Els següents 71 pensaments amb referències meteorològiques han estat creats en exclusiva per a l'Associació Ecometta per la poeta i escriptora catalana, Montserrat Méliz Altarriba. A petició d'alguns seguidors, hem recopilat la seva feina que ha desenvolupat puntualment des que es va crear la web a la secció de "la frase meteorològica".

Montserrat va dedicar gran part de la seva vida laboral a millorar la situació dels estudiants amb necessitats especials que volien cursar els seus estudis a la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar serveis de caràcter assistencial dirigits tant als estudiants amb necessitats especials com a estudiants amb necessitats de caràcter temporal o intercultural. També va promoure iniciatives d'accessibilitat i va gestionar la borsa de treball i la inserció laboral.

El seu caràcter humà i de servei li ha servit per poder donar sortida als seus sentiments mitjançant la nostra secció. Nosaltres només afegim una foto il·lustrativa del pensament seleccionada en molts casos d'internet. Gaudiu d'aquesta galeria literària exclusiva.

 

NO ET PERDIS ELS PENSAMENTS PUBLICATS ANTERIORMENT. CLICA SOBRE LES LLETRES.

 

PENSAMENTS PUBLICATS A 2019PENSAMENTS PUBLICATS DES DE 2014 FINS 2018

NOTA IMPORTANT:

Tots els pensaments publicats en el Vaixell de les lletres estan registrats legalment i pertanyen a l'autora. Per a qualsevol utilització o inserció en altres webs o mitjans, demanar consentiment a través de l'correu ecomettaorg@gmail.com

ÚLTIM PENSAMENT PUBLICAT
 
PENSAMENT Nº71 - JULIOL  2020
 
 
 

PENSAMENT Nº70 - JUNY  2020


Les fotos han estat trobades a internet. Clica sobre els números per anar a les pàgines web on les hem localitzat
1   2   3   4


PENSAMIENTO Nº69 - MAIG  2020


 
PENSAMENT Nº68 - ABRIL  2020



PENSAMENT Nº67 - MARÇ  2020

 


CUANDO

Cuando todos mirábamos
hacía el otro lado,
cuando casi nunca
nos dábamos la mano,
cuando la economía era la reina del mercado,
cuando Dios era el gran olvidado,
cuando todo estaba al alcance
de la mano, cuando, cuando...

Cuando no conocíamos al vecino,
y nos importaba poco que la Naturaleza
se fuera marchitando.
Cuando, cuando, cuando...

Apareces tu, coronovirus odiado,
llevándote las vidas que aún
no se hubieran marchado.

Hoy vuelvo los ojos al cielo
desde mi castillo cerrado
y te suplico Dios de todos los humanos,
que hoy, que añoramos el campo,
el mar, la familia, los amigos, los vecinos
y a todos aquellos que nos han abandonado;
que cada noche salimos a las ventanas
para aplaudir a todos los que se dejan la vida
cuidando de nuestros hermanos...

...Hoy te pido que nos ayudes a todos
para poder alcanzar ese sol
que tanto necesitamos, y...

...y para las personas que añoramos,
porque el virus se las ha llevado,
guárdales un lugar de privilegio, ALLÍ,
a TU LADO, para que siempre
los tengamos AQUÍ presentes,
en ese corazón que, TU,
DIOS mío, nos has dado,
y para que no olvidemos nunca
lo importante que es VIVIR,
cuidando el UNIVERSO
y cogidos TODOS de la mano.   


Montserrat Méliz Altarriba

  Marzo 2020


Pots veure aquesta poesia i imatge a major grandària clicant sobre la foto.

Imagen encontrada en Asociación Victoria en Cristo




 
*********************************************************************************************
 
PENSAMENT Nº66 - FEBRER  2020
 
CONTESTACIÓ A UN CORREU ELECTRÒNIC 

31 gener 2020

Bon dia,

Sóc Fiorella i els escric des de Rosario, Argentina.

Vull, abans de res, donar-los la meva més sincera enhorabona per la secció literària que tenen vostès a la seva web meteorològica. He de dir que em va sorprendre molt que un web de ciència dediqués un espai tan important a les lletres. Em considero una assídua seguidora de la secció que porta per títol "El Vaixell de les Lletres" i més concretament de l'excel·lent escriptora Montserrat Méliz Altarriba. El seu caràcter humà moltes vegades em deixa sense paraules i la veritat és que, tal com va el món, haurien d'haver més persones com ella.

