La nostra millor seguidora, Maite Burjados

 Idioma Castellano
Aquesta obra està sota una 
llicència Creative Common

Estació Meteorològica de
Tiana - La Conreria




Bo-Rox Wetter Topsites List

Sígueix-nos a:
 
 


























                                                     






































MAIG
Día 31
Sabies que...
"A Espanya, totes les elevacions oficials prenen com a referència el nivell mitjà del mar a Alacant. Aquest "nivell zero" el fixa en realitat una petita placa situada a l'escalinata del vestíbul principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'esmentada ciutat"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET
Anirem apropant-nos al lloc on està aquesta claca. Primer un plànol general



Apropem-nos a aquesta placa daurada que està a la columna de les escales



Posteriorment van col·locar un cartell.




I a terra trobem la placa amb la inscripció NP-1



Bé, bé ... molt boniques fotos ... però per què es va triar aquest lloc per calcular l'altura oficial de la resta d'Espanya? i què és això del nivell mig del mar?

La resposta la trobem en un interessantíssim article de la revista Soitu.es del 28 d'octubre de 2008. Us posem aquí part de l'article que podreu llegir complet clicant Aquí:

 Alacant té un paper pioner en l'observació científica del nivell del mar, que es remunta a 1870 quan el seu port va ser pres com el "nivell zero" en la referència nacional d'altitud, amb motiu dels actes previs a la sortida de la Volta al Món de Vela.

Al segle XIX el port d'Alacant, que històricament ha estat considerat com el "port de Castella", era la sortida natural de Madrid a la Mediterrània a causa de la línia ferroviària, que acaba de complir els 150 anys, i probablement això va motivar que els seus aigües fossin les escollides com a punt de referència altimètrica o "nivell zero", que segueix vigent.

Aquesta referència, necessària per realitzar el mapa topogràfic espanyol i senyalitzar les altituds, es va obtenir després que, entre juliol de 1870 i febrer de 1874, un funcionari observés quatre vegades al dia (a les 9, 12, 15 i 18 hores) el nivell del mar sobre una regla de marees que descansava en un senyal metàl · lica en forma de "Z", situada en una escala del moll de Llevant.

Calculant les mitjanes dels registres sobre la regla de marees, es va adoptar el valor de 0,430 metres com "nivell mitjà del mar" a Alacant sobre el senyal, i es va crear un disc de bronze amb la inscripció "NP-1" (Nivell de precisió número 1), que va ser col · locat en el primer esglaó de l'entrada principal de l'Ajuntament de la capital.

L'actual responsable dels mareògrafs de l'IGN a Alacant, Ángel García, i Ricardo Pastor, que ha exercit aquest càrrec durant 25 anys fins a la seva recent jubilació, han explicat a Efe que, des d'aleshores, aquest disc de bronze, que reflecteix que el graó està a 3,407 metres sobre el "nivell zero" del port, ha estat usat com la referència altimètrica nacional per la Xarxa Geodèsica per elaborar tota la cartografia d'Espanya.


Resumint:

Es va triar com a punt de partida la badia d'Alacant, per la seva magnífica estabilitat geològica, la poca diferència entre la plenamar i la baixamar, i per la seva relativa proximitat i bona comunicació amb Madrid, on s'havia situat com a centre d'observacions geodèsiques l'Observatori Astronòmic Nacional.


No us oblideu de visitar també el blog "A topa Tolondro", l'autor va realitzar la mateixa investigació i aporta unes dades que són també molt interessants, com aquesta foto que mostra l'exactitud mil · limètrica de l'altura, en una època en què no existien els gps ni les tecnologies actuals. Clica sobre la imatge per anar al seu blog.



Día 30
Sabies que...
"El so del tro és causa de l'expansió generada en l'aire al pas del llamp. La calor produït per la descàrrega elèctrica és extraordinari, aconseguint fins als 50.000 º C en mil · lèsimes de segon. El raig literalment trenca les molècules dels gasos que formen l'aire"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Vegem un impactant vídeo per comprovar la llum encegadora del llamp (per cert, massa a prop dels que estàven gravant) i el poderós tro.




Ara farem un fantàstic viatge a un núvol de tempesta. Descobrirem el curiós mecanisme de la formació dels llamps.



