 |
 |
 |
 |
 |
|||
  |
 
|
 |
| Aquesta
obra està sota una llicència Creative Common |
|
Estació Meteorològica de Tiana - La Conreria  |
 
|
Sígueix-nos
a:  |
 |
|
Día 30
Sabies que... "Als
vents alisis se'ls coneix internacionalment com trade winds, que
traduiríem com els "vents del comerç". Gràcies a ells, va poder
establir-se una intensa activitat comercial marítima entre Europa i
Amèrica a partir del segle XVI"
Clica sobre la imatge per veure els vents alisis actuals a l'Atlàntic  Els vents alisis
són un dels
vents més importants del nostre planeta i deu la seva existència a la
calor equatorial i el gir de la terra. Són essencials per a la
navegació d'altura i permeten creuar l'Atlàntic i el Pacífic a vela,
bufant tant al mar com a la terra.
Veiem-ne una curtmetratge molt curiós que hem trobat i que es diu precísamente "trade winds" Els Alisis són vents regulars i moderats que bufen sobre la meitat del globus a una velocitat mitjana d'uns 20 Km / h. Són càlids i secs en origen però al travessar les extensions oceàniques es carreguen d'humitat i es refreden. Els vents Alisis circulen en l'hemisferi Nord en direcció predominant des del nord-est i Sud-Est al hemisferis Sud. Són bastant constant a l'estiu i més irregulars a l'hivern, quan es veuen afectats per altres factors meteorològics. I ara una
explicació d'aquests peculiars vents
|
|
Día 29
Sabies que... "El
concepte de "front" li ho devem al meteoròleg noruec Vilhem Bjerknes,
qui va utilitzar aquest nom en clara al · lusió a un front militar. El
front nuvolós separa dues masses d'aire de diferent naturalesa, el
bèl · lic marca el límit entre els exèrcits enemics"
  Vilhelm Friman
Koren Bjerknes (14 de
març 1862 - 9 abril 1951) va ser un físic i meteoròleg noruec, que va
desenvolupar bona part de les modernes tècniques de predicció
meteorològica. Per això és important conèixer-lo.
En 1895 va començar a treballar com a professor de mecànica aplicada i físico-matemàtiques a la Universitat d'Estocolm on ja va veure la relació fonamental entre dinàmica de fluids i termodinàmica, dos "paraulotes" de la física, imprescindibles en Meteorologia. La seva contribució fonamental van ser les equacions primitives que es fan servir en models climàtics. Aquest treball va inspirar a V. Walfrid Ekman i Carl-Gustav Arvid Rossby a aplicar-gran escala en els oceans i l'atmosfera per efectuar les prediccions meteorològiques actuals. Com a curiositat direm que hi ha un cràter lunar i un altre al planeta Mart batejats en el seu honor. Pel que fa als fronts, dir que és una pena fer recerques a internet i adonar-te que la informació més completa està en anglès.   Tot i això, hem trobat de la prestigiosa BBC aquest document que algú ha tingut la genial idea de subtitular al castellà. Vegem aquesta senzilla explicació: |
|
Día 28
Sabies que... "En
1954, el nivell dels embassaments va baixar fins al 14% de la seva
capacitat, la qual cosa va portar a Franco a impulsar la creació de
nous pantans i preses, les inauguracions de les quals es van convertir
en tot un clàssic de l'antic NO-DO. En 1955, la "pertinaça sequera"
tocava a la seva fi"
És important saber
que al llarg dels quaranta anys de règim franquista es van construir 539 preses, que van
arribar a produir 12 milions de quilowatts, a més de 63 centrals
termoelèctriques.
 Curiositat: Franco aviat va ser conegut entre els espanyols com "Paco, el granota" . Es devia el sobrenom al fet que anava saltant de pantà en pantà i ja passaven de diverses dotzenes els inaugurats des de la finalització de la guerra civil. Era la millor solució i, sobretot, la més barata, per produir energia elèctrica en una època en què la sequera predominava sobre les terres d'Espanya. Font: La
Voz de Galicia
Aquí podem veure una d'aquestes inauguracions |
|
Día 27
Sabies que... "Els
tornados més forts que es formen a EUA - de categoria EF5 en l'escala
de Jujita - són capaços de generar ratxes de vent de
fins a
500
km/h, capaços d'arrencar l'asfalt d'una carretera i de llançar a
bastants quilòmetres de distància cotxes, persones o animals"
La impressionant imatge no és un muntatge, es tracta de(un tornado possiblement F5 que desgraciadament va causar víctimes a un grup d'Escoltes l'11 de juny de 2008. A continuació podràs veure 3 vídeos més recents que corresponen a 3 tornats F5 presos des d'angles diferents. Va haver de ser difícil mantenir la càmera sense tremolar...  |
| Día 26 Sabies que... "El
lloc més plujós del món és la muntanya Waialeale, a Hawaii,
amb
una precipitació mitjana anual de 11.980 l/m2. Quantitats lleugerament
inferiors s'aconsegueixen en algunes zones del NE de l'Índia,
sotmeses al règim monsònic"
|
| Día 25 Sabies que... "El
monumental penell de la Giralda de Sevilla, conegut com
el giraldillo, pesa prop de 2000 quilos i té gairebé 7 metres
d'altura entre la figura i el pedestal. L'estàtua de bronze va ser
esculpida per Bartolomé Morel entre 1566 i 1568 i està
inspirada
en la deessa Minerva"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET La figura
representa el triomf de la fe. A Sevilla és coneguda popularment com
"la Geganta"
Si cliques sobre la foto la veuràs en gran tamany.  Foto portada vista en el blog "Andalucía es mi tierra" Foto a gran tamany vista en el blog "Triana Trinidad" Vídeo detallista de la Giralda de Sevilla |
| Día 24 Sabies que... "La
paraula clima té el seu origen en el terme grec klima, que significa
inclinació o pendent. En l'Antiga Grècia, el clima era un concepte tant
astronòmic com geogràfic, que feia referència a la inclinació de
l'horitzó local respecte a l'eix de rotació terrestre"
Recordeu
que per poder parlar del clima d'un lloc, cal tenir un conjunt de dades
meteorològiques recollides d'aquest lloc al llarg d'almenys 30 anys.
Per tant, clima correspon a valors mitjans de temperatura, humitat,
pluviometria, pressió atmosfèrica, etc. en un llarg període de temps.
El que passa avui o en els propers dies (fa o farà sol, està ennuvolat
o s'ennuvolarà, demà plourà, etc.) Això és el temps atmosfèric.
|
| Día 23 Sabies que... "El
gel pur és un mitjà transparent a la radiació solar, igual que un
cristall. En congelar-se l'aigua, queden sovint bombolles d'aire
atrapades en el seu interior, la qual cosa provoca múltiples
reflexions internes de la llum, tornant-se el gel blanquinós"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET  
I parlant de gel
anem a veure un curiós experiment. Instruccions per fer-ho.
1- Estar sempre
acompanyat d'un adult
2- Barrejar aigua i detergent 3- S'afegeix aigua calenta 4- Amb uns guants tèrmics de protecció posem el gel sec Nota: Es diu gel sec, o neu carbònica, a l'estat sòlid del diòxid de carboni. Rep aquest nom perquè, malgrat semblar-se al gel o a la neu pel seu aspecte i temperatura, quan se sublima (quan pansa de sòlid a gas sense passar per l'estat de líquid) no deixa residu d'humitat. Té una temperatura de sublimació de -78 °C. El punt de sublimació molt baix i el fet de no deixar residu líquid ho converteixen en un excel·lent refrigerant. 5- mitjançant el recipient que veiem en el vídeo podem fer les bombolles directament, però també es pot fer una única bombolla geganta . El gas del gel sec se sublima i realitza una pressió en les parets de la bombolla on queda tancat, suficientment dura com perquè puguem jugar a la pilota amb ella. El "fum que veiem" no és gas (que és invisible) es tracta de gran quantitat de microscòpiques gotes d'aigua molt freda, que pesen més que l'aire que les envolta, per la qual cosa cauen. Com reflecteixen tot l'espectre de colors de la llum, es veu de color blanc, tal com succeeix en un núvol. |
| Día 22 Sabies que... "La
paraula foehn és una castellanització del terme alemany föhn. Aquest
vocable té al mateix temps origen en el nom en llatí Favonius, amb el
qual els antics romans identificaven al déu-vent de l'Oest; un vent
temperat que en incidir contra les muntanyes fonia la neu"
|
| Día 21 Sabies que... "Buscant
en els arxius eclisiàstics les anomenades rogacions pro-pluja, es pot
arribar a conèixer, amb bastant precisió, en quin moment de la història
i amb que grau de severitat han tingut lloc les diferents sequeres"
Autor de la curiosidad meteorológica: José Miguel Viñas Fuente: AEMET Rogativa de Cabezón
Hem trobat una valuosa informació sobre aquest tema en el
diari Público.
Aquí la teniu:San Isidro Labrador, obrero pobre del campo, tú, que estás cerca de Dios, tú, que ties poder de santo: ¡ay, danos lluvia fecunda pa fertilizar los campos! Rogatives i cants per demanar aigua Això és una de les estrofes de rogacions del Catàleg Folklòric de la Província de Valladolid extret de l'interessantíssim article sobre el tema de la RAM (Revista del Aficionado a la Meteorología). Les Rogacions són oracions públiques fetes a Déu per aconseguir remei en una greu necessitat, en aquest cas que plogués.  El Patriarca de Constantinoble i l'Emperador Teodosio el Jove Processó de Rogacions. Segle V. Un equip d'investigadors espanyols va publicar en 2009 un estudi en la revista Global and Planetary Change en el qual tracten de definir com va ser el clima a Espanya entre 1506 i 1900. Els científics han utilitzat documents de la Catedral de Toledo i dels Arxius Municipals de la ciutat. Han arribat a la conclusió que en aquest període es van multiplicar les rogacions, les oracions que demanaven pel remei a una greu necessitat, i que en repetides ocasions han estat relacionades amb la meteorologia.  "Aquest tipus de cerimònies tenien un cost econòmic elevat, de manera que només se celebraven en moments realment difícils", explica Juan I. Santisteban, un dels autors de l'estudi i investigador de la Universitat Complutense de Madrid. Així, en aquest temps apareixen les rogacions pro pluvia, les que demanaven l'arribada de pluges; les rogacions pro serenitate, que són les que sol·licitaven la calma després d'un període regirat i, finalment, també es realitzaven les misses d'agraïment, quan se celebrava el final del fenomen meteorològic que va motivar la rogació. Dins de les rogacions hi havia diversos nivells d'intensitat: des de la celebració d'una senzilla missa, fins a treure el sant de l'església, realitzar una processó o bé portar la imatge fora dels límits de la ciutat. Fins i tot, a Barcelona, assenyala Santisteban, "es tirava a la figura a l'aigua des del port, un costum que es va prohibir al cap dels anys, ja que les figures resultaven molt danyades".  Estampa del segle XVI representant una rogativa pro pluvia. Publicat a la Revista ANDALUSIA A LA HISTÒRIA, 44, 2014. 
