NO ET PERDIS AQUESTS ESPECIALS EXCLUSIUS
| ||||||
Agraïm de tot cor la inestimable col·laboració en el següent article de Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, llicenciat en
Ciències Matemàtiques i doctor en Geografia i Història (secció Geografia) per la
mateixa universitat, amb premi extraordinari. El lloc més àrid i sec del planeta Terra... ![]() Imagen de LuisValiente en Pixabay Aparentment és un desert com qualsevol altre... ![]() En paraules de Javier Martín Vide: "Els horitzons són molt amplis i, en general, amb molt bona visibilitat. La sensació que vaig tenir és la de sentir-me en altre planeta; va ser extraterrestre"... ![]() Hi ha zones on no ha caigut ni una gota de pluja en desenes d'anys. En ciutats com Arica i Iquique, durant la primera meitat d'aquest segle, el terme mitjà interanual va anar de 0,6 mm (litres/m2) i 1,9 respectivament, amb màximes anuals de 10 mm (en 1918) en Arica i 20 mm (en 1940) en Iquique (Almeida 1948) ![]() Des del satèl·lit imposa la seva extensió deserta... 105.000 Km2 ![]() Un lloc on la temperatura varia molt de la nit al dia (gran oscil·lació tèrmica). En la població de Ollagüe a 3850 metres d'altitud poden arribar a la nit a temperatures de -15ºC i pel dia, en altres zones del desert, es poden arribar a els 35º C (difícilment es passa dels 40ºC per estar a gran altura) amb una radiació solar molt intensa deguda a la transparència de la seva atmosfera. ![]() Imagen de Johnnie Shannon en Pixabay Però és un desert únic i amb sorpreses... ![]() La Mà de l'desert és una escultura situada a 75 km a sud de la ciutat d'Antofagasta, a un costat de la ruta 5 Panamericana. Va ser construïda per l'escultor xilè Mario Irarrázabal, a 1100 m s. n. m. L'escultura, construïda a base en formigó armat, posseeix una altura de 11 m. Posseïx el major dipòsit salí de Xile ocupant el 5º lloc com salar més gran del
món. ![]() Imagen de TravelCoffeeBook en Pixabay ![]() Imagen de TravelCoffeeBook en Pixabay És el desert de ATACAMA a Xile ![]() Imagen de Joana Pais en Pixabay El desert d'Atacama, malgrat els quals, com a mi,
no ens agrada la calor, és un lloc de pelegrinatge per als amants de la
Meteorologia i la Naturalesa extrema. Aunque sea difícil de imaginar este desierto no ha sido siempre igual; hace más de cien
millones de años, gran parte de estas tierras estaban bajo el mar y sobre ellas
vivían cientos de especies marinas, desde peces hasta moluscos… Pertany a Xile, de la Regió II, i és prelitoral, encara que la costa, on es localizala la població d'Iquique, és també un desert absolut. És conegut per la seva extrema aridesa. Aquí tenim els ingredients del cocktail perquè es formi un desert amb aquestes característiques tan increïbles i peculiars: 1- Efecte barrera de l'alta Serralada dels Andes, 2- Permanència de l'Anticicló del Pacífic Sud-Oriental 3- Existència del corrent costaner fred d'Humboldt Aquests 3 ingredients
combinats expliquen que aquesta regió no rebi masses d'aire humit de l'Atlàntic
ni de l'Amazònia, i que la poca humitat que s'evapora del Pacífic (corrent fred)
quedi bloquejada en forma de "camanchaca" (boira) en una
estreta franja per la "tapadora" de l'anticicló, i es resolgui només en costenera. Veurem si ho podem explicar millor. Per a això hem de comptar amb la inestimable ajuda de la persona que ens va inspirar per realitzar aquest article. Origen d'aquest fenomen Doncs bé, en la seva explicació va parlar de l'origen d'aquest desert com a conseqüència d'un fenomen climàtic global en el qual es demostra la bona amistat entre l'oceà i la que atmosfera, creant deserts a les costes del nord de Xile i del Perú, i, de tant en tant, anomalies meteorològiques, allà i a moltes regions