Després d'una anàlisi de totes les seves frases i pensaments he trobat a faltar un tema que no he sabut trobar i que m'agradaria, si no fos una molèstia, que el tractés en un dels seus pensaments. Sent una persona que ha tractat a persones amb discapacitat m'agradaria poder admirar aquestes valuoses paraules que sempre utilitza dedicades a qui pateix una d'aquestes discapacitats. Li estaria molt agraïda.

Reiterant la meva enhorabona pel seu treball, els envio una salutació.

Atentament:
Fiorella Quiroga
Benvolguda Fiorella:

Quina alegria m'han produït les seves paraules, saber que puc arribar amb els meus pensaments tan lluny i que ells provoquen en els que visiten aquesta pàgina que se sentin identificats amb ells, em fa pensar en que el temps que dedico, és un temps valuós, perquè arriba a la gent que sent els mateix que jo, però que segur no sap o no pot expressar-ho. Normalment quan el son no arriba i no puc dormir, la meva ment busca i troba aquests pensaments que després plasmo en paraules. Per descomptat, és un honor per a mi dedicar-li aquest, que espero respongui a les seves expectatives. Moltíssimes gràcies per seguir-me i li envio una abraçada molt gran.

-Montserrat Méliz Altarriba-

DISCAPACIDADES


Hoy, alguién me ha pedido
que diga lo que siento
ante lo que muchos llaman:
discapacidades...

Siento un infinito agradecimiento
al cruzarme con ellos, al sentirlos
cerca y pensar que la vida
es mucho más que eso.

Siento que son grandes, porque
llevan en sus cuerpos las señales
que luego, con los años,
tendremos cuando envejezcamos.

Siento una infinita rabia
al ver, en los que se creen normales,
una mueca de desagrado, de miedo,
porque les recuerdan que pueden ser ellos
los que un día, se encuentren en su estado.

Siento que la discapacidad es una palabra
que no puede identificarlos
para separarles, para decir que son distintos;
porque  todos tenemos distintas capacidades.

Siento que  Helen Keller, (escritora y oradora)
que se quedó ciega y sorda, era una gran mujer
que hizo historia.

Siento que Beethoven , (músico)
que se quedó sordo... creó bellas sinfonías 
que ya quisieran muchos crearlas hoy en día.

Siento que Stephen Hawking,  (físico)
padeció ELA, una enfermedad neurodegenerativa
y fué un gran científico,

Siento que Vincent van Gogh, (pintor)
sufrío una enfemedad psíquica que no le impidió
pintar sus famosos Girasoles.

Siento que John Forbes Nash, (matemático)
que sufría esquizofrenía, ganó un premio Nobel.

Muchos pensarán que son famosos,
que son distintos, pero... ¡no es verdad!
Sólo se necesitan los medios,
las adaptaciones necesarias
para poder atender sus necesidades.
           
Déjemos de mirar para otro lado,
pidamos ayudas a las autoridades
y utilicemos más dinero público
en ayudarles, para que  su vida
sea más amable y con menos dificultades.
           
Por eso y sólo por eso,
y porque creo que todos carecemos
de muchísimas capacidades,
me niego a llamarles discapacitados,
para mí son y serán siempre...
personas con NECESIDADES ESPECIALES
y que tire la primera piedra el que diga
que no tiene ninguna, porque esa persona
SÍ que tiene... infinitas DISCAPACIDADES.

Montserrat Méliz Altarriba

  Febrero 2020


Imatge trobada en Tecnobility Kids

*********************************************************************************************
PENSAMENT Nº65 - GENER  2020
 
Comenza un nou any la nostra estimada autora, Montserrat Méliz Altarriba i ho fa amb una reflexió sobre els Reis Mags
  

  

NO ET PERDIS ELS PENSAMENTS PUBLICATS ANTERIORMENT. CLICA SOBRE LES LLETRES.

 

PENSAMENTS PUBLICATS A 2019PENSAMENTS PUBLICATS DES DE 2014 FINS 2018
   


La nostra millor seguidora, Maite Burjados

 Idioma Castellano
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria




Bo-Rox Wetter Topsites List

Sígueix-nos a: