'entén força bé) |
|||||||||
Día 13 Sabíes que... "Les
tonalitats vermelles i ataronjades dels capvespres són degudes al major
recorregut atmosfèric dels raigs de sol. Aquests intercepten més
partícules en suspensió - presents en elevades concentracions al costat
de
la superfície terrestre -, i canvia la dispersió de la llum"
|
|||||||||
Día 12 Sabies que... "De
mitjana, té lloc a l'any entre 16 i 17 milions de tempestes a tot el
món, d'on es dedueix que cada dia tenim unes 44.000, generadores de
8.600.000 descarregues núvol-terra. Cada segon cauen 100 llamps sobre
la superfície terrestre"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET ![]() Aquí podeu veure amb una càmera d'alta velocitat un llamp de núvol a núvol ... i dic un, perquè la resta de parpellejants llamps, són totes les proves invisibles a l'ull humà abans que es produeixi la descàrrega elèctrica que si veiem. I tot aquest procés de guspires passa 100 vegades en la nostra Terra a cada segon ... Bàrbar! |
|||||||||
Día 11 Sabies que... "L'anomenada "cinta
transportadora oceànica" és el conjunt de corrents marins -
superficials i profundes - encarregat de distribuir la calor per tot el
planeta. Aquesta cinta triga centenars d'anys a completar una volta al
voltant de la Terra"
El nom metafòric
de "cinta transportadora oceànica" és anomenada tècnicament per
l'Oceanografia física com corrent termohalina (CTH). L'adjectiu
termohalí deriva de la paraula termo-que fa referència a la temperatura
i la paraula-halino que fa referència al contingut de sal, factors que
junts determinen la densitat de l'aigua de mar. Aquí tenim un gràfic
que ens mostra com aquests corrents, d'una manera gairebé màgica,
viatgen al voltant del nostre Planeta i són part fonamental de la
majoria dels fenòmens atmosfèrics que coneixem.
Però com ja sabeu, sempre busquem una explicació més senzilla per poder entendre aquest meravellós fenomen natural. La pregunta d'on comença aquesta circulació ens la dóna el següent vídeo. I perquè ens passem una estona hipnotitzats, poseu el següent vídeo en HD i a pantalla completa. Es tracta d'un sistema de visualització de la NASA que ens permet simular les corrents oceàniques reals. Els colors ens descobreixen les diferents temperatures de la superfície dels mars i oceans. Els blaus fred i els vermellosos, càlids. |
|||||||||
Día 10 Sabies que... "A
l'inventari de "pluges forteanas", trobem una de monedes antigues
(rupies, maravedís i piastres) ocorreguda durant una tarda d'estiu de
1969 en un hostal dels Alps Alemanys. Al dia següent van tornar a
ploure monedes en aquest mateix lloc"
Què
és això de pluges forteanas?
Deuen el seu nom a Charles Fort (6 d'agost de 1874 - 3 maig 1932) que va ser un investigador nord-americà, conegut per dedicar a l'estudi de fets no solucionats per la ciència de la seva època. El llibre dels
condemnats, la seva
obra més coneguda, és una col · lecció de fets menyspreats per la
ciència ortodoxa. Va recopilar i va publicar un catàleg amb 25.000 entrades
(retalls de premsa de l'època i testimonis) de fenòmens inexplicables
fins llavors, que anava classificant en 1.300 caixes de sabates, com
són pluges de granotes, precipitació de grans trossos de gel, fang,
carn i sofre, neu negra; boles de foc; estels capritxosos,
desaparicions misterioses, meteorits amb inscripcions estranyes; rodes
lluminoses en el mar; llunes blaves, sols verds; aiguats de sang. Fort,
com els científics que criticava, reivindicava la supremacia dels
"fets".
Escolta la seva curiosa història:
Documental més complet sobre aquest investigador. Documental más completo sobre este investigador. |
|||||||||
Día 9 Sabies que... "Preguntat
en una entrevista Antonio Naya per la diferència entre plugim i ruixat,
el genial i irrepetible meteoròleg va contestar que el plugim a
l'arribar a terra fa xip, xip, xip, i el xàfec fa xop, xop, xop."
![]() Antonio Naya Cristóbal va ser l'encarregat de donar "El part" meteorològic a RNE entre mitjans de la dècada de 1970 i finals dels 80. Amb un estil molt
personal, que
el va acompanyar tota la seva vida professional, Naya oferia el seu
pronòstic diàriament, de dilluns a divendres, a primera hora del matí.
La passió amb què aquest meteoròleg vivia la Meteorologia va aconseguir
transmetre-la als oients. A dia d'avui, encara que hagin passat tants
anys que tingués lloc la seva última intervenció radiofònica -en 1989-,
són moltes les persones que el segueixen tenint en la memòria.
