ESTACIONES ANTÁRTICAS EN TIEMPO REAL

Com podem saber la temperatura, humitat, pressió, vent, etc. que tenim en les diferents capes del nostre cel? Doncs amb el Radiosondatge...que sona a conya però no és el mateix. El radiosondatge serveix per a poder inspeccionar les diferents capes de l'aire de la mateixa manera que si tinguéssim estacions meteorològiques mòbils per l'atmosfera. Això es pot fer gràcies a la radiosonda:

Instrument meteorològic destinat a l'estudi de les propietats de l'aire en altura. Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide (Bariocap), un termòmetre bimetàlic i un higròmetre d'absorció. Tot això es col·loca en una caixa protectora que permet el pas de l'aire. La caixa conté també un petit transmissor de ràdio. Aquest conjunt se subjecta a un globus meteorològic (baló sonda) ple de gas heli, que s'eleva i és transportat pel vent. Amb un receptor situat en el terra és possible conèixer la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica. El vent en altura pot determinar-se observant el moviment del globus amb un teodolito. Alguns models duen acoblat un GPS i es pot saber en tot moment la seva situació i, per tant, el vent dominant. Com pregunta realitzada al nostre equip direm que el globus sonda ascendeix fins a 25 Km d'altura on explota donant dades constantment des que és llançat. (Preguntes més freqüents)

 La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov en 1928 i va representar una revolució de gran importància en el sistema de sondeig de l'aire en altura.

Interpretació dels elements principals d'un radiosondeig Magnífica explicació de José Miguel Viñas fent clic sobre aquestes lletres. Atenent els diferents índexs que trobaràs a la dreta del radiosondeig, podràs saber saber la probabilitat de tempesta que ha generat automàticament la radiosonda en l'ascens per la troposfera.
Índex	Llindar	Descripció
VT	28 o superior	Condicions favorables per a la formació de tempestes
TT	40 a 50 50 a 55 55 o superior	Probabilitat baixa de tempesta. Probabilitat moderada de tempesta. Probabilitat alta de tempesta.
LI	6 o superior Entre 1 i 6 Entre 0 i -2 -2 o inferior	Condicions molt estables. Condicions estables. Probabilitat baixa de tempesta. Lleugerament inestable. Probabilitat moderada de tempesta. Inestable. Probabilitat alta de tempesta.
CAPE	1000 2000 o superior	Probabilitat moderada de tempesta. Probabilitat alta de tempesta.
CIN	50 a 100 100 a 200 200 o superior	Inhibició baixa. Inhibició moderada. Inhibició elevada.
SRH	150 a 300 300 a 500	Probabilitat baixa de supercèl·lules i tornades febles (fins a 180 km/h). Probabilitat alta de supercèl·lules i tornados forts (més de 180 km/h).
Font:  Meteocat

Radiosondeig de Barcelona clicant sobre la imatge
Font:  Meteocat
   

  

Ara podràs seguir als avions en directe amb el RADAR DE VOLS

Altres models utilitzats són:

ARMONY-AROME - Modelo de AEMET. Aquest model no hidrostàtic aconsegueix augmentar la resolució espacial i temporal, així com la qualitat de les prediccions. Es passa de resolucions espacials màximes de 5 km a 2,5 km, i s'ofereixen sortides horàries fins l'abast màxim. +Info

HIRLAM (HIgh Resolution Limited Area Model)  
ARPEGE: modelos del French Weather Service (Francia). 
UKMO (United Kingdom Model): model global de la Met Office
GME: model global de la oficina alemana Deutscher Wetterdienst
ECMWF (El model del CentreEuropeu)
GEM: model global de la Oficina Canadenca de Meteorologia
NOGAPS: model global de la Fleet Numerical Meteorology and Oceanography Centers
MM5 Mesoscale Model 5
WRF Weather Research and Forecast Model
aLMo (Model Alpí) de MeteoSchweiz

Más información:
Revista  Tethys  -  Revista RAM - Enciclopèdia sobre els models de predicció numèrica

És un dels índexs més populars obtingut a partir de dades de sondejos o mapes previstos de models numèrics de predicció, molt usat per a l'estimació de la inestabilitat convectiva (Traduint: per saber on potencialment tenim més probabilitats que es formin tempestes o núvols de formació vertical). Definició: És l'energia disponible per a una bombolla d'aire que ascendeixi verticalment en una atmosfera inicialment estable.

CAPE < 0:                         Estable, possibilitat de tempesta nul·la.             
CAPE entre 0 i 1000:         Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades.
CAPE entre 1000 i 2500:   Moderadament inestable. Fortes tempestes.
CAPE entre 2500 i 3500:   Notablement inestable. Tempestes severes, calamarsa.
CAPE > 3500:                    Extremadament inestable. Possibilitat de supercèl·lules i tornados.


Lifted index:

Mesura comuna de la inestabilitat atmosfèrica. El seu valor s'obté pel càlcul de la temperatura que l'aire prop del terra tindria si fos elevat a algun nivell més alt (al voltant de 18,000 peus = 5.486.4 metres, normalment) i comparant aquesta temperatura amb l'actual a aquest nivell. Valors negatius indiquen inestabilitat – com més negatiu, més inestable és l'aire, i més forts podrien ser els dolls ascendents amb qualsevol desenvolupament de tempestes. No obstant això no hi ha nombres màgics o valors LI llindar sota els quals el temps sever es faci imminent.

LI > 0:                               Estable, possibilitat de tempesta gairebé nul·la.
LI entre 0 y -3:                  Lleument inestable. Tempestes lleus o moderades.
LI entre -3 y -6:                 Moderadament inestable. Fortes tempestes.
LI entre -6 y -9:                 Notablement inestable. Tempestes severes, calamarsa.
LI < -9:                             Extremadament inestable. supercèl·lules i tornados.