En els 396 anys que abasta l'estudi, els científics han constatat la realització de 341 rogacions pro pluvia, 36 pro serenitate i 94 misses d'agraïment. Fins a la prestigiosa revista Investigació i Ciència en el seu número 424 corresponent a Gener de 2012 ha publicat un article sobre aquest tipus d'estudis. Els de el Blog "Pisando Charcos" ens resumeixen clarament l'agraïment de la ciència a les persones que sense saber-ho han fet possible la millora dels coneixements científics directament relacionats amb la nostra economia i benestar. La meticulosa burocràcia eclesiàstica, en recollir rigorosament les peticions desesperades dels feligresos, ha permès l'estudi de documents en els quals apareixen les dates de les col·lectes, les exposicions de relíquies o sortides al santuari del sant corresponent a demanar-li pluja o sol, segons es decantés l'assumpte amb el temps. Amb aquestes dates anotades en els meticulosos registres parroquials ha estat possible establir els períodes de pluges i sequeres a la zona amb certa precisió.. Treure sants i fer col·lectes no eren, per descomptat, comportaments molt científics, però aquells rectors, gràcies a la nostra segona mania —guardar dades—, estaven contribuint sense saber-ho a possibilitar l'estudi científic de l'alternança de pluges i sequeres durant segles. Pot ser que les rogacions no funcionessin per frenar pluges i sequeres, però ens serveixen avui per saber què esperar del temps i els seus cicles, amb lo qual, els beneficiats d'aquelles sortides de sant i col·lectes, són els agricultors d'avui, entre uns altres, que posseeixen un millor coneixement climatològic. |
| Día 20 Sabies que... "La
tristament famosa "galerna del Dissabte de Glòria", ocorreguda el 20
d'abril de 1878, es manté encara viva en el record de moltes famílies
marineres del Cantàbric. Van morir ofegats 322 pescadors; 190 bascos i
132 càntabres"
"Hi ha una paraula seriosa, amb regust de sal i de llàgrimes, un galicisme profund i temible, sonor i lúgubre, que va sempre enllaçat a les gents pescadores del Cantàbric: la galerna ...” ( Rafael González Echegaray)  Jesús i dins!, Quadre de Fernando Pérez de Camí (1859-1901), pintor càntabre costumista, del cercle de Pereda. Jesús i dins! era la frase-pregària que acompassava els rems dels pescadors santanderins en l'instant mateix de passar "la barra" amb temporal, per abocar al Port. En tot just tres quarts d'hora els vents huracanats es van cobrar la vida de tots aquests mariners. Pel nombre de morts ja suposem que es tracta d'un fenomen natural molt perillós ... però per què? ... ¿Es pot predir? Què és una galerna? Una galerna és un temporal sobtat i violent amb fortes ràfegues de vent de l'oest al nord-oest que sol assotar el mar Cantàbric i el Golf de Biscaia, i les seves costes, en general a la primavera i la tardor. El seu nom procedeix del francès galerne i aquest del bretó gwalarn, paraula que designa aquest vent del nord-oest. Com podem saber que arriba una galerna? Apareixen en dies calorosos i plàcids en els quals l'arribada d'un front fred ve acompanyat d'un canvi brusc en la direcció i intensitat del vent, que pot arribar a superar els 100 km / h. El cel s'enfosqueix i es produeix un fort descens de temperatura, de fins a 12 ° C a 20 minuts, un descens ràpid de la pressió atmosfèrica i un augment de la humitat que frega el 100%. La mar pot arribar a ser de desfeta a mar molt alta i a tot això s'afegeixen unes curtes però intenses pluges. Tant en terra com en mar hem de desconfiar de les calmes rares. Les galernes comencen amb un mar i un ambient rarament tranquil. Heus aquí una imatge del moment previ a una galerna ... el mar com un mirall:  Sembla mentida que d'aquesta mar es
pugui passar a aquesta en tan sols uns minuts:
 Per això hem d'estar sempre molt atents a aquests canvis que ens avisen dels riscs per a la nostra vida. L'any
1.912 va tornar a succeir, va ser durant la nit del 12 al 13 d'agost,
per això se la coneix com la galerna de "la nit de Sta Clara". es va
produir altra catàstrofe deguda a una poderosa galerna. Heus aquí un
documental que bé pot il · lustrar el que va passar. En ell podrem a
més aprendre moltes coses de com es vivia en aquella època i la
importància d'aquests herois que es jugaven cada dia la vida per portar
menjar a les seves famílies.
|
| Día 19 Sabies que... "Entre
el 50 i el 60% de la població és meteosensible, i per tant
vulnerable als canvis de temperatura, pressió i humitat atmosfèrica.
Sota determinades condicions meteorològiques, augmenta el nombre
d'ingressos en les urgències hospitalàries"
Artícle
extret de la Revista
Pronto.
Els
efectes del clima a la nostra salut.
   Els canvis bruscs de temperatura poden alterar el nostre organisme fins al punt de provocar dolències com a maldecaps, trastorns respiratoris, depressió i, fins i tot, problemes cardiovasculars. Protegir-se de les inclemències del temps i passar més temps en contacte amb la naturalesa són algunes de les mesures que poden ajudar-nos a pal·liar aquestes molèsties. Determinades condicions atmosfèriques -fred, vent, calor, humitat, escassa llum solar...- produeixen, en persones sensibles, una sèrie de símptomes que poden afectar negativament la seva qualitat de vida. És el que es denomina meteosensibilidad, un trastorn que afecta especialment a dones i a les persones que tenen trastorns com a al·lèrgies, cefalees, asma, etc. Tardor i hivern   Són les estacions més conflictives en el que a meteosensibilitat es refereix. Els dies grisos, plujosos o amb boira són els més temuts per les persones sensibles. Ions Positius:  Alguns dies, com en els moments previs a una tempesta, quan hi ha un elevat nivell d'humitat en l'ambient o quan bufen determinats tipus de vent, té lloc en l'atmosfera la concentració d'un tipus d'àtoms (ions positius) que estan darrere de la majoria de trastorns relacionats amb el clima. Són els responsables de cefalees, trastorns de circulació, dolors articulars, etc. i depressió, cansament, irritabilitat, insomni, etc. Pluja i ones electromagnètiques:   Quan hi ha baixes pressions provocades per pluges freqüents i tempestes, les persones sensibles poden sofrir insomni, maldecaps, problemes circulatoris, cansament i tendència a la depressió. En aquest cas, les culpables són les ones electromagnètiques. El vent i l'Efecte FOEHN:  Aquest vent, pot causar maldecaps, depressió, problemes de circulació i cardiovasculars, irritabilitat, etc. Alguns estudis afirmen que, quan bufa aquest vent, augmenta l'índex de suïcidis, assassinats i accidents de trànsit. Menys hores de sol:   Els dies grisos i ennuvolats augmenten la producció d'una hormona anomenada melatonina. Un excés d'aquesta hormona pot produir depressió, somnolència i tristesa. Així que cal intentar alegrar-se i a conviure més amb la naturalesa per adaptar-nos millor als seus esternuts i aprendre a utilitzar els símptomes que produeix en el nostre cos com a sistema de predicció del temps, encara que no sempre s'encerti. També pots veure un interessant article del Dr. Javier López del Val, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital Clínic Universitari de Saragossa que ens parla d'aquest tema i del "barrunto"...clica aquí. |
|
Día 18
Sabies que... "Quan
les orenetes i els falciots volen baix, ens adverteixen de l'arribada
de la pluja. Els insectes dels quals s'alimenten es veuen obligats a
voletejar més prop del terra, en augmentar el pes de les seves ales com
a conseqüència de la formació de gotetes d'aigua sobre elles"
|
|
Día 17
Sabies que... "Les
aurores polars, també anomenades "llums del Nord", són identificades
per
algunes velles cultures escandinaves amb les torxes enceses que porten
les ànimes dels morts en el seu passejar per la regió situada per sobre
de l'atmosfera"
No us perdeu aquest interessant vídeo que ens parla de les creences de vilatans. Les aurores boreals sempre han estat motiu d'admiració pels éssers humans. Així es veuen els llums del Nord en temps real ... Les llums del Nord des de sempre
han impressionat a l'ésser humà.
Per donar-li explicació tenim infinitat de curioses i misterioses històries... Els esquimals, el poble més privilegiat amb semblant espectacle, pensaven que es produïen quan els esperits dels morts en el cel dansaven i jugaven a les bitlles amb cranis de morsa. En general, als esquimals no els espantaven les aurores boreals. No obstant això, en algunes regions esquimals, la gent portava un ganivet per si de cas. Els
indis Amrimen Fox tenien por de les llums del nord perquè
creien que eren les ànimes dels enemics que havien matat. En
el folklore dels esquimals de l'est de Groenlàndia, les
aurores
boreals són les ànimes dels bebès nounats que han estat assassinats o
dels bebès que han nascut morts. Les llums del nord poden ser
anomenades “alugsukat”, que significa naixement secret.
Per
acabar aquest article anem a veure una altra aurora boreal en temps
real. A diferència de les anteriors, aquesta està filmada amb el teló
de fons de la mar i des d'un dron ...
|
| Día 16 Sabies que... "La
Terra retorna a l'espai aproximadament un 80% de la radiació solar
incident. L'albedo (capacitat per reflectir la llum rebuda) lunar tot
just arriba al 7%. Malgrat el brillant que ens sembla el
nostre satèl ·
lit natural, reflecteix menys del triple de llum que la Terra"
Així és l'albedo lunar, és a dir, la quantitat de llum que es reflecteix 
I
un clar exemple d'aquesta diferència entre el reflex de la llum
produïda per la Terra i la lluna el tenim en l'anomenada LLUM
CENDROSA ... Que no saps que és? ... Doncs t'asseguro que l'has vist
més d'una vegada. Em remeto a una explicació que m'ha semblat molt
interessant del bloc: "astroaficion.com":
Segur que alguna vegada t'has adonat que, quan la part il · luminada de la Lluna és molt petita (en els seus primers dies de fase creixent o els últims de minvant), es pot veure la silueta del nostre satèl.lit en la seva totalitat.  Sembla lògic pensar que, si la Lluna no emet llum (no té llum pròpia) sinó que només reflecteix la llum procedent del Sol, qualsevol zona que no estigui il · luminada pel Sol no s'hauria de veure, ja que es trobaria a les fosques. Llavors, per què algunes nits veiem la seva silueta dèbilment il · luminada? Aquesta llum que ens permet veure el cos de la Lluna es denomina "llum cendrosa" (pel color cendra) i és la llum que reflecteix la Terra. Amb aquest simple gràfic s'entén a la perfecció.  |
|
Día 15
Sabies que... "Charles
Fort (1874-1932), curiós personatge al que van sobrenomenar "el profeta
de l'inexplicable", es va dedicar durant més de 30 anys a recopilar de
forma gairebé obsessiva, notícies que feien referència a pluges
estranyes ocorregudes per tot el món"
 Va néixer
en Albany
Nova York. El llibre dels condemnats, la seva obra més coneguda
publicada en 1919, és una col·lecció de fets menyspreats per la ciència
ortodoxa. Va recopilar i va publicar un catàleg amb 25 mil entrades de
fenòmens inexplicables fins llavors, que anava classificant en caixes
de sabates (1300 caixes per ser exactes), com són pluges de granotes,
precipitació de grans trossos de gel, fang, carn i sofre; neu negra;
boles de foc; estels capritxosos; desaparicions misterioses, meteorits
amb inscripcions estranyes; rodes lluminoses en el mar; llunes blaves;
sols verds; xàfecs de sang. I tot això llegint sobretot els titulars
dels diaris. Fort, com els científics que criticava, reivindicava la
supremacia de “els fets”. Una de les seves
frases: "no rebutjeu el real, encara que sembli fantàstic"
Podríem considerar-ho el primer investigador de l'inexplicable. Es va enfrontar cara a cara amb els científics donant una explicació als fets reals des del seu punt de vista i no a l'acceptat pels més prestigiosos científics de l'època. Com ell mateix es deia era un desvergonyit. Les seves explicacions van poder ser errònies però la seva veritable llegat va ser la col·lecció en si mateixa. Abans de morir va escriure la seva pròpia esquela perquè es publiqués en el New York Times: "Ha mort Xerris Fort, l'enemic dels científics". Nosaltres ens permetem dissentir d'aquesta afirmació perquè el que para ell eren fets condemnats, després de 88 anys de la seva defunció, ara són objecte d'estudis seriosos i rigorosos. Un exemple: la precipitació de grans blocs de gel, en aquella època això era catalogat com a mentida...del cel no podien caure blocs de gel. Avui la ciència els va posar nom i són objecte d'estudi. Són els megacriometeors.  Gràcies a Charles
Fort tenim un registre històric de quan van succeir a la seva època.
Sense ell el segle XX no hagués estat el mateix. Aquí teniu un vídeo que parla d'aquesta extraordinària persona. |
| Día 14 Sabías que... "Grans
genis com Leonardo da Vinci, Isaac Newton o Albert Einstein no van
aconseguir explicar al cent per cent la qüestió del color blau del cel,
encara que gràcies a les seves aportacions i a les de molts altres
científics, es va llançar bastant llum a l'assumpte"
Autor de la curiosidad meteorológica: José Miguel Viñas Fuente: AEMET  Heus aquí l'explicació senzilla i comprensible a aquesta eterna pregunta Per què el cel és blau? Per a alumnes avançats no us perdeu aquesta espectacular explicació d'un d'aquests professors en perill d'extinció, vocacionals, amb grans coneixements i que saben explicar-los de forma totalment didàctica. Es tracta de Walter H.G. Lewin, Doctor en Física, astrofísic i ex-professor emèrit de física de l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Ha guanyat múltiples premis, i no és per menys. Gaudiu d'aquesta espectacular classe! |
|
Día 13
Sabies que... "L'expressió
"inclemències del temps" fa referència al caràcter que presenten de
vegades els fenòmens atmosfèrics. No tenen clemència amb nosaltres,
deixant-nos ben clar l'insignificants que som davant les forces
deslligades de la naturalesa"
|
| Día 12 Sabies que... "La major ratxa de
vent registrada al nostre planeta fins a 1996 es va mesurar el 12
d'abril de 1934 a l'Observatori
de Muntanya Washintong,
a l'Estat nord-americà de New Hampshire. Va arribar els 371,75 km/h"
Aquest rècord es va trencar el 10, també d'abril, de 1996 quan el cicló tropical Olivia va arribar els 408 km/h mesurats oficialment a Barrow Island, Austràlia.   Visible satellite image Image credit: Japan Meteorological Agency. Però ens ha temptat conèixer la història del lloc on es va registrar per primera vegada el rècord. Gaudim-ho tots els amants de la meteorologia extrema. Observatori de Muntanya Washintong Hace vientecillo por allí... La
revista de l'afeccionat va realitzar una magnífica entrevista als
responsables de l'Observatori. La temperatura més baixa registrada aquí
ha estat la bagatel·la de -44ºC, afegint a aquest registre el potent
vent que sempre fa a la zona.
 I a aquestes condicions meteorològiques extraordinàries com prenen les dades manuals? Ens explica en l'entrevista: Donades
les condicions extremes a la Muntanya Washington, pot resultar molt
difícil sortir fora a prendre mesures manuals (o “no instrumentals ").
Els observadors han d'acostumar-se al treball en aquestes dures
condicions, especialment amb forts vents. Una vegada que els vents
sostinguts aconsegueixen les 100 mph (45 metres per segon o
161
quilòmetres per hora) hem de tenir molta cura de no allunyar-nos molt
de l'edifici, ja que pot resultar molt difícil tornar.
 Quan les temperatures són molt baixes i els vents són molt intensos, hem de prendre la precaució de vestir-nos correctament. Ens posem diverses capes de material aïllant, incloent una jaqueta de drap gruixut, una jaqueta, i una jaqueta externa impermeable. Hem de també cerciorar-nos de cobrir tota la nostra pell, perquè la pell exposada a l'aire pot congelar-se en amb prou feines alguns minuts. Llegiu
tot l'article en la Revista
del Aficionado a la Meteorología (RAM)
Amb la passió a la Meteorologia i al fred que jo tinc, seria l'ésser humà més feliç del món treballant en aquestes condicions. El simple fet de prendre les dades es convertiria en una aventura i alhora em permetria contemplar la feresa dels elements, els cels més impressionants i la sortida i posta de sol amb tots els seus matisos naturals. Podeu veure els actuals rècords en la nostra secció clicant Aquí També podeu veure la webcam en directe d'aquest Observatori a la nostre secció Webcams |
| Día 11 Sabies que... "Les
gotes de pluja no tenen forma de llàgrima o de pera en caure. Són
perfectament esfèriques, i únicament quan es fan massa grans, la
fricció amb l'aire en la seva caiguda les deforma, aixafant
lleugerament la seva part inferior"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET La
següent imatge correspon
a una potent tempesta, no hi ha dubte. El llamp va caure realment a
prop de la nostra càmera, però el realment curiós va ser el captar una
de les gotes de pluja il·luminada pel mateix com si d'una llum
estrovoscòpica es tractés. Com es pot apreciar és esfèrica i
lleugerament aplatada..
 © eltiempodelosaficionados.com L'origen d'aquesta idea falsa es troba, en què quan observem una gota penjant d'algun objecte, indubtablement té forma de llàgrima. 
 Magnífiques imatges trobades a Enroque de Ciencia No us perdeu la magnífica galeria fotogràfica d'Alistair McClimont, clicant sobre l'espectacular imatge.  |
| Día 10 Sabies que... "L'erupció del volcà indonesi Tambora, ocorreguda l'10 d'abril de 1815, va transformar una muntanya de 4.000 metres d'altura en un con volcànic de 2.850 m. Més d'1.300 m. de muntanya es van volatilitzar, anant a parar tot aquest material a l'atmosfera" Així es veu en l'actualitat. Fes clic sobre la foto per veure-la a gran tamany.
 El cràter té 8 km de diàmetre i 5,4 km de profunditat, la qual cosa ho converteix en el cràter més profund del món.  El cràter té 8 km de diàmetre i 5,4 km de profunditat, la qual cosa ho converteix en el cràter més profund del món. Després
que una gran càmera de magma a l'interior de la muntanya fós emplenada
al llarg de diverses dècades, l'activitat volcànica va aconseguir el
seu punt màxim històric en l'erupció súper colossal del 10 d'Abril de
1815.
L'erupció es va catalogar de 7 en l'índex de explosivitat
volcànica, l'única erupció d'aquest tipus des de l'erupció del
Llac Taupo.
 Poca broma!
Els
núvols de cendres emeses per l'explosió es va expandir a més de 600 km
de distància de l'epicentre de l'erupció i el núvol generat en 24 hores
-segons es creu- va bastar perquè cobrís el sol per 2 dies complets. La
pluja de cendres va cobrir la zones properes del volcà en un àrea de
500.000 km² amb un espessor de 3 m de cendres i a França la capa de
cendres va ser d'1 cm.; la causa de l'arribada de les cendres a França
va ser que els vents circulaven cap a l'oest i anava a començar el
monsó. El soroll de l'explosió es va escoltar a més de 4.800 km de
distància del volcà. L'explosió va ser la major erupció volcànica
registrada en la història.L'erupció va afectar greument al clima del món, registrant-se descensos de temperatura, intenses tempestes de neu en llocs propers a l'equador i pluges torrencials en els pols. En l'ambient, els primers registres es van donar a Europa, principalment a Londres, on les albesi els vesprejars del sol s'observaven molt ataronjades, portant les tonalitats taronges, vermelles, porpres i fins i tot roses. Així, amb l'erupció de Tambora, va tenir lloc un any més tard, en 1816, un any sense estiu —The year without summer—. En efecte, aquest estiu boreal va ser fred i plujós als Estats Units i a Europa, amb conseqüències desastroses per a les collites i el començament de fams. Curiosament la gran majoria de morts en aquest succés natural va ser produït per la pèrdua de les collites i la gana. A França, el mes de juliol va presentar un dèficit de temperatura mitjana mensual de 3 °C a Châlons-sud-Marne i a París, mentre que la pluviositat va arribar a 2-3 vegades la mitjana mensual calculada sobre períodes llargs. No et perdis aquest didàctic documental sobre els volcans que fa esment al Tambora del què parlem avui:  |
| Día 9 Sabies que... "La
gent de la mar anomena "cues de gat" als cirrus, per ser
aquest
l'aspecte que presenten aquests núvols tan esfilagarsats, formades
íntegrament per cristalls de gel. La seva presència en els cels
anuncia, no poques vegades, canvi de temps amb pluges a la vista"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Vídeo a camera ràpida (time-lapse) |
| Día 8 Sabies que... "Als climatòlogs
els queden pocs dubtes sobre la influència que va exercir el clima en
la magnitud final que va aconseguir la pesta bubónica, més
coneguda com
a pesta negra, ocorreguda a Europa entre 1347 i 1352, i que va acabar
amb un terç de la població europea de llavors ençà"
La
Pesta Negra va ser anomenad així a causa de la seva manifestació física
i el seu efecte sobre la societat. El nombre total de morts atribuïts a
aquesta pandèmia
devastadora va ser de 75 milions de persones. La Pesta
Negra estava caracteritzada per una dolorosa inflor en els nòduls
limfàtics coneguda com bubos. Per això va ser generalment
considerada
com un brot de la pesta bubónica. Era causada per
l'organisme Yersinia
pestis, el
qual era transmès per puces de les rates negres.
 Les condicions pre-existents de guerra i fams van augmentar la propagació de la malaltia durant aquest temps. Els patrons d'agricultura i comerç van ser interromputs per la guerra, i condicions climàtiques adverses que van empitjorar el ja disminuït subministrament de grans com el blat, l'ordi, i la civada. Les poblacions ja afeblides per la malnutrició van ser més susceptibles a la malaltia. La pèrdua de treballadors, a causa de fams i malalties, va afectar negativament a l'economia el que va conduir a la pobresa i al crim. |
| Día 7 Sabies que... "Els llamps que impacten contra el terra són positius o negatius, en funció del signe de la càrrega elèctrica que s'acumuli en la part baixa del cumulonimbo. Els més freqüents són els negatius" Caiguda d'un llamp
a càmera super lenta
 Procés de formació de tempestes 
Aquí teniu el mapa de llamps del 7 de juny de 2011 que va facilitar el SMC. Les descàrregues negatives, com si anessin a les eleccions, guanyen per àmplia majoria. Els diferents colors no corresponen als colors dels llamps, ni a la seva intensitat, sinó a la franja horària en la qual es van captar. Curiositat:
Els llamps poden caure del núvol o pujar cap a ell. Per diferenciar-los a simple vista només hem de mirar les seves ramificacions...si estan orientades cap avall, el més habitual, el llamp cau. Si les ramificacions estan orientades cap amunt el llamp ascendeix des de la terra fins al núvol.   Segons
el signe de la seva càrrega elèctrica podran ser en tots dos casos
llamps negatius o positius. Els negatius i com ja hem dit, més
habituals, es produeixen quan hi ha una diferència important
(diferència de potencial per als científics) del nombres de càrregues
negatives enfront de les positives entre la terra i els núvols. El
llamp positiu, més perillós, té com a novetat enfront dels negatius que
es produeix entre la terra i la part alta del núvol, per la qual cosa
el camí a recórrer és molt més important i l'energia necessària és molt
major. Vegem uns dibuixets:
Els llamps que cauen (descendents) 
 Els llamps que pugen cap al núvol (ascendents) 
 I
per acabar dir que també existeixen altres classes de llamps, com per
exemple els que ocorren totalment dins d'un núvol que es
coneixen
com intra-núvols (el més comú dels llamps en núvols i el més
comú
de totes les formes de llamps), els que es donen entre núvols
diferents, es coneix com a llamps internúvols i aquells que
ocorren entre un núvol i l'aire circumdant són anomenats llamps
núvol-aire
Fuentes: Universidad
San carlos de Guatemala (pdf) - Que
caigan rayos - Scitec . |
| Día 6 Sabies que... "Els exteriors de la pel·lícula de Mel Gibson Braveheart es van rodar a Irlanda, ja que el famós director buscava pluja, però no tanta com la qual va caure durant els sis mesos de rodatge. Aquesta circumstància va donar com resultat unes batalles memorables entre anglesos i escocesos" Trailer de la pel · lícula on es pot comprovar diferents estats del cel Una mica de música ens mostrarà el cel d'Irlanda Un passeig pels seus verds paisatges Braveheart no deixa de ser una pel·lícula basada en un heroi de veritat. Per als que vulgueu aprofundir en la vida real de William Wallace que escenifica Mel Gibson en la seva pel·lícula, aquí teniu més informació. El primer vídeo és un resum explicat en pràcticament 1 quart d'hora i el segon és un documental complet i detallat de poc meny de 3 quarts d'hora.   |
| Día 5 Sabies que... "En
l'antiga Grècia, el vent de l'Oest era Céfiro, un vent suau i afable
anomenat per Homer en l'Odissea "vent favorable". Aquest déu-vent
s'associava a la primavera, per aquest motiu aparegui representat amb
un gran mantell ple de flors que va escampant"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET Botticelli
ens transporta a un entorn màgic per plasmar un dels mes famosos mites
clàssics "El Naixement de Venus", del qual tant s'ha escrit, novel ·
lat i poetitzat. Val la pena que sapiguem més sobre aquesta obra mestra
de Botticelli.
 Venus apareix al
centre de la composició sobre una enorme
petxina; els seus llargs cabells rossos cobreixen les seves parts
íntimes mentre que amb el seu braç dret tracta de tapar el pit,
repetint una postura típica a les estàtues romanes de les Venus
púdiques. La figura blanquinosa s'acompanya de Céfiro, el déu del vent,
al costat de Aura, la deessa de la brisa, enllaçats tots dos
personatges en una estreta abraçada. A la zona terrestre trobem a una
de les Hores, les deesses de les estacions, en concret de la primavera,
ja que porta el seu mantell decorat amb motius florals. L'Hora espera a
la deessa per arroparla amb un mantell també florejat; les roses cauen
al costat de Venus ja que la tradició diu que van sorgir amb ella.
|
| Día 4 Sabies que... "En
presència d'un fort xàfec, percebem les gotes de pluja en la seva
caiguda com si fossin petites agulles. L'expressió
"caure piques
de punta" ho descriu molt gràficament, ja que la pica era el bastó
acabat en punta metàl·lica que antigament portaven els serens"
Autor de la curiositat meteorològica: José Miguel Viñas Font: AEMET   Clicant aquí podreu veure les felicitacions de diversos treballs, alguns com el que ens ocupa, ja desapareguts. Imatges 
 Fa ja bastants anys van desaparèixer dels carrers de les nostres ciutats els serens, sempre ràpids i disposats a acudir a la trucada dels veïns tranuitadors. El típic serè era gallec, solia cobrir-se amb petita gorra de plat, portava un voluminós manat de grans claus –com eren abans les dels portals- i una pica, espècie de bastó o pal gruixut acabat en punta de ferro. Quan copejaven amb ell les llambordes del carrer, treia espurnes. Era la seva arma intimidatoria, que també servia de defensa en el cas poc probable que algú els ataqués o pretengués robar-los.  Aquesta curiosa paraula, pica, en castellà chuzo, sembla una deformació fonètica del gentilici suís. I és que, antigament, els soldats suïssos utilitzaven com a arma un pal llarg rematat per un punxo o una ganiveta. Se suposa que la pica dels serens tingués com a precedent aquesta rudimentària arma suïssa. |
| Día 3 Sabies que... "Els
fractals, encara que provenen del camp de les Matemàtiques, apareixen
pertot arreu en la naturalesa, inclosa l'atmosfera. El creixement d'un
núvol és un bon exemple de geometria fractal, en mostrar-nos un aspecte
similar a qualsevol escala que considerem"
Fabulós...no m'he
assabentat de res!...Quins dimonis són els fractals?
Un fractal és un objecte semigeomètric l'estructura bàsica del qual, fragmentada o irregular, es repeteix a diferents escales. Molts de nosaltres hem fotografiat fractals...sense posar-los aquest estrany nom, per descomptat. Vegem uns exemples a la Naturalesa i així ho entendrem millor.   
    El terme va ser proposat pel matemàtic Benoît Mandelbrot en 1975 i deriva del Llatí fractus, que significa fracció o fracturat. Ara anem a portar al terreny de la Meteorologia aquesta paraulota matemàtica. Vegem uns exemples: Núvols
 
 Fins i tot
als cumulonimbus, el núvol d'evolució rei de les tempestes, es
regeixen per dissenys fractals:
 Floc de neu i llamps   Fins i tot des de l'aire veiem estructures fractals: 
 Així que la propera
vegada que sentim parlar de fractals ja no ens serà una paraula
estranya.
|
|
Día 2
Sabies que... "La
sèrie de pressió atmosfèrica més antiga que existeix és la de Basilea,
a Suïssa, iniciada el 1755. A Espanya, la més llarga és la de
Barcelona, que va iniciar el metge i home il · lustrat Francesc Salvà
i Campillo, l'1 de gener de 1780"
 Font Tinguely de Basilea. A Basilea, ciutat on es troba la sèrie de pressió atmosfèric més antiga del món, hi ha un sentiment sorprenentment capritxós. La Font Tinguely reforça positivament aquesta imatge. A
Francesc Salvà i Campillo en medicina, cal presentar-lo com a defensor
de la inoculació i la vacunació contra la verola. Va ser director de la
càtedra de Medicina Medicopràctica que s'inaugura a Barcelona sota
responsabilitat de l'Acadèmia de Medicina barcelonina.
Més que com a metge, Salvà és famós com físic. En aquest treball es distingeix en el camp de l'electricitat. Se'l considera un dels pioners de la telegrafia elèctrica. D'altra banda també és autor de la sèrie meteorològica més antiga d'Espanya com ja hem dit i, per si fos poc, la curiositat d'aquest científic va anar més enllà participant en l'enlairament de globus aerostàtics, els primers a Barcelona (1784) i en una proposta per obtenir oxigen a partir de la descomposició de l'aigua. També va participar en l'establiment del metre com a unitat de mesura .. Aquesta és la
imatge de Francesc Salvà i Campillo al costat d'una placa en el seu
honor al carrer Petritxol de Barcelona.
Si cliques sobre la imatge de Francesc coneixeràs més sobre ell.   |
| Día 1 Sabies que... "El
Tiros I va ser el primer satèl · lit que va enviar una imatge de la
Terra. La imatge va ser captada l'1 d'abril de 1960 i va permetre veure
per primera vegada als meteoròlegs l'aspecte que mostraven des de
l'espai les formacions ennuvolades, els fronts i les borrasques"
 Images Credit: NASA Els satèl · lits són uns artefactes creats per l'home que llancem a l'espai carregats de sofisticats sistemes per poder captar tot tipus d'imatges i dades del nostre planeta des de l'exterior. Ens vam adonar que la lluna donava voltes cada dia al voltant de la Terra sense caure i sempre girant al voltant nostre, com posada en una corda imaginària. Diem que la lluna orbita (gira al voltant de ...) a la Terra. Així que si la lluna ho feia, perquè no intentar-ho amb els satèl · lits? ... I així va ser. No puc imaginar-me la cara de les persones que l'1 abril 1960 van poder veure la nostra estimada Terra des de l'espai per primera vegada:, una fita històrica que va donar un tomb als sistemes de predicció del temps atmosfèric ... No et perdis el vídeo que
trobaràs clicant sobre la històrica imatge. 'Descobreix qui va ser
Harry Wexley !!.
 TIROS-1 va generar
més de 23.000 imatges de la terra i la seva
atmosfera, proporcionant una nova perspectiva sense precedents per al
pronòstic
del temps.
|
 |