<-
Text extret de l'excel·lent treball de José Miguel Viñas "La
divulgación de la Meteorología en la Radio española" en
format pdf -
El
2 febrer 2008 moria a Madrid Antonio Naya, un meteoròleg apassionat i
apassionant que va desenvolupar una gran tasca divulgadora. Escolta
un homenatge realitzat a Ràdio Nacional d'Espanya pel nostre amic José
Miguel Viñas, autor de les curiositats meterològiques d'aquesta secció,
a Antonio Naya .
|
|||||||||
Día 8 Sabies que... "En els seus espais del
temps, Mariano Medina
solia oferir les dades meteorològiques dels vaixells J i K, situats
respectivament, a les zones marítimes de Gran Sol
i Finisterre. El
vaixell K estava situat a 45ºN i 16ºW i navegava sota pavelló britànic,
francès i holandès"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Clica
sobre la imatge de la imatge per conèixer més d'aquest gran meteoròleg
espanyol.
![]() Dos dels primers tipus de vaixells guardacostes utilitzats per a missions d'observació del temps a principis de 1940 propera a les costes americanes ![]() ![]() Més informació a Meteored |
|||||||||
Día 7 Sabies que... "Els
pintors del Renaixement barrejaven la pols de lapislàtzuli, amb oli, i
obtenien un pigment de primeríssima qualitat amb què pintaven el color
blau del cel dels seus quadres. La substància era coneguda també per
"or blau", donada la seva escassetat i elevat cost"
Aquests són
exemples de quadres pintats amb "or blau"
![]() ![]() ![]() La pols del
mineral, l'atzurita o
lazulita, proporcionava un pigment blau, molt prestigiós entre els
grans pintors del Renaixement per la seva durabilitat. Leonardo da
Vinci, Alberto Durero i Fra Angèlic es van referir a la pols
de
lapislàtzuli com «or blau» i, en l'època, el seu preu igualava al de
l'or.
Pràcticament tot el lapislàtzuli utilitzat en l'antiguitat a Euràsia s'obtenia de pedreres situades a les muntanyes de l'Afganistan, les quals encara són explotades amb procediments molt similars als utilitzats fa milers d'anys. A Amèrica, els inques i altres cultures precolombines van explotar fa 2000 anys jaciments a Xile, a la zona d'Ovalle, utilitzant-lo en màscares i ornamentació. En l'actualitat se segueix emprant en joieria, havent-se popularitzat per la introducció en el mercat del lapislàtzuli nord-americà. En el següent vídeo tenim una senzilla explicació del aquesta pedra preciosa tan valuosa. L'explicació està al principi del vídeo, després ens parla de la tècnica en què s'utilitza aquesta pedra per afegir valor als objectes i superfícies més preuades. |
|||||||||
Día 6 Sabies que... "A
conseqüència de la rotació terrestre, sobre qualsevol objecte en
moviment - incloses les molècules d'aire - apareix la
força desviadora de Coriolis. És la principal
responsable del
sentit de gir que adopta l'aire entorn d'una borrasca o l'aigua en un
desguàs"
|
|||||||||
Día 5 Sabies que... "Les
primeres observacions meteorològiques sistemàtiques del vent, la neu o
la pluja, van ser portades a terme pels xinesos cap a l'any 1300 aC El
caràcter suposadament sobrenatural dels fenòmens atmosfèrics quedava
rellevat a un segon pla"
Les primeres observacions meteorològiques registrades corresponen a dades de precipitació i van ser realitzades pels xinesos a partir del segle XIII. A Espanya es comencen a registrar observacions en 1737. No obstant això, caldrà esperar fins al desenvolupament de les comunicacions perquè les observacions realitzades en diferents llocs puguin concentrar-se en el lloc on el meteoròleg pugui analitzar-les en conjunt, i així realitzar el diagnòstic de l'estat de l'atmosfera. Per tant, no va ser fins a la invenció del telègraf, el 1840, quan comencen a desenvolupar-se els serveis meteorològics tal com els entenem actualment. Font d'informació: Canarias Innova Curiositat Fa més de 3000 anys els xinesos, assentats al llarg de les fèrtils marges del riu Groc, eren capaços de vaticinar l'arribada de les estacions mitjançant les estrelles. Cap al segle III a. de C. havien establert un calendari agrícola o cicle meteorològic basat en els esdeveniments fenològics i meteorològics, dividint l'any en 24 "festivitats". Font d'informació: Tu Tiempo |
|||||||||
Dia 4 Sabies que... "En
un tapís d'una sèrie de deu que va encarregar l'emperador Carlos V per
commemorar la conquesta de Tunísia, apareix representat un petit
tornado. El tapís va ser realitzat entre 1549 i 1551 per l'artista
flamenc Willem de Pannemaker"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Clica per ampliar la imatge ![]() Imatge: List of figures També podem veure una forta pluja a la esquerra i en una altra part del tapís una tempesta de sorra i més pluja a la dreta. ![]() ![]() Imatges: List of figures |
|||||||||
Día 3
Sabies que... "Els
pols geogràfics no coincideixen amb els magnètics, estant en
l'actualitat invertida la polaritat magnètica terrestre respecte a la
geogràfica. El Pol Sud Magnètic està situat a uns 1.800 km del pol Nord
geogràfic, prop de l'illa dBatthurst, a l'Àrtic canadenc"
Aquí podeu veure el moviment del Pol magnètic a través dels anys en ambdós hemisferis: Font: wdc.kugi.kyoto
************************************************************************************************ ACTUALITZACIÓ D'AQUEST SABIES QUÈ... A MAIG DE 2024 Segons publica el National Geographic, el maig de l'any passat: Tothom
sap que les agulles de les brúixoles sempre apunten cap al nord. I
encara que més o menys coincideixen, en realitat no apunten al nord que
geogràficament coneixem, sinó al nord magnètic. Això és perquè el
nostre planeta compta amb un camp magnètic que, de fet, garanteix la
supervivència de la vida tal com existeix a la Terra. A causa d'aquest camp magnètic el nostre planeta actua com un imant amb els seus corresponents pols. Curiosament aquests no coincideixen amb el Pol Nord i Sud geogràfics, sinó que hi ha desplaçats certa distància. Fins ara es pensava que el Pol Nord magnètic es trobava uns 1.600 quilòmetres del geogràfic, a prop del Canadà. Tot i això, els darrers mesuraments van revelar que aquest s'està desplaçant summament de pressa des del Canadà cap a Sibèria. Això ha provocat que els investigadors hagin hagut de fer canvis de suma urgència al Model Magnètic Mundial, un model que descriu el camp magnètic i controla la navegació moderna. I és que aquests canvis tan sobtats podrien produir alteracions en els sistemes de navegació que s'utilitzen en vaixells, avions o fins i tot en dispositius GPS que tots fem servir al nostre dia a dia. Aquí teniu un espectacular documental de gairebé 1 hora de durada que ens parla sobre aquest tema i del qual podem aprendre moltes curiositats i coneixements. Si vols tenir dades en temps real de la xarxa mundial d'Observatoris i monitoratge del camp magnètic de la Terra, clica aquí |
|||||||||
Día 2
Sabies que... "El
gos, com a guardià i protector, és un animal molt estimat per la nostra
civilització occidental; no obstant això, en altres cultures ha
corregut pitjor sort, sent vist com a portador de desgràcies. Això
explica el sentit pejoratiu de l'expressió "temps de gossos"
Aquest gos es diu Muldoon i espera al seu amo enmig d'una intensa nevada... ![]() Foto: La Prensa.com Clica sobre la foto i veuràs una altra forma per no passar un fred de gossos Fa un día de gos és una expressió semblant que es diu a l’estiu, concretamente a la canícula. Sirio és l'estrella més brillant de la constel·lació de Canis Maior (Can o Gos Major). Des de temps remots es tenia la creença que els dies de calor intensa de l'estiu estaven estretament relacionats amb Sirio. D'aquí que a aquests dies de calor sufocant se'l conegués com a 'canícula', que ràpidament es van relacionar amb els 'dies de gos'. I és que quan la canícula feia acte d'aparició, les altes temperatures provocaven en la gent cansament, panteixos, angoixa, manca d'alè i necessitat de resguardar-se a l'ombra. Així que va ser per la influència de la constel·lació de Canis Maior quan es va comen-çar a utilitzar l'expressió 'fa un dia de gos' per referir-se a aquests dies de calor tan intensa.. |
|||||||||
Día
1
Sabies que... "En
1677 es va aprovar una llei a Anglatterra que condemnava als
"fabricants de pluja" i als "profetes del temps"; tota una legió de
peculiars personatges que, igual que els tiradors de cartes o
els astròlogs, es guanyaven la vida amb aquestes coses. La
llei no
es va derogar fins a 1959"
![]() Curiositat:
Abans de la introducció del mapa del temps, el baròmetre era l'instrument decisiu en el pronòstic del temps. El primer pronòstic del que hi ha documents basats en el comportament del baròmetre, el va realitzar Otto von Guericke, de Magdeburg (Prússia), en 1660, que va predir una gran tempesta a causa d'una caiguda de pressió ràpida i intensa en el seu baròmetre, dues hores abans del fenomen. |
|||||||||
![]() |