del planeta. El normal és que un gran sistema estable d'alta pressió, conegut com l'anticicló tropical del Pacífic sud afecti a la costa sud-americana, impulsant els vents alisis cap a l'oest, mar endins, el que allunya l'aire humit de les costes xilenes i peruanes. En aquest gràfic extret de la presentació del Dr. Javier podem veure de forma senzilla la circulació dels vents en una condició normal. És la denominada cèl·lula de Walker, (circulació atmosfèrica). Si cliquem sobre el gràfic podrem veure la mateixa gràfica quan es produeix l'anomalia, el fenomen del "Nen", durant el qual pot ploure, fins i tot fort, en alguns llocs del desert. Això és possible perquè l'anticicló es debilita i les aigües fredes del corrent d'Humboldt són substituïdes de manera episòdica per aigües càlides equatorials procedents del nord. D'altra banda, el Corrent d'Humboldt, recolzada en l'ascens d'aigües profundes, i per tant molt fredes, que es produeix a les costes occidentals d'Amèrica del Sud) transporta aigua freda des de prop de l'Antàrtida cap al nord al llarg de la costa xilena, aigua que refreda l'aire, redueix l'evaporació i crea una inversió tèrmica (aire fred immobilitzat sota d'una capa d'aire tebi), impedint la formació de núvols grans, productors de pluges. La humitat de les capes en contacte amb l'oceà es condensa en forma de "camanchaca" (boira) al llarg dels escarpats pendents de la
Serralada de la Costa que donen cap al Pacífic, creant ecosistemes costaners
(conjunt d'organismes vius i el medi físic
on es relacionen) altament singulars i endèmics (éssers vius que només es troben
en aquesta regió) compostos per cactus, suculentes i altres exemplars de flora
xerofítica (vegetals que adapta la seva estructura
als medis secs).
La sorpresa del desert... Quan en aquest àrid lloc cau alguna gota de pluja es produeix
un miracle....unas llavors que estan enterrades sota la terra desèrtica,
comencen a despertar d'un llarg somni (estat
latent) i el desert comença a florir de forma ràpida i massiva. Aquestes llavors
poden estar més de 20 anys en estat latent esperant la pluja per florir (la
Canna compacta de la família de les Cannacedae va poder estar 600 anys fins que unes pluges la
van fer germinar). Tot ser viu tendeix a reproduir-se per persistir, i les flors
del desert deixen caure en un curt període de temps les seves llavors per tancar
el cicle i que en el futur torni a succeir el miracle. Important saber que moltes de les flors són úniques del lloc, un veritable tresor del desert. Després de buscar per Internet he trobat Gerhard Hüdepohl un dels fotògrafs privilegiats que ha tingut la sort de viure aquell moment. Us recomanem que a més de veure les fotos que us he seleccionat, entreu a la seva extensa galeria perquè pugueu admirar aquest extraordinari fenomen de la Naturalesa: "El desert florit" Clica sobre les fotos per anar a les pàgines dels seus autors Espectaculars imatges al web de Colossal i de Gerhard Huedepohl - Clica sobre les imatges ![]() ![]()
Un
lugar para estudiar, admirar y dejarse sorprender, un lugar en el que la
Naturaleza ha hecho excepciones y a su manera ha creado belleza extrema… Un lloc per estudiar, admirar i deixar-se sorprendre, un lloc en el qual la Naturalesa ha fet excepcions i a la seva manera ha creat bellesa extrema.. Supervisió de l'article, aportació dels seus coneixements i la seva experiència personal:: D. Javier Martín Vide Recopilació d'informació i disseny: Enrique Sánchez Asociación Ecometta | ||||||
Això són realment fotos d'Impacte. Cada setmana publicarem fotos escollides de la web que vosaltres ens feu arribar a la nostra adreça de correu electrònic: eltempsdelaficionat@hotmail.com | ||||||
![]() |