I com ens agrada experimentar, aquí teniu al físic Vicente López amb un de molt curiós




Día 29
Sabies que...
"Els cels que apareixen en els quadres reflecteixen el dia a dia de l'atmosfera retratat pels diferents artistes. En els cels de Velázquez dominen els núvols tipus stratus, mentre que altres pintors com Goya, Rubens o Tiziano van optar per les formes nuvoloses cumuliformes"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Els estrats en el quadre de "La Rendició de Breda o Les llances" de Velázquez


Els estrats en el quadre de "Príncep Baltasar Carlos" de Velázquez


"La Gallina cega de Goya", ja es veuen els cumulonimbus



"La Cometa" de Goya, cumulonimbus al fons


"Retrat eqüestre del duc de Lerma" de Rubens


A "El judici de París" de Rubens apareixen potenes cúmuls en el fons


"Baco i Ariadna" de Tiziano


"Venus i Adonis" de Tiziano. Belles formacions de núvols de formació vertical


Les tres edats de l'home (entre età dell'uomo) Tiziano.
Impressionant pintura amb cúmuls poc desenvolupats de fons.



Día 28
Sabies que...
"Les zones d'Espanya amb major precipitació mitjana anual (superior a 2.000 mm) es localitza a Galícia, la Serralada Cantàbrica, el Pirineu Navarro i zones limítrofes de Guipúscoa, el massís de Gredos i les serres que envolten la localitat gaditana de Grazalema"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Cliqueu sobre les imatges per anar a la font de la informació









Día 27
Sabies que...
"Durant la Dust Bowl, ocorreguda als EUA en la dècada de 1930, es van generar gegantines tempestes de pols que van arrossegar tot al seu pas, donant lloc a les anomenades "torbs negres", que enfosquien el cel, de vegades durant diversos dies seguits"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Hem trobat aquest extraordinari document històric d'aquell moment



El Dust Bowl (literalment, 'Bol de Pols') va ser un dels pitjors desastres ecològics del segle XX. La sequera va afectar a les planes i praderies que s'estenen des del Golf de Mèxic fins a Canadà. La sequera es va perllongar almenys entre 1932 i 1939, i va ser precedida per un llarg període de precipitacions per sobre de la mitjana. L'efecte dust bowl va ser provocat per condicions persistents de sequera, afavorides per anys de pràctiques de maneig del terra que van deixar al mateix susceptible a l'acció de les forces del vent. El sòl, despullat d'humitat, era aixecat pel vent en grans núvols de pols i sorra tan espesses que amagaven el sol. Aquests dies rebien la denominació de «ventades negres» o «vent negre». El Dust Bowl multiplicar els efectes de la Gran Depressió a la regió i va provocar el desplaçament de població hagut en un curt espai de temps en la història dels Estats Units. Tres milions d'habitants van deixar les seves granges durant la dècada de 1930, i més de mig milió va emigrar a altres estats, especialment cap a l'oest

Aquí teniu algunes fotos de les que no cal comentar molt:
Actualment les tempestes de sorra es continuen formant, però hem après la lliçó i no solen causar grans danys, encara que la seva espectacularitat segueix sent igual de impatante. 





Aquest és de l'11 de gener de 2013



Que passa si et cases en aquest dia en el qual una tempesta de sorra s'ha de produir?




Día 26
Sabies que...

"En les carreres de 100 metres llisos, el vent es mesura de forma contínua durant uns 10 segons a partir del tret de sortida. A l'efecte d'homologació del rècord, el vent màxim permès és de 2 m/s (uns 13 km/h)"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET
El velocista jamaicà Usain Bolt és l'actual rècord del món en 100 metres llisos. Va polvoritzar el seu propi rècord el 16 d'Agost a Berlín amb un temps de 9,58. En la categoria femenina el rècord ho té Florence Griffith Joyner amb una marca de 10,49 s. Si cliqueu sobre les imatges podreu veure el vídeo del moment en el qual van fer història.

 

Día 25
Sabies que...

"L'interior d'un vehicle és un lloc bastant segur per protegir-se de l'impacte per un llamp durant una tempesta, ja que actua com una "gàbia de faraday". No obstant això, els cotxes d'abans eren més segurs que els de ara, en ser les seves carrosseries totalment metàl·liques"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET


Aquí podem veure com un llamp cau sobre un dels cotxes.



Si cliqueu sobre les imatges veureu dos casos més

 
Día 24
Sabies que...

"En un aire lliure de partícules, serien necessàries humitats relatives del 300% perquè de forma espontània es formessin microgotes. Si l'aire comença a saturar-se en aconseguir una humitat relativa del 100%, és per la presència en ell de nuclis higroscòpics"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

L'estudi acurat de les gotetes d'aigua que formen els núvols ha demostrat que no estan formades per aigua pura. La humitat que es condensa en l'aire recull petites partícules, anomenats nuclis de condensació o nuclis higroscòpics que suren en l'atmosfera. El vapor d'aigua és invisible als nostres ulls. La grandària de les gotetes és massa petiat per veure-les a simple vista. És just quan les gotes s'ajunten amb partícules de pols, fum, pol·len o partícules de sals dels nostres mars o oceans (nuclis higroscòpics o de condensació) quan es fan visibles en forma de boira o de pluja. Per això, quan presenciem una boira, d'aquestes que diem que es poden tallar amb un ganivet, respirem un aire amb humitat relativa del 100%.

I com una imatge val més que mil paraules, vegem aquest fragment de documental que a més d'explicar-nos de forma gràfica la formació de les gotes, en aquest cas de la pluja, ens explicarà perquè ens sentim bé quan plou.



Fonts d'informació: Wikipedia  Físicanet  Meteorología básica    

Día 23
Sabies que... 

"Els primers espais del temps en televisió van aparèixer en EUA, el 1941. El 14 d'octubre d'aquell any va aparèixer un personatge de dibuixos animats-el xai Wolly Lamb - cantussejant la previsió del temps a la cadena nord-americana WNBT-precursora de la NBC"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET



Clica aquí per anar a la pàgina on es troba la informació original

Gràcies al programa "l'aventura del saber" de RTVE amb José Miguel Viñas, emès el 22 de Maig de 2019, hem aconseguit aquestes precioses imatges de Wolly Lamb del 1941. Clica sobre la imatge per veure-la a gran tamany.


  • Francis Galton el 30 març 1875 va publicar a "The Times" el primer mapa del temps del què es té notícia, fins i tot aquest polifacètic científic li devem el saber que no hi ha dues empremtes dactilars iguals.
  • El 4 de desembre de 1916, la primera transmissió telegràfica de la previsió meteorològica, es va produir en l'estudi 9XM al campus de la Universitat de Wisconsin-Madison.
  • La primera emissió de ràdio de la previsió meteorològica, es va presentar el 3 de gener de 1921, per la Universitat de l'estació de 9XM Wisconsin a Madison, Wisconsin.
I com hem llegit el 14 d'octubre de 1941 l'televisió comença de forma tímida a parlar de previsions meteorològiques a través de les cançons cantades per un llanós xaiet. Hem estat moltes hores buscant imatges d'aquest xai i no hem trobat cap material, ni a internet ni en nombroses fonts consultades. Actualment el domini de Wooly Lamb pertany a una botiga a Pernnintong de la qual hem extret la imatge del xai que figura a l'encapçalament d'aquest article.

Ja tenim una imatge del xai. Ha estat gràcies a John Laurent des de Massachusetts EUA, al qual li estem molt agraïts. Ens ha enviat la següent captura de pantalla al costat d'un enllaç d'un document de l'època. Clica sobre la imatge per anar al document en pdf. Almenys ara ja li veiem la cara.



Si algun dels que llegiu aquest article, troba algun vídeo d'aquest simpàtic xai o més informació, li estaríem molt agraïts, ja que pretenem que aquesta secció segueixi durant molts anys donant la millor i fiable informació. Mentrestant ens conformarem amb veure un vídeo del 10è aniversari de la cadena WNBT, en la qual esperàvem trobar al desaparegut xai.



Día 22
Sabies que...
"Per cada gram d'aigua líquida que s'evapora en l'atmosfera s'absorbeixen de l'aire de l'ordre de 600 calories, amb el consegüent refredament del mateix. Aquesta és l'energia calorífica requerida perquè aquest gram d'aigua es transformi en vapor"

Autor de la curiosidad meteorológica: José Miguel Viñas
Fuente: AEMET

Per entendre millor aquesta afirmació que cal llegir dues vegades almenys, anem a veure gràficament primer els estats en els quals podem trobar l'aigua, aquest líquid tan particular i que és la font de la vida.

Sabent això, ens adonem que això que veiem sortir de l'olla quan s'està fent el saborós brou no és vapor sinó diminutes gotes d'aigua perquè el vapor NO ES VEU. Anem a veure que processos són els que fan que l'aigua es transformi i canviï d'estat.


Gràfics extrets del interesatíssim pdf de la Facultat de Ciències i elaborat per la Dra. Madeleine Renom

Així que en alguns casos s'absorbeix i en uns altres s'allibera calor. Doncs això que sembla una ximpleria, és de vital importància en els processos atmosfèrics i el seu coneixement un deure per a tot bon meteoròleg. Us deixem un magnífic document que ens explica amb extraordinària senzillesa els processos de l'aigua i la seva importància.



Extraordinari documental de la BBC que fa un magnífic viatge per explicar aquests processos de l'aigua.



Día 21
Sabies que...
"L'escala de Linke permet estimar, per comparació, quina és la tonalitat que presenta el cel serè. Està formada per 9 tonalitats normalitzades que van des del blanc fins al blau marí"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Encara que ens sembla que cada dia el cel té un mateix blau, aquest color, té innombrables tonalitats presents segons la posició del sol.


La desconeguda escala de Linke, de la qual hi ha molt poca informació a internet, els classifica en aquestes nou tonalitats. És molt difícil trobar una imatge del cel que mostri aquesta classificació, tot i que hem trobat aquesta que ho il · lustra prou bé.


Arxiu sonor en què José Miguel Viñas ens parla de les diferents escales meteorològiques, entre les qual es nomena la de Linke

Día 20
Sabies que...

"Quan un avió depassa els 1.200 km/h, supera la barrera del so, la qual cosa es coneix com Mach 1. El soroll ensordidor que té lloc, és el resultat d'una ona de xoc, al solapar-se en la part davantera de l'avió els fronts d'ona del soroll provocat per la pròpia aeronau"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  



Clicant sobre el gràfic explicatiu podreu visitar el blog "parlem de..." que dóna interessant informació sobre aquest curiós fenomen. Una de les coses que comenta:

L'explosió sònica (també anomenada així) arriba als 200 decibels, més que el so d'un motor a reacció al costat de la teva orella. Però amic, què li ocorre al pilot quan travessa la barrera del so?. Doncs que no sent res, no sent ni el soroll del seu motor, ja que el soroll que fa el motor ja ho ha deixat enrere abans d'escoltar-ho.



Cliqueu sobre la foto per a veure un vídeo d'avions trencant la barrera del so


Explicació de l'imatge

Día 19
Sabías que...

"Las tonalidades que adoptan las auroras polares dependen del tipo de moléculas interceptadas por el flujo solar de partículas. El nitrógeno - gas atmosférico abundante - da lugar a resplandores en tonos rojizos, rosados y púrpuras. El oxígeno es el responsable del color verde"

Autor de la curiosidad meteorológica: José Miguel Viñas
Fuente: AEMET

Para empezar, la explicación más divertida que he encontrado sobre como se forma una aurora y el tema de los colores.

 

Aurora polar (o aurora polaris) es un fenómeno en forma de brillo o luminiscencia que se presenta en el cielo nocturno, generalmente en zonas polares, aunque puede aparecer en otras zonas del mundo durante breves períodos. En el hemisferio sur es conocida como aurora austral, y en el hemisferio norte como aurora boreal, cuyo nombre proviene de Aurora, la diosa romana del amanecer, y de la palabra griega Bóreas, que significa norte. En Europa comúnmente aparece en el horizonte con un tono rojizo, como si el sol emergiera de una dirección inusual.

Los mejores momentos para observarla son entre septiembre y marzo en el hemisferio norte (aurora boreal), y entre marzo y septiembre en el hemisferio sur (aurora austral).

Lejos de los montajes que se hacen en cámara rápida, Luis Quevedo, nos muestra una Aurora Boreal  tal y como se ve realmente.



Para los que no sean de Ciencia y quieran visualizar que se siente cuando ves una aurora boreal, hemos encontrado en internet a  Clara Lorca que nos explica de una forma divertidísima su experiencia.



Clica sobre la foto para ver más espectaculares imágenes de auroras


EXCLUSIVA
Hace unos años pudimos publicar en exclusiva una fotos que nos envió nuestro amigo y colaborador, David Fluxà, del fotógrafo Pau Agraz. He aqui las preciosas imágenes que podéis clicar para verlas en grande.









Más de hora y media de espectaculares imágenes de auroras boreales con música relajante




Día 18
Sabies que...


"Cada any es formen en cada tronc d'arbre un parell d'anells, un més fosc i estret, de fusta més densa, corresponent a l'hivern (en haver-hi menys llum es redueix l'activitat fotosintètica i es frena el creixement), i un altre una mica més ample i de color clar"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  




Clicar sobre la foto per anar a una interessant explicació


Amb un arbre tallat és molt fàcil, com hem vist, comptar els anys del mateix però ¿Què passa si vull saber el mateix amb un arbre viu sense tallar-lo?

Utilitzarem l'anomenada barrina Presster, un instrument que s'utilitza per obtenir mostres de fusta en arbres vius i estudiar la seva evolució i desenvolupament. Les seves aplicacions són; la Dendrocronologia (edat de l'arbre), estudis de plagues en l'arbre, clima de la zona, inventaris forestals, etc. També s'utilitza per a control de fusta manufacturada en edificació, arqueologia, nàutica, infraestructures (esteses telefòniques i altres), per a control de la densitat i qualitat de la fusta, fusta en descomposició etc.




Día 17
Sabies que...

"L'efecte foehn influeix de manera important en l'estat anímic de les persones i està relacionat amb certes patologies i transtorns de la salut, com els mals de cap, les nàusees, l'insomni o els estats depressius"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas


Alguns estudis afirmen que, quan bufa aquest vent, augmenta l'índex de suïcidis, assassinats i accidents de trànsit.

Qué és l'efecte foehn
?

Explicació més senzilla oposada en internet:
z
L'efecte Foehn (o Föhn) es produeix, en pràcticament totes les zones muntanyenques, quan una massa d'aire temperat i humit és forçada a ascendir per sobrepassar sistemes muntanyencs. Consisteix bàsicament en la condensació de la humitat en el vessant de sobrevent i en el corresponent escalfament en sotavent.

La nostra explicació:

L'aire temperat i humit es troba amb un obstacle que és la muntanya, per la qual cosa no té més remei que pujar per arribar a l'altre costat. En pujar, la temperatura baixa i els núvols que es formen poden donar pluges. Una vegada a dalt el vent cau bruscament pel pendent perdent la humitat i augmentant la seva temperatura. En ser aire sec es pot escalfar més ràpid, al que cal sumar-li al fregament produït en descendir amb tanta força (el vent es rescalfa) donant lloc a temperatures molt altes.
 


Aquí ho podeu veure amb tota claredat gràcies als núvols. Fixeu-vos com augmenta la velocitat quan cau per sotavent.





Documenrtació: Meteored     Wikipedia     Secundaria (pdf)     Anton Uriarte

Día 16
Sabies que...

"L'aire conté una quantitat extraordinària de partícules de pols, sals marines i pòl·lens, que actuen com a nuclis higroscòpics. De no existir aquest microcosmos, l'aire no se saturaria mai de vapor d'aigua, per la qual cosa no hi hauria núvols ni plouria"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

El vapor d'aigua és invisible, però al ajuntar-se amb partícules de pols o altres nuclis higroscòpics, es fa visible davant nostre. Anem a veure dos curiosos experiments. En el primer la sal actuarà de nucli higroscòpic. En el segon fabricarem un núvol ...






Día 15
Sabies que...
"El clima de les Canàries està condicionat per 4 factors clau com són el règim gairebé permanent de vents alisis, la presència d'un corrent marí fred, un excepcional relleu i la proximitat al continent africà"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET


El "Sabies que ..." d'avui ens convida a comprovar aquest magnífic relleu i aquest magnífic cel de les Illes Canàries. Hem trobat un resum en alta definició que visualitza 3 dels 4 factors enumerats a la cita. Només ens quedaria la seva proximitat al continent africà. Gaudiu de les imatges i deixar-vos portar de la mà dels vents alísis i de les blavoses aigües de l'Oceà Atlàntic ...





Día 14
Sabies que...
"La tendència baromètrica és una bona eina de predicció a curt termini. Les baixades brusques de pressió vénen gairebé sempre acompanyades d'un canvi important de les condicions meteorològiques. Tenen lloc en apropar una borrasca o en els moments previs a la tempesta"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET


Aquest és el nostre baròmetre aneroide en plena caiguda brusca de la pressió atmosfèrica. L'agulla daurada ens marca on era l'agulla negra feia tan sols uns minuts. Aquesta agulla daurada la podem moure i superposar-la amb la negra per a visualitzar les variacions de la pressió atmosfèrica.



Així funciona aquest instrument meteorològic:



Aquesta és una magnífica explicació de la pressió atmosfèrica tenint en compte l'altre tipus de baròmetre, el de mercuri, inventat per Torricelli. No te la perdis (per cert, està en gallec però s'entén força bé)



Día 13
Sabíes que...
"Les tonalitats vermelles i ataronjades dels capvespres són degudes al major recorregut atmosfèric dels raigs de sol. Aquests intercepten més partícules en suspensió - presents en elevades concentracions al costat de la superfície terrestre -, i canvia la dispersió de la llum"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET


Aquí podeu veure una curiosa explicació sobre aquest tema:



Com sempre, amb un experiment casolà, podem entendre-ho millor:




Día 12
Sabies que...

"De mitjana, té lloc a l'any entre 16 i 17 milions de tempestes a tot el món, d'on es dedueix que cada dia tenim unes 44.000, generadores de 8.600.000 descarregues núvol-terra. Cada segon cauen 100 llamps sobre la superfície terrestre"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET


Aquí podeu veure amb una càmera d'alta velocitat un llamp de núvol a núvol ... i dic un, perquè la resta de parpellejants llamps, són totes les proves invisibles a l'ull humà abans que es produeixi la descàrrega elèctrica que si veiem. I tot aquest procés de guspires passa 100 vegades en la nostra Terra a cada segon ... Bàrbar!




Día 11
Sabies que...
"L'anomenada "cinta transportadora oceànica" és el conjunt de corrents marins - superficials i profundes - encarregat de distribuir la calor per tot el planeta. Aquesta cinta triga centenars d'anys a completar una volta al voltant de la Terra"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET


El nom metafòric de "cinta transportadora oceànica" és anomenada tècnicament per l'Oceanografia física com corrent termohalina (CTH). L'adjectiu termohalí deriva de la paraula termo-que fa referència a la temperatura i la paraula-halino que fa referència al contingut de sal, factors que junts determinen la densitat de l'aigua de mar. Aquí tenim un gràfic que ens mostra com aquests corrents, d'una manera gairebé màgica, viatgen al voltant del nostre Planeta i són part fonamental de la majoria dels fenòmens atmosfèrics que coneixem.


Però com ja sabeu, sempre busquem una explicació més senzilla per poder entendre aquest meravellós fenomen natural. La pregunta d'on comença aquesta circulació ens la dóna el següent vídeo.


I perquè ens passem una estona hipnotitzats, poseu el següent vídeo en HD i a pantalla completa. Es tracta d'un sistema de visualització de la NASA que ens permet simular les corrents oceàniques reals. Els colors ens descobreixen les diferents temperatures de la superfície dels mars i oceans. Els blaus fred i els vermellosos, càlids.



Día 10
Sabies que...
"A l'inventari de "pluges forteanas", trobem una de monedes antigues (rupies, maravedís i piastres) ocorreguda durant una tarda d'estiu de 1969 en un hostal dels Alps Alemanys. Al dia següent van tornar a ploure monedes en aquest mateix lloc"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquestes són les monedes que van ploure
Rupia Maravedí Piastra

Què és això de pluges forteanas?

Deuen el seu nom a Charles Fort (6 d'agost de 1874 - 3 maig 1932) que va ser un investigador nord-americà, conegut per dedicar a l'estudi de fets no solucionats per la ciència de la seva època.

 
El llibre dels condemnats, la seva obra més coneguda, és una col · lecció de fets menyspreats per la ciència ortodoxa. Va recopilar i va publicar un catàleg amb 25.000 entrades (retalls de premsa de l'època i testimonis) de fenòmens inexplicables fins llavors, que anava classificant en 1.300 caixes de sabates, com són pluges de granotes, precipitació de grans trossos de gel, fang, carn i sofre, neu negra; boles de foc; estels capritxosos, desaparicions misterioses, meteorits amb inscripcions estranyes; rodes lluminoses en el mar; llunes blaves, sols verds; aiguats de sang. Fort, com els científics que criticava, reivindicava la supremacia dels "fets".

Escolta la seva curiosa història:




Día 9
Sabies que...
"Preguntat en una entrevista Antonio Naya per la diferència entre plugim i ruixat, el genial i irrepetible meteoròleg va contestar que el plugim a l'arribar a terra fa xip, xip, xip, i el xàfec fa xop, xop, xop."

Autor de la curiosiat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET



El 2 febrer 2008 moria a Madrid Antonio Naya, un meteoròleg apassionat i apassionant que va desenvolupar una gran tasca divulgadora. Escolta un homenatge realitzat a Ràdio Nacional d'Espanya pel nostre amic José Miguel Viñas, autor de les curiositats meterològiques d'aquesta secció, a Antonio Naya .

Clica Aquí.

A partir del minut 2:15

Día 8
Sabies que...

"En els seus espais del temps, Mariano Medina solia oferir les dades meteorològiques dels vaixells J i K, situats respectivament, a les zones marítimes de Gran Sol i Finisterre. El vaixell K estava situat a 45ºN i 16ºW i navegava sota pavelló britànic, francès i holandès"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Clica sobre la imatge de la imatge per conèixer més d'aquest gran meteoròleg espanyol.


Dos dels primers tipus de vaixells guardacostes utilitzats per a missions d'observació del temps a principis de 1940 propera a les costes americanes



Més informació a Meteored

Día 7
Sabies que...
"Els pintors del Renaixement barrejaven la pols de lapislàtzuli, amb oli, i obtenien un pigment de primeríssima qualitat amb què pintaven el color blau del cel dels seus quadres. La substància era coneguda també per "or blau", donada la seva escassetat i elevat cost"

Autor de la curiosiat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET

Aquests són exemples de quadres pintats amb "or blau"

"Virgen de la Granada" (Fra Angelico, 1426)    El quadre "Santa Anna amb la Verge i el Nen" de Leonardo da Vinci
Hermanos Limburg, 1410 Alberto Durero           Cavaliere d'Arpino (1594-95) Giuseppe Cesari

La pols del mineral, l'atzurita o lazulita, proporcionava un pigment blau, molt prestigiós entre els grans pintors del Renaixement per la seva durabilitat. Leonardo da Vinci, Alberto Durero i Fra Angèlic es van referir a la pols de lapislàtzuli com «or blau» i, en l'època, el seu preu igualava al de l'or.

Pràcticament tot el lapislàtzuli utilitzat en l'antiguitat a Euràsia s'obtenia de pedreres situades a les muntanyes de l'Afganistan, les quals encara són explotades amb procediments molt similars als utilitzats fa milers d'anys. A Amèrica, els inques i altres cultures precolombines van explotar fa 2000 anys jaciments a Xile, a la zona d'Ovalle, utilitzant-lo en màscares i ornamentació. En l'actualitat se segueix emprant en joieria, havent-se popularitzat per la introducció en el mercat del lapislàtzuli nord-americà.

En el següent vídeo tenim una senzilla explicació del aquesta pedra preciosa tan valuosa. L'explicació està al principi del vídeo, després ens parla de la tècnica en què s'utilitza aquesta pedra per afegir valor als objectes i superfícies més preuades.

 


Día 6
Sabies que...

"A conseqüència de la rotació terrestre, sobre qualsevol objecte en moviment - incloses les molècules d'aire - apareix la força desviadora de Coriolis. És la principal responsable del sentit de gir que adopta l'aire entorn d'una borrasca o l'aigua en un desguàs"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Una molt bona explicació de la força de Coriolis...amb experiment inclòs



A l'Equador la força de coriolis es nul·laa mentres que augmenta als pols



Día 5
Sabies que...
"Les primeres observacions meteorològiques sistemàtiques del vent, la neu o la pluja, van ser portades a terme pels xinesos cap a l'any 1300 aC El caràcter suposadament sobrenatural dels fenòmens atmosfèrics quedava rellevat a un segon pla"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET



Gran Muralla xinesa

Les primeres observacions meteorològiques registrades corresponen a dades de precipitació i van ser realitzades pels xinesos a partir del segle XIII. A Espanya es comencen a registrar observacions en 1737. No obstant això, caldrà esperar fins al desenvolupament de les comunicacions perquè les observacions realitzades en diferents llocs puguin concentrar-se en el lloc on el meteoròleg pugui analitzar-les en conjunt, i així realitzar el diagnòstic de l'estat de l'atmosfera. Per tant, no va ser fins a la invenció del telègraf, el 1840, quan comencen a desenvolupar-se els serveis meteorològics tal com els entenem actualment. Font d'informació: Canarias Innova

Curiositat


Riu Groc

Fa més de 3000 anys els xinesos, assentats al llarg de les fèrtils marges del riu Groc, eren capaços de vaticinar l'arribada de les estacions mitjançant les estrelles. Cap al segle III a. de C. havien establert un calendari agrícola o cicle meteorològic basat en els esdeveniments fenològics i meteorològics, dividint l'any en 24 "festivitats". Font d'informació: Tu Tiempo
 
Dia 4
Sabies que...

"En un tapís d'una sèrie de deu que va encarregar l'emperador Carlos V per commemorar la conquesta de Tunísia, apareix representat un petit tornado. El tapís va ser realitzat entre 1549 i 1551 per l'artista flamenc Willem de Pannemaker"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Clica per ampliar la imatge
Imatge: List of figures

El tornado

Imatge: List of figures

També podem veure una forta pluja a la esquerra i en una altra part del tapís una tempesta de sorra i més pluja
 a la dreta.

 
Imatges: List of figures

Día 3
Sabies que...
"Els pols geogràfics no coincideixen amb els magnètics, estant en l'actualitat invertida la polaritat magnètica terrestre respecte a la geogràfica. El Pol Sud Magnètic està situat a uns 1.800 km del pol Nord geogràfic, prop de l'illa dBatthurst, a l'Àrtic canadenc"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET

Aquí podeu veure el moviment del Pol magnètic a través dels anys en ambdós hemisferis:

 
Aquí teniu un espectacular documental de gairebé 1 hora de durada que ens parla sobre aquest tema i del qual podem aprendre moltes curiositats i coneixements.




Si vols tenir dades en temps real de la xarxa mundial d'Observatoris i monitoratge del camp magnètic de la Terra, clica aquí

Día 2
Sabies que...

"El gos, com a guardià i protector, és un animal molt estimat per la nostra civilització occidental; no obstant això, en altres cultures ha corregut pitjor sort, sent vist com a portador de desgràcies. Això explica el sentit pejoratiu de l'expressió "temps de gossos"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas

Font: AEMET  

Aquest gos es diu Muldoon i espera al seu amo enmig d'una intensa nevada...

Foto: La Prensa.com
Clica sobre la foto i veuràs una altra forma per no passar un fred de gossos

Día 1 
Sabies que...

"En 1677 es va aprovar una llei a Anglatterra que condemnava als "fabricants de pluja" i als "profetes del temps"; tota una legió de peculiars personatges que, igual que els tiradors de cartes o els astròlogs, es guanyaven la vida amb aquestes coses. La llei no es va derogar fins a 1959"

Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas
Font: AEMET
 



Curiositat:
Abans de la introducció del mapa del temps, el baròmetre era l'instrument decisiu en el pronòstic del temps. El primer pronòstic del que hi ha documents basats en el comportament del baròmetre, el va realitzar Otto von Guericke, de Magdeburg (Prússia), en 1660, que va predir una gran tempesta a causa d'una caiguda de pressió ràpida i intensa en el seu baròmetre, dues hores abans del fenomen.